Assumpte: Al·legacions a la sol·licitud d’autorització
ambiental amb declaració d’impacte ambiental per exercir activitat d’un dipòsit
controlat de classe II de residus no perillosos al terme municipal de Sant
Mateu de Bages.
DECRET
PRESIDÈNCIA núm. 312/12
Adriana Delgado Herreros, presidenta del Consell
Comarcal del Bages.
Atès que en compliment del que disposa
l’article 20 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control de
les activitats, se sotmet a informació pública la documentació que acompanya la
sol·licitud d’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental
formulada per l’empresa Efienergia, SL, per exercir l’activitat d’un dipòsit
controlat de classe II de residus no perillosos en l’àmbit d’una activitat
extractiva d’argiles mitjançant bales de materials adequats, amb emplaçament
previst al terme de Sant Mateu de Bages, al paratge de la Vinya d’en Tot (DOGC
Num. 6165 de 6/7/12).
Atès que el termini per a la
presentació d’al·legacions finalitza el dia 10 d’agost de 2012.
Atès que el projecte d’activitat
proposa la utilització del vas deixat per l’activitat extractiva com a dipòsit
controlat de residus i que aquesta activitat pot tenir una repercussió
comarcal, s’ha considerat oportú analitzar la informació sotmesa a informació
pública.
Considerant les potestats atribuïdes a la presidència
per l’article 13 del Text refós de la Llei de l’Organització comarcal de
Catalunya – DL 4/2003.
RESOLC
PRIMER.- Aprovar
les al·legacions a presentar davant del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat
de Catalunya a la documentació que acompanya la sol·licitud d’autorització
ambiental amb declaració d’impacte ambiental, formulada per l’empresa
Efienergia, SL, per exercir l’activitat d’un dipòsit controlat de classe II de
residus no perillosos en l’àmbit d’una activitat extractiva d’argiles
mitjançant bales de materials adequats, amb emplaçament previst al terme
municipal de Sant Mateu de Bages i que es relacionen a continuació:
AL·LEGACIONS
Sobre la disposició de residus a la comarca, l’origen
dels residus utilitzats i l’interès territorial de l’activitat
Com a primer punt considerem
important remarcar que actualment la comarca del Bages ja disposa de diverses
instal·lacions de disposició de residus. El Bages compta amb un dipòsit
controlat a Manresa, que acull els residus no especials de tots els municipis
de la comarca (menys Cardona que els diposita al Solsonès) i que és gestionat
pel Consorci del Bages per a la gestió de residus. Aquest dipòsit controlat,
que accepta residus d’origen municipal i privat, no preveu la finalització de
la seva vida útil a curt o mig termini. A banda, existeixen a la comarca altres
dipòsits controlats per a residus inerts.
Cal remarcar també que el Pla
Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de
Catalunya (aprovat pel Decret 16/2010 de
16 de febrer) no preveu la instal·lació de cap més infraestructura per a la
disposició de residus a la comarca del Bages, sinó que només es refereix a
l’ampliació del dipòsit controlat de Manresa existent (amb una inversió prevista de 4.500.000 €)
Per tant, les necessitats de la comarca en disposició de
residus estan cobertes a curt i mig termini, essent innecessària en aquests
moments l’adequació d’un nou emplaçament a tal efecte.
En els darrers anys la quantitat anual de residus dipositats
a Manresa ha estat de l’ordre de 60.000 – 70.000 tn/any. És interessant
contrastar aquesta dada amb la quantitat de material embalat que preveu el
projecte de rebliment de l’activitat extractiva de Sant Mateu. En aquest cas,
la previsió és de 110.000 tn anuals de
residus, que representen de l’ordre d’un 70% més del rebuig generat al Bages i
dipositat al dipòsit comarcal.
Tenint en compte la producció de residus de la comarca,
l’existència d’un dipòsit comarcal i el format embalatjat a origen dels
materials dipositats a l’activitat, és d’esperar que els residus provinguin de
fora de la comarca.
Considerant els impactes ambientals que es deriven del
transport (consum energètic, emissions a l’atmosfera – especialment de gasos
d’efecte hivernacle- , etc.), cal prioritzar la gestió dels residus en les
proximitats on es produeixen.
Aquest origen extracomarcal dels residus posa en dubte
l’interès territorial de l’activitat per la comarca del Bages, més enllà de la
restauració morfològica de l’activitat extractiva, una activitat que, de fet,
ja compta amb el seu projecte de restauració que hauria d’executar el seu
titular. Malgrat la restauració plantejada en el projecte de restauració
inicial de l’activitat extractiva no restitueix la morfologia inicial de la
zona, és important remarcar que no comporta el mateix risc ambiental, no
condiciona de la mateixa manera els usos posteriors a la clausura, ni requereix
del control i manteniment posterior que sí que requereix una restauració feta
amb bales de residus.
A nivell sòcio-econòmic, l’activitat pot incidir
positivament en l’ocupació indirecta, però també pot causar perjudicis al
sector del turisme rural i de natura. Quant a l’ocupació directa, l’estudi
econòmic només contempla la contractació d’un encarregat i tres operaris durant
els 6 anys que dura l’activitat, essent, per tant, pràcticament irrellevant.
Sobre el règim de protecció del sòl ocupat per l’activitat
segons planejament i la proximitat de torrents
D’acord amb el Pla Territorial Parcial de les Comarques
Centrals l’emplaçament de l’activitat es troba majoritàriament en sòl de
protecció preventiva, si bé una petita part ocupa sòl de protecció especial (coincidint
amb el pas de dos torrents molt pròxims a l’activitat).
Aquesta categoria dominant de protecció preventiva admet,
en casos justificats, la implantació d’activitats o instal·lacions de valor
estratègic general i d’especial interès per al territori. Si bé el Pla Territorial
considera les plantes de tractament de residus d’interès públic, també
determina que l’avaluació de l’interès territorial de l’actuació ha de tenir en
compte el valor estratègic d’aquesta per al desenvolupament territorial i/o
l’interès supramunicipal. D’acord amb el Pla l’avaluació de l’interès
territorial es farà també en funció de la qualitat, potencialitat i
localització del sòl que es proposa transformar i de la consideració de
possibles alternatives. Els motius per a fonamentar l’interès territorial de
l’actuació són les millores que pot representar per al territori en termes
d’equipament, medi ambient,
desenvolupament econòmic, projecció internacional, cohesió social o qualitat de
vida.
En relació a la protecció especial que afecta una petita
part de l’àmbit de l’activitat, la normativa del Pla Territorial estableix que
hi són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació
del sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció
especial i que no s’autoritzaran activitats en sòl de protecció especial si hi
ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o
territorial.
El projecte que es planteja aprofita els vas excavat per
una activitat extractiva per a emplaçar-hi un dipòsit controlat de residus
embalatjats. Atès la previsió d’origen extracomarcal dels residus i atès que
l’activitat ja té un pla de restauració alternatiu, no es considera fonamentat
l’interès territorial de l’activitat. També es posa en dubte l’oportunitat de
la proposta: en l’estudi d’impacte ambiental s’avalua com a alternativa la
utilització d’altres indrets del Bages (majoritàriament no coincidents amb
activitats extractives per restaurar) per a la instal·lació d’un dipòsit de
residus que, com s’ha deduït, ha d’acollir materials de fora de la comarca. No
s’avaluen altres ubicacions més pròximes a l’origen dels residus, que és el què
s’hauria de fer tenint en compte que el plantejament d’aquesta alternativa
porta a pensar que l’objectiu principal de l’activitat és el dipòsit de residus
i no la restauració ambiental d’una activitat extractiva.
Si bé és cert que l’ocupació física de l’activitat en sòl
de protecció especial és petita en proporció a la superfície total del sòl
utilitzat, el potencial d’afectació d’aquest sòl s’ha de considerar per la
presència dels torrents, que, de fet, la pròpia activitat preveu utilitzar per
evacuar les aigües superficials que es puguin retornar a llera. Així, i malgrat
s’adoptin totes les mesures adequades, el risc ambiental d’afectació d’aquest
sòl existeix.
Sobre les possibles molèsties causades
als nuclis poblats pròxims
L’activitat
projectada està propera a nuclis poblats. Destaca la proximitat dels següents
nuclis de població del municipi veí de Callús:
§ Els Manxons,
El Cortès i Cal Cavaller es troben a 1-1,5 km en línia recta
§ El nucli urbà de Callús es troba a menys de 2 km en línia recta
Menys pròxims, però també a poca distància, es
troben els següents nuclis:
§ Sant Mateu de Bages es troba a uns 2,6 km (a l’Ajuntament)
§ El nucli de Sant Martí de Torroella es troba a
menys de 3 km
§ La urbanització de Canet de Fals es troba a uns 3,4 km
La documentació sotmesa a informació pública de
l’activitat no considera la proximitat d’aquests nuclis.
A banda, existeix una masia (la Portella) molt pròxima a
l’activitat, unes granges, una fàbrica (CEMSA) i un dipòsit de runes, que
l’estudi d’impacte ambiental de l’activitat ja considera.
L’estudi d’impacte ambiental analitza bona part dels
vectors que poden provocar molèsties a l’entorn de l’activitat i proposa
mesures correctores i de control adequades, però omet un impacte que considerem
que pot ser important: els possibles
problemes d’olors generats pels residus (encara que estiguin embalats i que la
fracció de matèria orgànica sigui inferior al 15%).
Demanem, per tant, que s’avaluïn els possibles impactes
per olors en les zones pròximes (incloent els nuclis esmentats a l’inici de
l’apartat) i que, tal i com es demana en la resolució d’aprovació prèvia del
projecte per part de l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages en el tràmit
d’aprovació de l’actuació en sòl no urbanitzable, el promotor de l’activitat
aporti un estudi de vents per avaluar la possible implementació de mesures
addicionals per protegir els nuclis habitats de l’entorn de l’activitat.
Quant a l’accés a l’activitat,
el projecte diu que es realitzarà des de la carretera de Callús a Sant Mateu de
Bages (BV 3003), al pk 2,0. Tenint en compte el trajecte habitual seguit pels
vehicles pesants que accedeixen a la zona, per tal d’evitar el pas pel centre
de Callús, és previsible que els camions que accedeixin a l’activitat (uns 3
vehicles/hora, segons dades del projecte) passin pels nuclis poblats de Can
Cavaller i Els Manxons.
Caldria tenir en compte, doncs
les molèsties causades per l’augment de la intensitat de trànsit produïda per la circulació
de camions de transport dels residus als nuclis habitats de la comarca. Aquests
impactes no es contemplen en el projecte d’activitat.
Sobre les excavacions prèvies a realitzar i la morfologia
resultant a la clausura
Analitzada tota la documentació del projecte d’activitat
es detecten incongruències molt importants en relació als moviments de terres
que es realitzaran per a la preparació del vas del dipòsit de residus:
§ A la memòria s’indica:
“El
rebaix de terreny per a l’adequació del vas serà realitzat per EFIENERGIA, S.L.
Els materials heterogenis i no compactats acumulats seran correctament
dipositats en abocador de terres i runes de la construcció. Es portarà a terme
un sanejament i regularització de la superfície de les bermes i talussos
resultants per tal de deixar-los en condicions de col.locar-hi els elements
d’impermeabilització i drenatge dels flancs laterals. A la zona de les basses
caldrà realitzar un rebaix de terreny en funció de la profunditat de cada
bassa. El tal.lus resultant es regularitzarà per permetre la col.locació de les
impermeabilitzacions corresponents.”
§ En l’estudi d’impacte
ambiental s’indica:
-
En
relació al condicionament inicial del terreny: “El rebliment amb bales es portarà a terme en el vas resultant de
l’activitat extractiva. En aquest sentit no caldrà realitzar rebaixos del
terreny. Es portarà a terme un sanejament i regularització de la superfície...
(idem memòria)”
-
En
relació al relleu: “Actualment l’àmbit
objecte de l’actuació està format per un clot poc uniforme generat per
l’activitat extractiva, de manera que serà necessari realitzar un seguit
d’actuacions prèvies per tal de condicionar i sanejar la superfície, que es
detallen a continuació:
o
Moviment de terres a tota la
superfície d’afectació, amb retirada i conservació de les terres que
s’utilitzaran posteriorment durant el funcionament de l’activitat.
o
Adequació d’una zona per
ubicar-hi la caseta de recepció i control, amb la bàscula de pesatge.
o
Cal remarcar que totes les
terres extretes durant les tasques de condicionament de la zona seran
conservades i utilitzades posteriorment en les tasques d’explotació de
l’activitat, concretament, en la capa de separació entre les fileres de bales
i, en aquest sentit, no implicarà cap impacte negatiu.”
§ En el pressupost es contemplen
dues partides relatives a l’excavació i transport de terres, amb els següents
amidaments:
-
“Excavació en zona de desmunt, de terreny
compacte, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió: 13.265 m3
(preu 0,95 €/m3)
-
Transport de terres per a
reutilitzar en obra, amb camió de 20 t i temps d’espera per a la càrrega amb
mitjans mecànics, amb un recorregut de menys de 5 km (preu 0,65 €/m3)”
Atenent a la documentació escrita, doncs, no es preveu que hi hagi moviments de
terres d’importància. En canvi, si s’analitzen els plànols del projecte
d’activitat[1], es detecta que els
moviments de terres a realitzar per a la preparació del vas seran molt
importants. S’ha fet una estimació en base als perfils transversals i es
calcula que per assolir les cotes previstes per la preparació del vas en el
plànol d’equips i instal·lacions generals, caldrà excavar de l’ordre de 900.000 m3,
molt allunyats dels 13.265
m3 amidats al pressupost. Tenint en compte
que el volum total brut del vas és de 1.051.309 m3, és
evident que la major part del vas del dipòsit serà excavat i no aprofitat dels
forats deixats per l’activitat extractiva.
A banda de les inconsistències dels documents de la
memòria i l’estudi d’impacte ambiental, aquest càlcul estimatiu qüestiona un
dels objectius fonamentals de l’activitat, que és la restauració d’una
activitat extractiva. Així, l’activitat projectada acaba aprofitant simplement
un espai degradat per a la instal·lació d’un dipòsit de residus. Cal recordar
que l’activitat extractiva ja disposa del seu pla de restauració sense bales de
residus, pla que, lògicament, no suposa fer encara més gran el vas excavat.
Constatat, doncs, que el volum de material excavat serà
molt important, cal qüestionar quina serà la destinació del que no s’aprofiti a l’activitat.
A nivell estimatiu, i considerant el preu de l’ITeC per excavació en zona de desmunt, de terreny
compacte i càrrega sobre camió (2,53 €/m3), el cost només d’excavació
(sense considerar el transport a menys de 5 km), ascendeix a 2.277.000 €.
Per altra banda, analitzant el plànol 15 de clausura i
control i imatges de l’activitat extractiva, es constata que la morfologia del
terreny resultant de la clausura del dipòsit no es correspon, en alguna zona,
amb la inicial del terreny, ja que
incorpora el relleu deixat per les escombreres de la pròpia activitat
extractiva.
Sobre la revegetació de clausura
El projecte d’activitat preveu el segellament del
rebliment d’acord amb la normativa vigent. Fet el segellament, es contempla la
revegetació del terreny, que, d’acord amb el plànol nº14 de detalls de
restauració, es planteja de la següent manera:
§ Plataformes: sembra de
protecció amb fenàs, margall i gram.
§ Talussos: plantació d’espècies
arbustives de la zona a raó d’un peu cada 2 m2 amb marfull, aladern,
llentiscle i garric, sobre sembra de protecció de fenàs, margall i gram.
§ A resta exterior: plantació
amb arbres de la zona a raó d’1 peu cada 8 metres lineals amb
alzina i roure.
Es constata que a la
plataforma, que és la superfície més important, no es planteja fer cap
plantació arbòria ni arbustiva. Es desconeix quin és l’ús futur que es donarà a
l’espai restaurat, però seria adequat conèixer-lo abans de plantejar la
revegetació de la plataforma.
Es constata també que, si bé
es preveu la revegetació amb espècies arbòries i arbustives en els plànols,
aquestes no estan pressupostades. En el pressupost de l’activitat només es preveu hidrosembra.
Caldria, doncs, incorporar les partides de plantació d’arbres i arbusts, que
podrien ser majors a les previstes inicialment en funció de l’ús futur que es
doni a la plataforma.
Sobre el sistema preventiu de desgassificació i el
control de gasos postclausura
El projecte d’activitat planteja la implantació d’un
sistema de gassificació a nivell preventiu amb drenatges i torxes, però en la
fase de control i manteniment postclausura no preveu el control d’emissió de
gasos. Tenint en compte que els residus admesos poden contenir fins a un 15% de
matèria orgànica, al final de la vida útil del dipòsit hi podrien haver unes
16.500 tn de residus orgànics que produiran les corresponents emissions a
l’atmosfera (d’entre les que destaquem les emissions de metà, per la seva
contribució a l’efecte hivernacle). Considerem, doncs, que cal incloure el
control de gasos en les operacions de control i manteniment postclausura, tal i
com s’estableix en el Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del
rebuig dels residus en dipòsits controlats.
En resum,
Les al·legacions fetes posen en dubte l’interès comarcal
de l’activitat, qüestionen que l’activitat plantejada sigui, des del punt de
vista ambiental, l’alternativa més adequada per a la restauració de l’activitat
extractiva existent i posen de manifest una sèrie de qüestions a considerar en
l’avaluació ambiental i l’autorització de l’activitat.
SEGON.-
Comunicar
l’adopció d’aquest acord al Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Sant Mateu
de Bages i sol·licitar que se’ns consideri administració afectada per trobar-se
l’àmbit d’actuació de l’activitat dins la nostra comarca i se’ns doni tràmit audiència
de les resolucions que s’elaborin, d’acord amb allò establert a la Llei
20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats,
tenint en compte que l’àmbit de localització de l’activitat es troba dins la
comarca del Bages.
TERCER.- Ratificar aquest decret en la
propera sessió plenària que es realitzi.
A Manresa, el dia vuit d’agost de dos mil dotze.
La Presidenta Davant
meu,
La
secretària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada