OFICINA DE
GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA. SERVEIS TERRITORIALS.
DEPARTAMENT
DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
C/ Aragó,
244-248. BARCELONA (08007)
Expedient:
B1AA1110027
L' ASSOCIACIÓ PLATAFORMA CÍVICA SALVEM CALLÚS, amb
domicili a efectes de notificacions al XXXX, i
en el seu nom i com a Representant de l’associació, XXXX, amb
D.N.I. núm XXXXX, amb l'assessorament legal
del lletrat, Joan Planas Serra, col·legiat núm. 986 de l’I.C.A. de Manresa, amb
despatx professional al C/ Alfons XII, 11, entr. de Manresa, i en la nostra
condició d'interessats, segons estableixen els arts. 31.1 i 31.2 de la Llei
30/1992, LRJ-PAC, compareixem davant aquest organisme per DIR:
Que
havent conegut per l'anunci del DOGC del 6/07/12 la sol·licitud d'autorització
ambiental de l'activitat d'un dipòsit controlat de classe II de residus no
perillosos en l'àmbit d'una activitat extractiva d'argiles mitjançant bales de
materials adequats, promoguda per l'empresa Efienergia, S.L., al terme
municipal de Sant Mateu de Bages, considerant ser una entitat amb interès
legítim col·lectiu i de persones afectades per la referida activitat
classificada, donades les afectacions negatives que li considerem, tant per
motius mediambientals generals, com sobre les mateixes persones específicament,
dins el termini conferit al respecte, passem a impugnar la possible
autorització ambiental basant-nos en les següents
AL·LEGACIONS
PRIMERA.- La sol·licitud de l'activitat,
de la qual ara es demana l'autorització ambiental, de les establertes en l'art.
31 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de
les activitats, com a activitat substantiva, està afectada de “frau de llei”, segons estableix l'art. 6.4 del Codi
Civil -C.C.-.
Quan
es va formular la sol·licitud de l'activitat, via municipal, es va utilitzar
l'argument que es tractava d'una activitat d'iniciativa privada, emmarcada dins
el que s'anomena; “projecte d'actuació específica, en sòl no urbanitzable”, de
les previstes en l'art. 47.4.d) del Decret Legislatiu 1/2010, del TR de la Llei
d'urbanisme. Es pretenia, a més, atribuir-li una condició d'interès públic,
que, per la pròpia naturalesa de la promoció, intencionalitat i gestió
econòmica no compleix, ja que sols seria adoptable en contravenció del
discrecionalisme arbitrari que contravé l'art. 9.3 in fine de la
Constitució Espanyola -CE-.
L'activitat
sens dubte és un abocador de residus, que la norma defineix com a “dipòsit
controlat de residus de classe II” (en els eufemismes que ens ha aportat la
rica matisació del llenguatge terminològic normatiu, fora de la comprensió
quotidiana dels ciutadans). Requereix una preceptiva i acreditada certificació
de la qualificació urbanística del sòl on s'ha d'instal·lar. Aquesta
qualificació, per la naturalesa de l'activitat, ja referida, està condicionada
al que estableix l'art. 56 de la Llei d'urbanisme de Catalunya, ja citada, amb
altres condicionants en el pla municipal coherents amb l'arts. 57 i 58 del
mateix text legal, que no es pot oblidar que han d'estar sotmesos als principis
establerts en els arts. 3 i 9 de la mateixa norma reguladora de la intervenció
sobre el territori, les quals no poden deixar de ser considerades com a
condicionants de fons en el tema que tractem, per qui ha de resoldre sobre el
cas.
Condicionants
que han estat de temps i reiteradament exigits per la jurisprudència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Contenciós Administrativa, per
a aquest tipus d'instal·lacions, en què s'han obligat a corregir els
sovintejats intents de defraudar la llei en el tema dels abocadors -o es diguin
dipòsits controlats- en altres
pretensions d'emparar-se en una norma, la d'una simple activitat d'àmbit
concret, sense afectacions més enllà del mateix emplaçament, i intentant
donar-hi justificació des l’“autonomia municipal” com si els límits del terme
fossin murs infranquejables a les afectacions i connotacions que comporta
l'acció i repercussió de les activitats i afeccions relacionades amb les
escombraries.
Aquesta
mateixa jurisprudència és la que ha interpretat que la literalitat de l'art.
47.4.d) de la Llei d'urbanisme no dóna empara a l'autorització d'una activitat
que és “qualificada” i entesa com a substantiva i que l'obliga a emmarcar-la en
el tràmit i requisits dels arts. 56, 57, 58 i concordants de la Llei
d'urbanisme, ni encara que s'utilitzi el subterfugi de voler-li atribuir la
valoració “d'interès públic”, vilipendiant aquest concepte en restringir-lo als
interessos mercantils del promotor.
Dels
mateixos informes aportats a aquest expedient –Projecte Memòria, Apartat 2.8,
pàgines 11 i 12, referint-se a la qualificació urbanística actual, segons
NN.SS. de Sant Mateu de Bages-, es veu que no
estem davant d'un sòl amb qualificació que sigui compatible amb l'activitat,
malgrat que novament la literalitat de la norma i en especial l'apartat de
“calaix de sastre” que conté, s'interpreti subjectivament per “fer venir bé” la
pretensió de vulneració de les exigències de la llei ja exposades, quan una
activitat qualificada i substancial, per la seva pròpia naturalesa, ha d'estat
explicitada en la norma i aquesta no es pot interpretar extensivament en el no
explícit.
Però
el mateix Projecte Memòria, pàgines 14 i 15, i Figura 6 reproduïda, quan es
refereix a la qualificació que va determinar el Pla Director Urbanístic del Pla
de Bages derivat del Pla Territorial Parcial de la Catalunya Central, en
permetria deduir clarament el que no pot incloure la qualificació municipal,
reinterpretada a conveniència. I molt més quan una part de terreny té
“protecció especial”, fet que no es pot obviar ni sota el pretext que el Pla
Director del Pla de Bages s'està volent canviar, com venint a dir que el
promotor, no sols no es sotmet a les normes legals contemporànies, sinó que té
molt “bona mà” per preveure'n l’acomodació de futur a les seves conveniències.
Com tampoc no es pot “derogar per a ell” la qualificació del Pla Director de
l'àrea com de “protecció especial”, pel fet que hi ha una activitat extractiva:
primer, perquè la norma és vigent en el seu contingut; segon, perquè
l'autorització extractiva és anterior a l'aprovació del Pla i la integra en els
drets ja adquirits, però la condiciona en els de futur en la seva evolució i
requisits de possible ampliació o alteració; i tercer, perquè no és possible
relativitzar els requisits del Pla Director, com diu el promotor, ja que
integra l'activitat extractiva, quan ell mateix fa la present simulació legal
partint de la base que l'activitat extractiva ha finalitzat la seva acció
extractiva per passar a la clausura. El
que està clar, això sí, és que el Pla Director no comprèn cap sistema general
de la naturalesa d'un abocador.
És
a dir, l'expedient administratiu estaria
afectat de nul·litat radical, assenyalada en l'art. 62.1, apartats e) i f)
de la Llei 30/1992, LRJ-PAC, la qual cosa viciaria també aquest tràmit
procedimental complementari de l'autorització ambiental que, donat el seu
caràcter vinculant, estaria afectat en especial pel que estableix l'apartat e)
citat abans, per especial contravenció del que requereixen els arts. 16 i
17.1.d), posat en relació amb l'art. 15.bis. 2. a) de la Llei 20/2009 de
prevenció i control ambiental, que regula procedimentalment el tràmit present.
SEGONA.-
Aquest intent de defraudar la llei es produeix en paral·lel amb una simulació
legal, tant del promotor com de l'autoritat municipal de Sant Mateu de Bages,
per intentar autoatribuir-se raó en el seu actuar procedimental i contravenir
amb aquest actuar el que estableix l'art. 6.2 del C.C.
La
sol·licitud de l'activitat, com també totes les capçaleres dels informes
aportats a aquesta autorització ambiental, es presenten sota el títol de “Restauració
d'activitat extractiva d'argila mitjançant el rebliment amb bales de materials
adequats, en el paratge Vinya d'en Tot de Sant Mateu de Bages”.
A
la zona on es pretén instal·lar l'abocador hi ha concedida una activitat
extractiva d'argila en favor de l'empresa Ceràmiques Estructurals Manresanes,
S.A. -CEMSA-, Registre miner núm. 2.750, per una superfície de possibilitat
d'extracció de 70.000 m2, respecte a la qual hi ha condicionat un
Programa de restauració núm. 88/1367, aprovat juntament amb la Resolució de la
Direcció General d'Energia i Mines del 4/4/1995.
Per
necessitat d'adequació a la Llei 3/1998, de modificació de Llei del sòl, es va
reformular l'autorització ambiental com a adequació ambiental i es va aprovar
per Resolució del Conseller de Medi Ambient del 22/7/2008, la qual integrava un
Annex de condicions, que restava sota el control de la Direcció General de Qualitat
Ambiental, que redefinia el fitat de l'afectació en 6,4 ha., segons coordenades
U.T.M. aportades per l'empresa. Entre d'altres requisits hi figurava; en
l'Apartat 1.7, el fet que per a la restauració no s'utilitzaria cap tipus de
residu, en l'apartat 3.1.c.3): “Emprar en el rebliment i creació de la
morfologia final únicament i exclusivament terres netes d'aportació exterior o
de rebuig intern. No s'admeten runes ni enderroc de la construcció, sense
autorització expressa de l'ACR”. I en l'apartat c.4 s'esxigia que en la
restauració del sòl s'hauria de garantir un capa base per a la vegetació de 40
cm. més una de superior mínima de 50 cm. de terra vegetal, en tota la
superfície de l'explotació. A més s’establia una fiança per a la restauració
que a hores d'ara hauria de comportar un dipòsit en la Caixa General de Dipòsit
de 41.140€, de manera que l'empresa Ceràmiques Estructurals Manresanes, S.A.
quedava obligada al compliment i requisits de la Resolució.
La
Llei 22/1973, de mines, que regula les activitats extractives -en aquest cas,
d'argiles- en el seu art. 121.2.f), estableix com a infracció greu
l'incompliment del Programa de restauració. Per les competències compartides en
matèria de mines, aquest aspecte es regula aquí en el Decret 343/1983, de protecció
medi ambiental d'activitat extractives, de manera que l'obligat a la
restauració és el titular de l'activitat extractiva -art. 2-, i s’assenyalen en
l'art. 10 les funcions i organismes d'inspecció per fer el seguiment dels
Programes de restauració. Específicament els controls que es derivaven del
compliment singular de la Resolució del 22/7/2008 referida implicaven la
mateixa OGAU de Barcelona -apartat 4 de l'Annex de la Resolució.
El
promotor de l'activitat, Efienergia SL, que ara s'ha d'autoritzar
ambientalment, no és el titular de l'activitat extractiva; ni en les seves
activitats declarades a l'administració figura aquest tipus d’activitat, com
tampoc en l'objecte social declarat al Registre Mercantil. Si ara se la
incorporés, seria una nova simulació, ja que, per la documentació aportada,
l'activitat extractiva pròpiament dita ja ha cobert l'expectativa
d'aprofitament, és a dir, que ha deixat l'activitat d'explotació i ara sols li
resta la restauració com a conseqüència obligada de la prèvia i primigènia.
Si
del que es tracta és de procedir a la restauració de l'activitat extractiva,
per desactivació de l'activitat extractiva, cal complir i fer complir el
Programa ja aprovat, de quina activació aquest mateix organisme al qual ens
adrecem és coresponsable.
Si
s'entrés a admetre la simulació d'una restauració, quan del que es tracta és
simplement d'una instal·lació d'abocament de residus, comportaria tolerar el
“frau de llei”, i en aquest sentit ens sorprèn la no inclusió en l'expedient
del certificat de compatibilitat urbanística que requereix l'art. 17 de la Llei
20/2009.
TERCERA.-
Altres factors que determinen una simulació
és l'avaluació de la superfície i de les
volumetries implicades tant de l'activitat extractiva com en la
configuració del nou abocador.
El
promotor en el Projecte Memòria, en l'apartat 2.6 –Ocupació del terreny-,
pàgina 10, assenyala que l'activitat afectarà 65.600 m2. No situa
gaires més dades de superfícies d'afectació, en especial s'evita citar-ho en
plànols, i quan parla de volumetries sols és del conjunt del dipòsit de
residus. Per això, atenent a la informació gràfica de fotografies aèries del
projecte i les seves coordenades UTM, i aplicant la informació en la
planimetria del cadastre i calculant amb el programa SIGPAC les superfícies
d'afectacions, en resulta:
-
L'àrea actualment afectada per l'extracció és de
33.190 m2, un 50'6% de la superfície total d'afectació de la nova
instal·lació. Cal tenir present que quan s'adequa l'autorització ambiental el
22/7/2008, s’assenyalava en el seu apartat 1.3 que la superfície afectada era
de 29.700 m2, i des de aleshores s'ha realitzat poca extracció, per
desactivació de la producció de ceràmica.
-
L'àrea que mai no s'ha explotat o una petita part
que ja s'ha regenerat, suposa 32.410 m2, és a dir, 49'4 % de la
superfície que es pretén afectar ara, amb la qual cosa el que es fa realment no
és restaurar-la, sinó afectar-la amb deixalles.
-
És a dir, que la restauració, si d'això es
tractés, no hauria d'afectar pràcticament un 50 % del terreny vinculat a
l'activitat extractiva, amb tot el que implica, tant de mantenir la preservació
del que no cal restaurar, com de l'estalvi energètic amb tots els efectes
econòmics i mediambientals que comporta.
-
Si ens situem en el volums implicats, partint de
la informació del promotor en el Projecte Memòria, apartat 3.1.2, pàgina 22, la
cavitat per situar el dipòsit de residus, ha de comportar un “clot” de
1.051.309 m3.
-
Si avaluem els plànols de perfils adjunts als
projecte -plànols 6 i 7- es constata que la volumetria actual del terreny
(línia verda) és pràcticament igual o escassament inferior a la que comportarà
la volumetria final de l'abocador (línia blava), i fins i tot en el perfil 7
transversal -plànol 7-, cal reubicar volums superiors de terres actuals per
dessota de la futura configuració.
-
Si comparem els límits actuals (línia verda) amb
el que ha de comportar la base primària de l'abocador (línia marró), veiem que
el volum per rebaixar és enorme, ja que, a més, l'actual zona més rebaixada,
coincideix amb la de més baixes cotes -zona de basses- de l'abocador que es vol
configurar.
-
Segons els nostres càlculs i a tenor d'extrapolar
les 7 referències dels perfils volumètrics anteriors, el longitudinal (NE-SW)
respecte als sis transversals, estimem que de la situació actual de terres, cal
remoure i treure de la zona 600.000 m3 de terres, i que
posteriorment hi caldrà aplicar i retornar per clausura i readequació quasi
158.000 m3. Tot, per aconseguir un volum per a magatzem de residus
amb cabuda bruta de l'ordre de quasi 900.000 m3.
-
Aquest moviments de terres, tan enorme, no està
avaluat energèticament, ni respecte a les emissions de partícules i gasos en
l'Estudi d'impacte ambiental -EIA-.
-
La restauració, que implica l'actual titular de
l'activitat extractiva, sols comportaria de l'ordre de 150.000 m3 de
mobilització de terres, en una estimació a l'alça, i sense afectació
mediambiental.
-
El relleu i orografia originari ja manifestava
certes irregularitats, tal com s'evidencia en un mapa del 1986-1987 de la Cartoteca
digital del Institut Cartogràfic de Catalunya, que es pot consultat a: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/orto5mv1/id/1888/rec/1
Si
tenim present que pràcticament la meitat de la superfície actual no està
afectada per l'extracció, de manera que no cal restaurar-la; que el volum de
mobilització de terres per restaurar l'activitat tal com està ara, significaria
una part molt inferior al moviment de terres que ha de comportar la readequació
i clausura de l'abocador que es projecta; i que la recuperació de la zona,
l'orografia, per integrar-la al contorn de la zona no li cal cap macroactuació
de recursos volumètrics, és evident que el
que ara es proposa no té res a veure amb cap restauració. Si ho fos, s'hauria
de limitar als volums afectats realment per l'extracció.
Que
fins i tot la que es formula respecte a l'abocador és una necessitat ineludible
del mateix abocador, però no cal entendre-la ja com la conseqüència
restaurativa de l'activitat extractiva que ara ocupa el lloc.
És
també des de la perspectiva de l'avaluació de magnituds de superfície afectada
i volum de recursos per mobilitzar, que s'evidencia que no es tracta de cap restauració
d'aquella activitat extractiva, sinó de la instal·lació d'un abocador, que vol
utilitzar aquell espai. Convé ara reiterar el que estableix l'art. 3 de la Llei
d'urbanisme, ja assenyalat abans, sobre l'exigència de sostenibilitat.
Simulació legal i procedimental que intenta camuflar les exigències legals que
requereix la instal·lació d'un abocador, per poder-les contravenir.
Si
des de la promoció s'argumentés que, si cal, es poden “intentar resoldre” les
il·legalitats urbanístiques, nosaltres ara també plantejarem que des, de la
concepció d'abocador, pel tipus, pel lloc, per l'origen dels residus, per les
afectacions mediambientals, novament manipulades pel promotor en els seus
informes, estem davant d’una demanda d’autorització ambiental que no es pot
concedir. Això sigui dit sens perjudici de reiterar que l'afectació legal fins
ara manifestada ja és més que suficient per desestimar l'autorització
ambiental.
QUARTA.-
Tenint en compte la realitat superficial del terreny i el que comportarà la
nova instal·lació, és evident la simulació legal que pretén el promotor i que
li ha consentit l'ajuntament de Sant Mateu de Bages. Però hi ha un altre factor
fonamental que no deixa dubte de quin tipus d'instal·lació i d'activitat estem
tractant, la que es troba referida en el document que el promotor aporta com a
Estudi d'impacte ambiental -EIA-.
En
l'apartat 4.1 de l’EIA, ps. 33 a 35, es
detalla que el promotor ha estudiat
altres alternatives. Entre aquestes, n'hi ha 4 en altres emplaçaments: una al
mateix municipi i les tres restants a Avinyó, Castellnou de Bages i Balsareny.
Un altre fet que posa en evidència que estem
davant d'una instal·lació d'un abocador i no d'una restauració d'una activitat
extractiva en un lloc concret.
La restauració és la simulació per poder defraudar
la llei, amb la qual cosa ens reafirmem que el present
procediment està viciat de nul·litat, tal com estableix l'art. 62 de la Llei
30/1992 LRJ-PAC.
CINQUENA.- És des de la realitat exigible, del
compliment i aplicació del Programa de Restauració de 1995, ratificat i ampliat
per la Resolució del 22/7/2008, respecte al titular de l'activitat extractiva
-CEMSA-, anteriorment ja senyalada, que cal situar-se, i en les mateixes
opinions del promotor, per determinar quina és l'acció que s'ha de realitzar a
la zona.
En
l'EIA, a la pàgina 33, Apartat 4.1, es situa l'Alternativa Zero, que és l'aplicació del Programa de Restauració
que ha d'aplicar CEMSA i la no aplicació de la instal·lació de l'abocador de
residus.
En
la seva referència al Pla de restauració vigent, el promotor sols esmenta a qui
el va formular el 1988 i s'oblida d’assenyalar que va ser aprovat el 1995 i que
es va ampliar i modificar el 2008 –de manera que fins i tot cita els gruixos de
les terres vegetals de cobertura de forma incorrecta, ja que el 2008 se'n va
incrementar la mida a 50 cm. a tota la superfície d'afectació, inclosos
talussos.
Posteriorment
en la pàgina 35, apartat 4.2, quan valora les alternatives, reconeix que l’Alternativa Zero no té efectes
mediambientals.
De
forma demagògica, diu que té el “desavantatge” respecte a les altres 1 i 2, que
no restaura la morfologia del terreny. El que sí és cert és que no té efectes
mediambientals, més enllà del temps d’intervenció amb màquines de suavització
del terrenys i restitució de la capa vegetal. Però és una falsedat preconitzar
els avantatges respecte a un abocador que genera residus, emissions i altres
problemes, quan la “diferència” del paisatge tampoc no és certa, la qual cosa
s'evidencia comparant la pretensió futura de la cobertura de l'abocador, amb
les seves basses de residus de lixiviats incloses, respecte a la morfologia
dels anys 1980, que es pot consultar via web. en la referència cartogràfica
abans citada -i més en un indret on la visualització paisatgística és d'escasses
persones i la memòria recent de dues generacions és d'un paisatge més semblant
a l'actual que no a l'anterior als anys vuitanta. Tot això ens permet afirmar
que els “desavantatges” de l'Alternativa
Zero, respecte a les alternatives 1 (abocador de bales d’ecoparc) i 2 (abocador
convencional), són pura demagògia.
Per
això, nosaltres ens posicionem a favor d'una proposta en sentit positiu: el que cal fer és l'ALTERNATIVA ZERO i
aprofitar la present avaluació ambiental per entendre que a l'indret, restaurat
segons el Programa vigent, i aprofitant l'actual orografia, caldria
incorporar-hi dues basses de retenció d'aigües pluvials i escorrentia, per a
aprofitament de reserva hidrològica, en benefici de la mateixa localitat i per
a usos de bombers i ADFs.
SISENA.- Evidentment les nostres al·legacions es
realitzen per demanar una denegació de l'autorització ambiental pels motius que
s'han exposat anteriorment. En tot cas en aquell lloc sí que cal realitzar-hi
una activitat com la que hem definit al final de l'anterior al·legació
Dit
això i sens perjudici que quedi clara la nostra oposició absoluta a
l'autorització, ara passem a exposar de forma subsidiària totes les
al·legacions contra el contingut substantiu de la petició que formula el
promotor respecte a l'activitat i que aquesta administració ha redefinit com un dipòsit controlat de residus no
perillosos de classe II. Entenem que, malgrat aquesta “revisió del
tramitador de la sol·licitud”, no s’eviten els vicis legals assenyalats
anteriorment. A més, també entenem que l'administració ambiental té la seva
àrea de responsabilitat, perquè la legislació la condiciona, en aquest mateix
àmbit, i prèviament, a la certificació urbanística d'idoneïtat, que no ha estat
ni aportada, ni acreditada, ja que no es pot dissociar una autorització
ambiental dels condicionants mediambientals que estableix la legislació
urbanística en els arts. 3 i 9 de la Llei d'urbanisme de Catalunya, de manera
que hom no es pot emparar en el fet que ja té el vistiplau municipal, quan en tractar-se
de terrenys no urbanitzables, és imprescindible l'autorització urbanística de
la Generalitat.
Tant
el Projecte Memòria com especialment l'Estudi d'Impacte Ambiental, aportats a
la documentació que es publica, tenen una caracterització singular: la
d’ignorar alguns aspectes d'afectacions com si no existissin, o no donar
informació suficient o simplement citar la norma legal que es refereix a un
apartat ambiental d'afectacions, per seguidament no assenyalar els vectors o
nivells d'afectació que comportarà l'activitat -i quan n'aporta, o són
incongruents o sense manies els manipula per obtenir un resultats a
conveniència i que desfigurin la realitat d'alteració del medi.
Aquesta mateixa caracterització de la sol·licitud
i les seves mancances hauria hagut de motivar la devolució del projecte al
promotor, per no complir amb el requisits que són preceptius;
o se li hauria hagut de requerir en subsanació la complementarietat de fets,
requisits de l'estudi ambiental, que no consta a l'expedient que s'hagin
demanat.
Quan
es presenta un projecte d'aquesta naturalesa, amb tot el que implica de costos
d'elaboració del projecte documental, fent la petició per via directa, sense
haver estat feta pel promotor la petició prèvia que estableix l'art.15 bis de
la Llei 20/2009, i s’hi detecta el nivell de manipulacions que s’assenyalaran,
no es pot deixar d’experimentar una considerable sospita sobre les “seguretats”
del resultat positiu, de que ha presumit el mateix promotor en diferents
mitjans de comunicació comarcals. És per això que apel·lem al rigor de control
mediambiental, i per què no?, recordem novament el que preceptua l'art. 9.3 in
fine de la Constitució en plantejar l'anàlisi i resolució d'aquest
expedient.
SETENA.-
Seguidament es detallen un seguit d'insuficiències
i incongruències del projecte amb afectació mediambiental.
-
L'art. 9.2 del Decret 1/1997, sobre disposició de
rebuig dels residus en dipòsits controlats, exigeix que en el projecte cal especificar detalladament els residus a
dipositar. En el cas que ens ocupa, a la pàgina 22 del Projecte, apartat
3.1, material a “gestionar”, es limita a un lacònic i genèric; que s'admetran
els que diu el Codi CER, i ens remet a l'Annex A, -pàgina 73- on trobem que es
podran admetre terres de rentat de remolatxa -codi 20401-, que es poden produir
en radis superiors als 150 quilòmetres de l'abocador, amb una demostració clara
o que en absolut s'estableix el principi de proximitat, o simplement que la
remissió a la llista en genèric és una manera de no voler dir quin tipus de
residus s'admetran.
-
Tampoc no es diu res enlloc d’on serà l'origen dels residus, quan sembla de
lògica que, si es presenta un projecte per encabir 670.000 m3 de
deixalles, s'ha de saber d'on provindran. Però és que és obligació dir-ho, ja
que té efectes tant respecte als requisits de Llei de residus, com respecte a
l'afectació mediambiental del transport. (Cal tenir present l'article 9.2 de la
Llei estatal 22/2011, de residus i sòls contaminats, de caràcter bàsic, la qual
és la transposició de la normativa europea al respecte, que estableix que s'ha
de fer l'eliminació en les instal·lacions més properes.)
-
No es diu res de quina afectació ambiental per consums de carburant de la maquinària, i partícules de pols, comportarà la
excavació del clot del vas global de l'abocador.
-
No es diu res respecte a l'afectació mediambiental pel transport dels residus, des d'on poden
trobar-se ara. Nosaltres hem suposat les dues opcions més properes en què a
hores d'ara existeixen plantes de triatge, fent bales d'ecoparcs, que és el que
deduïm pels documents. Són Montcada i Reixac i Hostalets de Pierola, les quals
es troben a més de 55 quilòmetres de l'emplaçament proposat.
-
Les dades
de lixiviats estan manipulades i falsejades, basant-se en una alteració de
l'aigua real de precipitació i les superfícies receptores d’aquestes aigües.
-
Pel segellat proposar incorporar fangs de
depuradora -que és diferent del compost-,i que mantenen la
condició contaminant, generant encara metà.
-
No es diu com
i qui procedirà al reciclatge dels
lixiviats, i tot apunta a un agreujament de la ja sobrada contaminació del
riu Cardener, per abocaments per sobreeiximent.
-
No es pretén assumir el mateix informe tècnic
respecte a com minoritzar la
inestabilitat del conjunt d'emmagatzematge.
-
No es diu quina seria la realitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
La proposta d'incineració que es formula en el projecte en provocarà una gran
quantitat d'emissions a l'atmosfera, de com a mínim un 25 %. Que nosaltres
considerem superiors, per l'increment percentual en dipòsits amb talussos
laterals pronunciats, sense captadors de biogàs.
-
Ni es situa el més mínim comentari sobre límits de pudors de l'abocador, quan és
un factor que afecta drets fonamentals de les persones –la seva intimitat.
-
Tampoc no proposa la fiança per garantir la clausura de l'abocador, quan el promotor,
Efienergia S.L., sols té un capital social de 3.006,-- €, i en el pressupost
que aporta, els costos de clausura, amb un IVA al 18%, els ha avaluat en
2.496.906'50 €.
Insuficiències
i contradiccions que passem a al·legar més en concret.
VUITENA.- L'excavació de l’enorme clot del magatzem de
residus ha de comportar una cabuda bruta de 1.051.309 m3, p. 22
–projecte que, com ja hem comentat, per la mateixa informació gràfica dels
plànols de perfils requereix una excavació-detracció d'un mínim 600.000 m3.
El
promotor, en el seu pressupost –p.1-, situa una detracció de terres
transportables a l'exterior de 14.342 m3. Si tenim en compte que
l'amplada mitjana del clot, supera els 100 metres i l'alçada mitjana supera els
25 metres, aquests 14.342 m3 signifiquen el moviment de terres d'una
faixa que no arriba als 6 metres de gruix, quan el clot projectat té més de 300
metres de llargada.
Si
en el mateix pressupost, per impermeabilització es diu que es reaprofitaran
quasi 40.000 m3, quantitat que significa una faixa de terres de 16
metres, l'excavació declarada econòmicament no supera els 22 metres de
linealitat de l'estat actual.
És
a dir, que només es declara
econòmicament un moviment de terres 11 vegades inferior al que realment s'ha de
fer, d’acord amb la planimetria aportada.
Cal
considerar que al municipi de Callús el promotor té un abocador d'inerts
(runam). Pel que diu en el pressupost sobre el trasllat de les terres
declarades de moviment inicial -inferior a 5 km. de distància-, hem de suposar
que es portaran a aquest abocador, presumiblement sense declarar, amb les
implicacions fiscals que això comporta.
El
pressupost en si mateix és un exemple de manipulació comptable, sobre la qual,
per les característiques d'aquestes al·legacions, no ens volem entretenir més.
Però si se'ns requereix, podem fer un informe més detallat. Tanmateix, com a
mostra, esmentem l’exemple següent: es declara un consum elèctric, diferent del
consum de carburant, quan es diu que no hi haurà escomesa elèctrica i per tant
consum d'aquesta naturalesa, i sols es farà servir un generador de gasoil.
Atenent
doncs al que realment ha de significar l'adequació del clot de l'abocador i el
retorn de terres per la clausura, hem de considerar 560.000 m3 del
primer aspecte (600.000 m3 d'excavació – 40.000 m3 de
reaprofitament per rebliment inicial), als quals s'han d'afegir els 100.000 m3
que s'hauran d'utilitzar per a la clausura final, en total 660.000 m3
de moviment. Això equival a 22.000 camions de 30 tm., que s’afirma que es
transportaran a menys de 5 km, distància que, considerant anada i tornada, i
sent generosos, podria representar un trajecte de 8 km. Pel tipus de camió i
relleu del trajecte s'estima un consum de 30 l/100 km. de gasoil, de manera que
en resulta un consum total de 52.800 l/gasoil en tot el procés. Si considerem
els coeficients que assenyala el Ministerio de Indústria, respecte a emissions
per combustió de carburants, ens dóna un resultat en tot el procés d'adequació
inicial i clausura del transport a utilitzar de:
137'8 tones -tm-. de CO2, 68'9 tm. de NOx i 31
kg de SO2
És
a dir, una contribució molt considerable
a agreujar l'efecte hivernacle, de la qual ni tan sols s'ha fet esment en l'EIA,
amb les implicacions mediambiental que tindria aquest consum.
Ratlla
el ridícul, com fa el promotor, que a la pàgina 43 de l’EIA, se situen unes
emissions pírriques respecte a la maquinària d'utilització de
l'emmagatzemament. Tot i la seva incoherència amb les escasses hores declarades
de funcionament respecte a les volumetries que caldrà manipular, no hi ha cap
constància de la cisterna d'aigua per regar les terres polsoses -pàgines 27 i
28, apartat 7.2 del Manual d'Explotació. I, per contra, evita citar les emissions
anteriors, que per cert no inclouen els consums de les retroexcavadores i pales
de càrrega, les quals encara incrementarien més les emissions, ja de per si
molt considerables, com tampoc de l'emissió de partícules -pols-, perquè els
gasos ja són prou motiu per esgarrifar-se.
NOVENA.-
Si l'anterior ja demostra la mala intenció que siguin avaluades amb rigor les
repercussions mediambientals, ara encara l'escàndol s'agreuja, quan hem
d'avaluar les emissions del transport dels residus a l'abocador.
Deduïm
del projecte que els residus que es tractaran seran bales d'ecoparc. Situem
l'origen dels residus en els dos ecoparcs més propers a on es vol situar
l'abocador -Montcada i Reixac i Hostalets de Pierola-, tots dos situats a una
distància superior als 55 kms. Hem avaluat les emissions per consum de
carburant dels camions de transports de les deixalles embalades, d’acord amb
els càlculs següents:
-
Per tot el període de 6 anys d'abocament,
s'emmagatzemaran 670.000 tm.
-
Això implica 33.500 camions de 20 tm. per tot el
període.
-
Si considerem viatges d'anada i tornada, és a dir,
110 km. cadascun amb un consum mitjà de 26 l/100 km., en resulta un total de
958.100 litres de gasoil.
-
Fent l'atribució de coeficients anterior per
consum de carburants, en resulten unes emissions per tot el període de:
2.500'6
tones -tm- de CO2, 1.250'3
tm. de NOx i 565'2 kg. de SO2
Aquests
magnituds d'escàndol ens fan “agrair” el detall que ha tingut el promotor en
declarar a la pàgina 43 de l’EIA que l'activitat sols comportarà unes emissions
per consum de carburant -ara aplicades a tots els sis anys- de:
12'6
tm. de CO2 i de
7'3 tm. de NOx
És
a dir, el promotor ha declarat unes
emissions de gasos d'efecte hivernacle 210 vegades inferior a la que realment
es produirà en l'activitat de la maquinària i transport de l'abocador,
comptat adequació, transports i explotació.
DESENA.-
Si l'anterior ja hauria de fer envermellir la gent que ha d'avaluar aquesta
autorització ambiental, el tema de la manipulació dels lixiviats encara és pitjor,
tal com es demostrarà.
El
projecte va acompanyat d'un estudi
hidrològic -EH-, realitzat per l'empresa Disseny i Sostenibilitat, SL,
propietat del mateix promotor de l'abocador, les avaluacions del qual
determinen el volum de lixiviats. Aquest estudi és un cúmul de despropòsits i
manipulacions. A la seva pàgina 12 situa dades dels anys 1988-1999 referides a
precipitacions de totes les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya,
aparellades amb la dada d’Evapotranspiració -ETo-, que després “reinterpreta”
per fer els seus càlculs de precipitació assumible per l'abocador proposat i de
l’aigua de la qual es pot derivar la generació de lixiviats.
La
interpretació de les dades com a xifres absolutes i equivalents en efectes, com
fa el promotor, ens condueix a l’absurd següent:
-
De totes les estacions meteorològiques de
Catalunya, únicament n’hi ha una, la de Vielha, en què la precipitació anual
absoluta supera la xifra situada en la estadística d’ETo.
-
Si apliquéssim el criteri del promotor, tot i
“corregit” amb desglossaments mensuals per no posar tant en evidència la
manipulació -pàgines 13 a 17 de l'Estudi Hidrològic-, significaria que a
Catalunya, excepte a la Vall d'Aran, no hi hauria aigua ni als torrents, ni als
rius, ni als pantans, i molt menys aigua que desemboqués al mar, ja que
l’evapotranspiració absoluta seria superior a la precipitació absoluta. En el
cas de Pinós (estació meteorològica més propera a l’indret on es vol fer
l’abocador), de 541'7 litres de pluja anual de l'any 1995, se n’haurien evaporat
836'1, és a dir, un 54% més del que va precipitar-se.
-
Això en si mateix és un absurd perquè no es pot
evaporar el que no ha plogut. A més, segons la realitat del comentat
anteriorment, sempre hi ha més o menys aigua que circula per rius, en alguns
torrents i que s'acumula als embassaments. I, per descomptat, una part va al
mar. Si s'admetés la interpretació de l'estadística que fa el promotor, no
podria ser, ja que encara faltaria aigua per proveir l'evaporació estadística.
-
Una cosa és el càlcul dels valors
d'evapotranspiració -ETo-, que integra l’evaporació d'un punt determinat d'una
superfície de sòl -interpretada en un context d'àrea- de l'aigua que hi hagi
caigut per motiu de la pluja, més els volums que transpiren els vegetals en
aquella mateixa zona, que poden transpirar pluviometries mantingudes en el
subsòl, no vinculades a la precipitació del mateix o similar període temporal,
o també de l'existència d'humitats ambientals, integrades en el subsòl, no
derivades de precipitació típica de pluja o neu.
-
Però el vector ETo es calcula amb un conjunt de
variables: tipus de superfície, textura, impermeabilització, coeficient de
reflexió -albedo-, velocitat del vent, pressió atmosfèrica, nivells de sals de
l'aigua que en fa disminuir el percentatge d'evaporació i altres variables. La
qüestió és que el seu valor s'ha de reinterpretar tenint en compte el lloc
concret, el tipus de sòl, la permeabilitat de la seva textura, la inclinació i
l'existència o no de vegetals en aquella superfície.
-
A més de l'anterior despropòsit, n’hi ha un altre
encara més greu: s’apliquen les variables a una taula mensual perquè de 12
mesos sembli que en 4 va quedar aigua en el territori, es fa una nova
manipulació en què, de l’aigua precipitada, se’n dedueix un bon percentatge -escorrentia-;
però aquest mateix percentatge d'aigua que es diu s'ha evacuat per
canalització, no es rebaixa del percentatge total -al 100%-
d'evapotranspiració, com si també es pogués evaporar l'aigua que ni es queda en
aquell territori estudiat. L'absurd adquireix caràcter de falsificació.
-
Per culminar la falsificació s'han realitzar un
seguit d'incongruències més:
-
Una: considerar una escorrentia excloent, malgrat
que l'abocador en la fase d'explotació estarà format per un clot amb efecte
d’embut, cosa que farà confluir totes les aigües precipitades dins el seu
perímetre, i que sols en la fase posterior a la clausura, en què la cota de les
canalitzacions d'escorrentia són a nivell inferior a la superfície superior de
recepció de la pluja, es pot produir l'escorrentia. La rasa perimetral nord
està situada a la cota 350 m. i la sud a 335 m., per sobre dels nivells
d'emmagatzematge (plànol 8 de basses).
-
Dues: el promotor ha determinat dues superfícies:
una de “no segellada” de 25.000 m2 i una altra de 4.000 m2
“d'explotació” -pàgines 13 a 17 de l'EH i pàgines 21 i 22, apartat 4.7 del
Manual d'Explotació-, totes dues integrades en un perímetre global del clot de
55.740 m2 -segons càlculs nostres atenent els plànols aportats i el
programa SIGPAC-, de manera que s’estan rebaixant artificiosament 26.740 m2
de superfície de recepció de pluja, per disminuir la integració d'aigua a
l'abocador i la seva conversió posterior en lixiviat.
Aquesta nova
manipulació-simulació sols té la pretensió d’aparentar el compliment del que
estableix l'apartat IV-3, de l'Annex 4 del Decret 1/1997, sobre disposició de
rebuig dels residus en dipòsits controlats. Diem “aparentar” perquè en la dita
norma s'estableix que la superfície màxima d'explotació serà de 4.000 m2;
i en el cas que se'ns proposa, passats els mesos inicials i permanentment hi
haurà un mínim de 30.000-45.000 m2, en explotació pròpiament dita no
coberta per segellat definitiu que n'impedeixi una nova agregació de residus,
més la superfície de talussos convectius cap a la base que confluiran amb els
residus, és a dir, que seguiran en explotació - captació tot el conjunt . És a
dir altre frau de les exigències legals.
-
Tres: és impossible tècnicament, i en pura lògica,
que en una superfície de base inicial de 30.000 m2, que anirà
ampliant-se fins als 55.740 m2, en forma de piràmide truncada
invertida, i amb una alçada de més de 30 metres de paret d'emmagatzemament de
front, que es puguin mantenir dos àmbits de diferenciació de recepció de pluja,
una d'explotació i una altra ja coberta. Això sols serà possible quan es situï
el magatzem de residus en la cota de 345-350 metres i ja en la fase dels
darrers mesos en què es podria començar a fer la cobertura de l'abocador i
encara mantenir una petita part per recepcionar els residus, si bé tècnicament
tindria un alt risc d'accident, donada la baixa compactació de les bales per
suportar pesos de maquinària d'obra pública sense desmembrar-se i ensorrar-se
en no disposar del contrafort que l'estabilitzés lateralment per al rebliment
final.
-
Aquesta no possibilitat de diferenciar l'aigua que
accedeix al clot del magatzem, i que es recull per les canalitzacions que s'han
de posar al fons de la base, fa que no sigui possible diferenciar les aigües
lixiviades en dos contenidors diferenciats, com pretén fer creure el promotor
amb la configuració de dues basses de lixiviats i per tant és una falsedat
intentar situar en el projecte unes aigües -no tan contaminades- per a les
quals sospitosament ha definit una canalització -de color verd en els plànols-
per derivar a llera del torrent de Jaumeandreu i per afluència al riu Cardener.
-
Aquest possibilitat sols es donarà després de la
fase de clausura, mitjançant els torrents perimetrals del magatzem, quan la
contaminació de les aigües d'accés a la cobertura, serà menor, i sols restaran
contaminades les que s'infiltrin dins el magatzem de deixalles i les de pròpia
generació.
-
Cal tenir en compte de manera especial els
lixiviats produïts per la pròpia generació del residu, els més altament
contaminats. El projecte parteix del fet que les bales d’ecoparc només contenen
un 5% de matèria orgànica -M.O. en la taula, reproduïda a la p. 17 de l'Estudi
Hidrològic (E.H.)-, de manera que es vol reduir a la tercera part la generació
més agressiva del lixiviat contaminant, ja que formalment en conté un 15 %.
-
Pels nostres coneixements, aportats per les
persones de les associacions mediambientals i veïnals que actuen al Vallès
respecte a l'abocador controlat Elena, sabem que es supera amb escreix aquest
percentatge de matèria orgànica, simplement pel fet que el procés de valoració
i triatge previ no es realitza com està obligat i als ecoparcs sols es dediquen
a embalar pràcticament tot el que entra en la planta de valoració de l’ecoparc.
Aquest
conjunt de manipulacions i falsedats determina que el promotor sols declari una generació de lixiviats de 3.042,7 m3
any (p. 17 de l’E.H), xifra molt
inferior a la real, la qual té repercussió en les avaluacions i
infraestructures de basses, com també en unes molts diferents necessitats de
depuració de residus de l'abocador, com descriu a la pàgina 30 de l’EIA, i més
extensament a les pàgines de la 36 a la 40 del Projecte Memòria, i en especial
al seu apartat 4.3.2.
Nosaltres
hem procedit a un càlcul de generació de lixiviats, aplicat sobre la realitat i
estructura territorial de l'abocador, així com a criteris d'integració de
precipitacions segons el tipus i orografia de la superfície i considerant
l'evaporació ajustada a factors de la precipitació absorbida; així mateix també
hem corregit la generació intrínseca del mateix residu, atenent a la realitat
“formal” del contingut de matèria orgànica. Aquests càlculs tenen dues fases,
la d'explotació i la de postclausura.
Generació
de lixiviats en la fase d'explotació de l'abocador
Considerada sobre una superfície de recepció pluvial de 55.740 m2,
que és la delimitada pel perímetre superior del clot a construir com a magatzem
de residus. Cal recordar que es tracta d’un embut, amb terra impermeabilitzat
amb alta inclinació, que en determina una escorrentia interna, amb integració
total en la seva base, en la qual ja existirà des de bon principi residus
dipositats i en contacte amb aquesta aigua.
-
No cal entendre diferents superfícies
d'integració, ja que o existeix una superfície neta i impermeabilitzada amb
alta inclinació, o superfícies planes amb bales plastificades de color blanc, o
part d'aquestes estan cobertes cíclicament i breument d'una capa de 20 cm.
d'argiles poroses per estabilitzar el terreny. Ja hem dit abans que és
tècnicament impossible situar zones clausurades i en explotació simultània,
fins a la fase final del magatzem.
-
Els espais intersticials entre bales, provoquen
una escorrentia en vertical cap a la base, és a dir, d'integració total, i els
granulats estabilitzadors són d'alta porositat, per necessitats de la
regulació-captació i neutralització de la fermentació anaeròbica, la qual cosa
provoca la decantació ràpida, quan no immediata, de l'aigua precipitada en
superfície del vas-magatzem.
-
L'evapotranspiració -ETo- aplicable s'ha de
corregir, primer en un 50%, per carència absoluta de vegetació, fet que
determina la no existència del factor transpiració, i un 25% més per
l'escorrentia interna de la mateixa superfície receptora, ja exposada
anteriorment, a la qual hem considerat un coeficient del 0'50, que és fins i
tot baix donades les característiques exposades. Tot això determina finalment
un valor d'evaporació del 25% de l'ETo.
-
Realitzant els càlculs corresponents, en resulta:
Precipitació
anual estimada ...................................... 541'7 litres/m2
ETo
aplicable de 836'1 l/anuals, al 25% ................... - 209'0 l/m2
Precipitació
anual neta infiltrada en vas-magatzem . 332'7 l/m2
Precipitació
neta infiltrada per superfície receptora:
332'7 l/m2
x 55.740 m2 = 18.544.698 litres lixiviats. (18.544'7 m3
lixiviats/any)
-
A l'anterior volum cal integrar-hi els lixiviats
del mateix residu, però considerats amb una matèria orgànica del 15%, que fa
que els 33 m3/mes declarats pel promotor s'hagin de triplicar i en
resultin 99 m3/mes, que signifiquen 1.188 m3/any.
Sumades
les dues quantitats anteriors (18.544'7+1.188) comporten una generació total
de:
19.732'7
m3/ any de lixiviats
És
a dir, pràcticament un 650% més de
lixiviats dels declarats pel promotor.
Generació
de lixiviats en la postclausura de l'abocador
En
aquesta fase s'ha considerat la generació del primer període de 10 anys, que en
les dues dècades posteriors s'aniran reduint gradualment fins a poca generació,
relativament insignificant, però que estaria condicionada a una correcta
eliminació-reciclatge de la metanització del subsòl, de manera que, si es
mantingués alta la metanització, la lixiviació seguiria persistint en vectors
significatius i contaminants.
S'han
considerat tres grups superficials del conjunt perimetral del magatzem de
55.740 m2:
1) La
part superior de la coberta del magatzem de residus de 28.000 m2,
per càlculs sobre plànols, amb el programa SIGPAC (el promotor indica una
superfície inferior de 25.000 m2 a la pàgina 36 de l’E.H.).
2) La
superfície de bermes intercalades en els talussos, d'un total de 4.800 m2.
. Zona de 150 m. lineals, de 6 bermes de 3 m
d'amplada c/una = 2.700 m2
. Zona de 233 m. lineals, de 3 bermes de 3 m
d'amplada c/una = 2.100 m2
3) La
superfície de talussos de 22.940 m2, per diferència perimetral de
les anteriors.
Respecte
a les dues primeres, s'ha considerat el mateix criteri de captació de
precipitació:
-
Aplicant una recepció total de la precipitació, i
reduint l'ETo al 50% per carència de transpiració per no existir vegetació, situació
que perdurarà en els primers anys per l'afectació de la metanització del subsòl
i emanacions, i que de corregir-se en l'evolució temporal, es compensa en
termes relatius del període desenal, per l’escorrentia que provoca la mateixa
inclinació d'aquestes dues zones superficials, la qual cosa determina els
següents càlculs:
Precipitació anual ..........................
541'7 l/m2
ETo al 50% s/ 836'1 l/any .............. - 418'1 l/m2
Integració precipitació neta ...........
123'6 l/m2
-
Generació lixiviats cobertura superior
28.000 m2 x 123'6 l/m2 = 3.460.800 l/any
-
Generació lixiviats zona bermes
4.800 m2 x 123'6 l/m2 = 593.280
l/any
Respecte
a la zona de talussos, el criteri de captació de precipitació ha estat:
-
Precipitació amb escorrentia del 75%, donada
l'alta inclinació i l'absència de vegetació.
-
El vector d'ETo s'ha de reduir amb l'anterior 75%
per l'escorrentia de l'aigua que no es manté en possibilitat d'evaporació, la
qual s'haurà de reduir a la meitat per absència de transpiració, en no existir
vegetació, cosa que determina els següents càlculs:
Precipitació anual amb escorrentia del 75%......
135'4 l/m2
ETo al 25 % s/ 836'1 l/any – 50 % no transpiració. - 104'5 l/m2
Integració precipitació neta ...........
30'9 l/m2
-
Generació de lixiviats en la zona de talussos
22.940 m2 x 30'9 l/m2 = 708.846
l/any
Si
es sumen els lixiviats de les 3 zones, en resulten 4.762.926 l/any.
A
aquest total cal afegir-hi la lixiviació que encara seguirà persistint de la
mateixa matèria orgànica dipositada, que en aquesta fase es pot considerar
equivalent a un 75% -de mitjana del període- de l'etapa d'acumulació del
magatzem, és a dir, de 891 m3/any.
En
total, doncs, la generació de lixiviats en l’etapa postclausura, considerant un
primer període de 10 anys, serà de:
5.653'9
m3/any
Volum
que tendirà a reduir-se, però que ho farà més o menys lentament en funció del
procés de metanització i el seu reciclatge.
Aquests
volumetries de lixiviats, tan diferents de les declarades pel promotor,
comporten pel que fa a infraestructures la variació substancial de les basses
de dipòsit de lixiviats i més en concret de les arquetes i el pou de registre
de bombeig de lixiviats –plànol 11 de basses- que s'ha de sobredimensionar 7
vegades més. I a nivell mediambiental, l'exigència o d'un sistema de depuració
sistemàtica in situ (que ara no es proposa per part del promotor), o
d'una extracció sistemàtica mínima mensual, que comportaria una retirada de
1.645 m3 mensuals, que són l'equivalent de 83 camions cisterna de 20
tm, que haurien de transportar-ho a un lloc de reciclatge. Aquest transport
també hauria de ser pres en consideració pels seus consums i els efectes de
gasos d'efecte hivernacle, de manera que caldria sotmetre al control
corresponent la seva retirada i la garantia de la seva depuració.
Aquest
volum seria el de la generació ordinària, que a efectes de garantir la seva
capacitat d'emmagatzematge s'hauria d'incrementar en un 50%, per si sorgissin
anomalies temporals en una retirada que superés el període mensual, és a dir,
que la retenció s'hauria de considerar de l'ordre de 2.467 m3. Volum
que s'hauria d'incrementar amb la cabuda que podria motivar una precipitació
màxima diària, de manera que s’hauria també de sumar a la generació ordinària.
El
promotor realitza aquest càlcul a la p. 37 de l’E.H., però sobre la base d'una
superfície de recepció de 25.927 m2, quan hauria de ser respecte al
perímetre del magatzem, és a dir, respecte 55.740 m2. Això
implica que els 1.836'4 m3 de lixiviats que el promotor determina
han de ser 3.948 m3.
Aquest
volum, per la seva impressibilitat, s'ha d'afegir a una situació de màxima
saturació ordinària, cosa que significaria que la bassa de retenció, amb
l'obligació de retirada de màxim 30 dies, hauria de suposar un volum mínim de
cabuda de 6.415 m3, més del triple de l'actual. Si el cicle de retirada s'espaiés, caldria
incrementar la capacitat de la bassa en 1.645 m3 addicionals per
cada mes de retard en la retirada.
El promotor i els seus assessors han intentat
minimitzar la generació i el contingut dels lixiviats, fins al punt que quasi
ho han situat com a aigües poc brutes, cosa que ens fa proposar
que, si s’arribés a fer l'abocador, el dia que aboquin lixiviats al Cardener
baixin a la llera del riu i degustin un bon vas d'aigua del seu cabal (en una
emulació del que va suggerir Erin Brockovich, en un film de cas real, que
tractava de contaminació d'aigües. Acte al qual convidem tots els que
comparteixin el mateix criteri. Així tindrem una mostra real de les seves
conviccions a l'hora de relativitzar la contaminació que se'ns promet que no
existirà.)
Tota la manipulació de les dades en el projecte no
sols ens situa davant d'un promotor al qual no es pot confiar la gestió de
residus, sinó que demostra fins a quin punt les empreses
mercantils dedicades a aquest sector van refiades en la seva impunitat a l'hora
de contaminar el medi i vulnerar el respecte al medi ambient.
Tot
el disseny de la regulació de lixiviats que se'ns proposa sols té una
explicació: que els excedents de lixiviats aniran directes al riu Cardener pel
torrent de Jaumeandreu, en qualsevol oportunitat que brindi un ruixat o pluja
sostinguda, camuflats en l'increment de cabal i en la dissimulació de proves
que brinda la dissipació perllongada de trajecte o d'un tardà advertiment.
A
l'Estudi del Terreny, adjunt al projecte, en la seva pàgina 120, Annex –Informe
ampliació inventari punts d'aigua, Aigües superficials-, es situa l'anàlisi
actual del riu Cardener a la zona. Aquesta anàlisi ja comporta que a hores
d'ara dos dels indicadors bàsics de la seva qualitat siguin més que
preocupants. Un d'ells a l'alça, en concret la seva conductivitat, quasi arriba
a ser 4 vegades superior a l'exigència de potabilitat; i l’altre, els clorurs,
supera en un 63 % el llindar de potabilitat.
Aquestes
circumstàncies no les situem en una hipòtesi de futur, ja que les associacions
mediambientals i veïnals del Vallès, que han estat vetllant per la contaminació
que generen les plantes de tractament i abocadors de la zona, en especial de
Montcada-Cerdanyola i Ripollet, han constatat, i en alguns casos acreditat, la
descarada contaminació que realitzen els gestors de la zona. Tanmateix, malgrat
les denúncies, no els consta, ni cap intervenció i menys cap sanció de
l'autoritat reguladora del medi ambient a Catalunya.
ONZENA.- En la mateixa línia d'incoherència i
incompliment dels mateixos estudis aportats pel promotor, volem assenyalar una
nova contradicció. En aquest cas prenem com a referència un estudi que no
coincideix formalment amb els realitzats per la seva mateixa enginyeria, com és
el cas de l'Estudi del Terreny, el qual a les pàgines 33 i 34, apartat 5.7, del
Segellats del vas, assenyala que, abans dels dipòsit de capa
impermeabilitzadora, cal un regat substanciós i que l'argila a dipositar cal
mesclar-la prèviament amb un 4-5% d'aigua.
En
canvi, quan atenem a aquesta mateixa realització en l'EIA que formula el
promotor, pàgina 28, apartat 3.7, Impermeabilització, no es planteja res d'aigua, i menys mesclada amb l'argila. Cal
recordar que en altres parts del projecte s'ha dit que a la zona no es disposa
d'aigua ni per a les pròpies utilitats de les persones de l'explotació.
DOTZENA.-
En l'EIA, quan en el seu Apartat 3.8, Segellat, pàgines 31 i 32, es descriuen
els nivells de terra a superposar, s’assenyalen que finalment es situarà una
capa de terra vegetal de 30 centímetres.
El
Pla de Restauració que obliga el titular de l'activitat extractiva CEMSA,
ampliat per Resolució del 22/7/2008, ja referit al principi, obligava,
precisament com un canvi significatiu de l'establert en l'inicial de 1995, que
la capa de terra vegetal en tota la superfície de cobertura fos de 50
centímetres -Apartat 3.c.4.2) de l’Annex a la Resolució, pàgina 11.
És
a dir, que de la capa més significativa per a la recuperació vegetal, se'n
volen escatimar 20 centímetres, més de 11.000 m3 en termes de volum.
Precisament perquè és la més cara d'obtenir i en una demostració més que el
promotor no està en el projecte per restaurar, sinó per fer negoci de les
escombraries, amb les mínimes exigències i amb un evident perill de contaminar
el medi ambient, que poc l'importa.
A
més, en el Projecte Memòria –apartat 5.6 Segellat, p. 58 Coberta superior i p. 59
Talussos i bermes-, el promotor proposa incorporar a les terres de segellat
fangs de depuradora, que continuen sent considerablement contaminants.
Aquesta
possibilitat estava exclosa en el Pla de restauració de 2008 de l'activitat
extractiva de CEMSA, com també la incineració, que ara es produirà amb la
incineració del metà.
TRETZENA.- Un dels temes més preocupants de tota
instal·lació d'un abocador, a més dels lixiviats, és l'emissió de gasos pels
efectes que comporta, tant al conjunt del medi com a les persones properes.
En
l'EIA del promotor, per abordar aquesta preocupació cal mirar la pàgina 58,
apartat 6.4.3 Control del biogàs, on diu
amb dues “miserables” línies, que farà el que diu una norma que parla del
control del gas en abocadors, respecte a tasques de control. Si anem al Manual
d'Explotació, quan es refereix als controls postclausura -pàgines 29 a 34-, no
cita en cap moment l'existència de generació de gas.
Però
aquest factor no es pot abordar al marge de la legislació estatal recent i
bàsica, que transposa l'europea, la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats,
que en el seu art. 7, assenyala respecte als principis de la política de
residus, que serà obligada la protecció de la salut humana i el medi ambient;
que no es podrà generar riscos per l'aigua, l'aire o el sòl, ni per a la fauna
i flora; que no causarà incomoditats per soroll o olors; i que les mesures que
s'adoptin hauran de ser coherents amb les estratègies de lluita contra el canvi
climàtic. El projecte que impugnem és un exemple de tot el contrari, i a més ho
manifesta amb la configuració de les seves intencions concretes en la
instal·lació.
A
la documentació aportada al projecte, hi figura un Annex 8, d'un estudi referit
a la instal·lació d'una infraestructura de captació de biogàs -realitzat per
l'empresa Biometsa. L'estudi, més enllà de la mateixa configuració de la
instal·lació, -suposem que per rutina- incorpora unes consideracions respecte a
la producció de gasos en abocadors, de les quals convé llegir la Introducció,
pàgina 3, per adquirir la preocupació respecte als gasos. A la p. 23 ens detalla
el repertori dels que es generen, tots ells d'efectes negatius per al medi:
alguns altament nocius per a les persones i la majoria agreujants del canvi
climàtic. Aquest redactat hauria de servir precisament per afirmar amb
contundència que el que es proposa tècnicament per assumir la gestió dels gasos
no permet donar l'autorització ambiental, sense desconèixer –repetim- que estem
davant d'una tramitació viciada de nul·litat legal i procedimental.
L'estudi
també assenyala que durant els dos primers anys no es produeix biogàs,
substancialment, tot i que no diu que sí que es produeix diòxid de carboni -CO2-
en gran quantitats des del principi, gas que també és d'efecte hivernacle, i
que aquest decreix quan el biogàs augmenta per la fermentació anaeròbica.
Al
referit Annex 8, respecte a la instal·lació gasista, es diu -p. 7- que per
intentar captar un 85% del metà, cal tenir captadors òptims a cada 25 metres,
cosa que significa que per a la superfície de l'abocador que es proposa -55.740
m2 de perímetre- i prenent en consideració que la projecció en
vertical dels talussos també s'ha de cobrir i amb més intensitat, donat que és
per aquestes inclinacions on es donen les majors pèrdues i emanacions a
l'atmosfera, per més fissures per corriments, cal que hi hagi la
instal·lació de 24 pous de captació, tot i la pretensió de captar sols el 85%.
Del
quadre situat a la pàgina 23, sobre càlculs de producció de gas a l'abocador i
en funció de la instal·lació que s'ha aplicat, es detallen les quantitats de
gas captat; i s’afirma que l'abocador deixarà de produir biogàs als 40 anys de
la seva instal·lació.
Si
atenem al fet que el promotor proposa que el gas captat -sols per 10 pous de captació- simplement s'incineri en un cremador,
es produirà més CO2 com a conseqüència d'aquesta combustió, de
manera que es desaprofitaria el gas que té una considerable capacitat
energètica –295 Gwh en 50 anys.
Si
considerem el preu actual del Kwh, que és de l'ordre de 0'15 €/Kwh, tenim en
compte que la seva producció va decreixent de manera proporcional, i ho
apliquem a la taula que es reprodueix, en resulta un valor brut de l'energia
produïda de:
-
1.838.250 € anuals, durant el període dels primers
20 anys.
-
1.408.500 € anuals, durant el període dels primers
30 anys.
-
921.563 €
anuals, durant el període dels primers 20 anys.
Es
requeriria d'un procés d'emmagatzematge i derivació cap a llocs que tinguin
utilitat o simplement generar energia en el mateix lloc i distribuir-la. Per
optimitzar tant el rendiment energètic, com la minimització dels gasos d'efecte
hivernacle, cal que el cremador sigui un cremador de plasma.
El
que és un despropòsit és situar pocs
pous captadors, amb la qual cosa s'asseguren unes emissions de biogàs (en
especial, metà) a l'atmosfera -de l'ordre del 25% del produït-. Nosaltres
considerem que serà superior, perquè la estimació estadística s'ha realitzat
sobre una base de captació amb 10 pous, sense considerar els talussos i bermes,
sense captadors, i que en talussos és molt més alta l'emissió cap a
l'atmosfera, cosa que ens en fa suposar unes “pèrdues” de contaminació
atmosfèrica de l'ordre 30 – 35 %.
A
més el fet que el captat sols s'incineri amb un cremador atmosfèric produirà un
alt volum de CO2, (1m3 CO2 per cada m3
de metà CH4) i més emissions de monòxid de carboni -CO- altament verinós i
partícules de dioxines d'afectació cancerígena, i tot sense cap utilitat.
Una
intensificació de pous de captació, amb un mínim de 24 per la superfície de
conjunt l’hipotètic abocador, hauria de determinar obligatòriament que la
utilització del metà sigui per generació energètica, però que la seva combustió
es faci amb cremadors de plasma o reactors catalítics amb inversió períodica de
flux (RCIPF) per optimitzar la combustió i que les emissions finals estiguin
filtrades a través d'un sistema de biofiltratge, per neutralitzar les emissions
de monòxid de carboni -CO- dioxines i altres components, altament perniciosos
per a la salut humana.
CATORZENA
.- La
previsió de pudors està garantida amb el present projecte. En aquest sentit
no es podrien admetre nivells d'emissió que superessin, a les zones habitades
més properes, el nivell 1'5 UOE/m3, segons Norma Europea
EN 13725 : 2004 “de qualitat de l'aire, determinació de la concentració d'olor
per olfatometria dinàmica”, i que aquest nivell no fos perceptible en un
percentatge temporal superior al 20% d'hores nocturnes i d'un 10% d'horari
diürn, en càlculs acumulatius diaris, amb mesures fetes durant períodes de dos
trimestres, però situats en els extrems climàtics estacionals –estiu i hivern. La superació d'aquest llindar de nivell
d'intensitat i temps, hauria de comportar la clausura de l'abocador.
QUINZENA.-
El Projecte i l'EIA no proposa en cap
moment el dipòsit preceptiu de fiança per garantir-ne la restauració.
Al
Registre Mercantil sols consta que la mercantil promotora té un capital social
de 3.006,- €, del tot insuficient per ser garantia societària d'uns costos tan
significatius, com els que comportarà la clausura, que el mateix promotor xifra
en un cost total de 2.496.906'50 € -pàgina 5 del Pressupost-, amb els
increments corresponents i impostos. És reiterada l'experiència d'empreses que
per les seves insuficiències en capitalització, en el transcurs de llargs
períodes no han pogut o volgut assumir les seves responsabilitats econòmiques
preestablertes. És per això que, en el cas de fer-se l'abocador de què tractem,
s'ha d'exigir al promotor la fiança de
1.788.000 € en el primer any d'explotació i en el transcurs dels altres 5 de
l'explotació directa els 709.000 restants pel mateix cost que ell mateix
diu haver d'assumir.
Per
tot això, DEMANEM D'AQUESTA ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL
Que
es tingui aquest escrit per presentat i als al.legants com part interessada i
afectada en l'expedient a tots els efectes procedimentals; per formulades les
al·legacions a l'expedient de referència d'una instal·lació d'un abocador de
residus controlat de classe II a l'indret Vinya del Tot del municipi de Sant
Mateu de Bages; i que, a tenor d’aquestes al·legacions, es denegui l'autorització ambiental sol·licitada pel promotor, per
motiu de l'afectació de “frau de llei” que vicia de nul·litat el procediment;
així com també per la nul·litat derivada de la simulació legal complementària
de l'anterior; i per totes les irregularitats en les informacions
subministrades a l'autorització ambiental que alteren, manipulen i falsegen la
realitat de la instal·lació proposada, a la qual no es pot donar una
autorització que estaria afectada de falsedat en la seva configuració inicial
i, a més, vulneraria el principi de proximitat de la legislació sobre residus i
de les exigències de l'art. 7.1.a) i b) i 7.2 de Llei 22/2011, de residus per
afectació al medi i persones, amb manifesta afectació al canvi climàtic, així
com la mateixa forma de presentar i exposar la proposta mediambiental que no
pot conferir confiança en un futur gestor de residus, per les implicacions que
la mateixa proposta requereix respecte a les afectacions en el medi i persones.
Després
de l'anterior, que es requereixi a qui correspongui i també per part d’aquesta
mateixa administració, perquè s'executi
el Pla de restauració de 1995, ampliat per Resolució del 22/7/2008, que
obliga l'empresa titular de l'activitat extractiva de l'indret. L’esmentat pla,
en tot cas, es podria complementar amb la configuració de dues basses de
reserva hídrica d'aigües pluvials. Des d'un punt de vista d'avaluació del
conjunt documental del mateix expedient, aquesta proposta està presentada en
aquest projecte com l'alternativa de menor afectació ambiental, definida com l'Alternativa Zero.
Que
sens perjudici de la impugnació total de l'autorització i de forma subsidiària
a l'anterior i dit tant en les mateixes exigències d'una possible però
inapropiada autorització, com en les consideracions de qualsevol altra
autorització d'aquesta naturalesa que hagués d'afectar les persones i el medi,
cal exigir que les falsedats contingudes en el projecte seguin corregides i no
permetre les conseqüències negatives que la realitat amagada comportaria, en el
sentit d'assumir els consums reals i les emissions de gasos per l'activitat,
les capacitats reals i la garantia obligada i absoluta de depuració de
lixiviats; que no se li permeti la vulneració de la superfície màxima
d'explotació que proposa, segons apartat IV-3, de l'Annex 4 del Decret 1/1997,
que s'impermeabilitzi el vas amb mescla d'argiles i aigua; que la cobertura
integral es faci amb el mínim de terres vegetals de 50 cm. i sense la
incorporació de fangs de depuradora, com es va establir en la restauració del
2008; que s'intensifiqui la captació de gasos emesos en el dipòsit i que es
reutilitzin energèticament per mètodes d'aprofitament energètic o
subsidiàriament s'eliminin mitjançant cremadors de plasma o de reactors
catalítics –RCIPF, amb biofiltratge de les emissions finals a l'atmosfera de la combustió, requisits tècnics de la
combustió extensibles al cas d'un aprofitament energètic; que no es permeti que
es superin els nivells de pudors referits en l'al·legació Catorzena; i que
s’exigeixi al promotor una fiança equivalent al cost de restauració i clausura
declarat pel mateix promotor abans de la fase de clausura.
Callús,
a 6 d'agost de 2012
