dilluns, 31 d’octubre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Regió7: Salvem Callús vol que l'Ajuntament es mulli
La plataforma antiabocador ha sumat unes 150 adhesions des que es va constituir, el 10 d'octubre
JORDI ESCUDÉ | CALLÚS La plataforma cívica Salvem Callús demanarà a l'Ajuntament d'aquesta població que es pronunciï oficialment "i d'una forma clara" si està a favor o en contra del projecte de l'abocador que es vol promoure a la zona de la Bòbila, al terme de Sant Mateu però a tocar del nucli de Callús -un espai amb una superfície de 65.000 metres quadrats.
L'associació insta l'Ajuntament a manifestar el seu posicionament de cara al ple municipal, convocat en sessió extraordinària per a aquest vespre. La proposta té el suport dels regidors del grup municipal Treballem per Callús, a l'oposició, que han sol·licitat l'acceptació d'un prec per a després dels punts previstos en l'ordre del dia, en què demanen al govern de CiU que concreti la seva posició "i ens expliqui si ha estudiat el projecte i si preveu presentar-hi al·legacions", ha explicat la portaveu del partit, Dolors Codina.
D'altra banda, Treballem per Callús ja s'ha anticipat a la possibilitat que finalment no s'acabi incloent el prec en la sessió d'aquest vespre, per la qual cosa "hem sol·licitat la convocatòria d'un ple extraordinari per tractar aquesta qüestió per a algun dia d'aquesta mateixa setmana".
Per al responsable de Comunicació i Imatge de la plataforma, Joan Badia, ha arribat el moment que el consistori es pronunciï, entenent que "fa molt estrany que els veïns es queixin i vulguin presentar al·legacions i, en canvi, l'Ajuntament no digui res".
I és que, si bé la plataforma ha tingut el suport, a títol particular, de membres de Treballem per Callús, l'equip de govern (CiU) no ha manifestat un posicionament ferm més enllà de deixar la porta oberta a una possible consulta popular que l'alcalde, Enric Vall de Vilaramó, va considerar el dia que es va constituir l'associació (vegeu Regió7 del 12 d'octubre).
Instar l'Ajuntament a un pronunciament oficial sobre l'abocador és una de les primeres accions reivindicatives que Salvem Callús té sobre la taula. La plataforma també buscarà la complicitat d'altres ajuntaments pròxims en properes reunions amb alguns dels seus representants polítics, i mentrestant va sumant noves adhesions de veïns. Des que es va constituir, el 10 d'octubre passat, Salvem Callús ha incorporat uns 150 socis, i preveu augmentar la xifra mitjançant una campanya de sensibilització popular que està duent a terme, amb una bustiada pel poble en què es reparteixen uns díptics "per explicar qui som i en què exposem deu raons per les quals ens oposem a l'abocador", diu Badia (vegeu desglossat).
De manera paral·lela, la plataforma està preparant un debat públic entre experts que puguin exposar els pros i els contres de la proposta de l'abocador (tot i que encara no hi ha posat cap data), i ja ha començat a treballar en les al·legacions que presentarà al projecte.
JORDI ESCUDÉ | CALLÚS La plataforma cívica Salvem Callús demanarà a l'Ajuntament d'aquesta població que es pronunciï oficialment "i d'una forma clara" si està a favor o en contra del projecte de l'abocador que es vol promoure a la zona de la Bòbila, al terme de Sant Mateu però a tocar del nucli de Callús -un espai amb una superfície de 65.000 metres quadrats.
L'associació insta l'Ajuntament a manifestar el seu posicionament de cara al ple municipal, convocat en sessió extraordinària per a aquest vespre. La proposta té el suport dels regidors del grup municipal Treballem per Callús, a l'oposició, que han sol·licitat l'acceptació d'un prec per a després dels punts previstos en l'ordre del dia, en què demanen al govern de CiU que concreti la seva posició "i ens expliqui si ha estudiat el projecte i si preveu presentar-hi al·legacions", ha explicat la portaveu del partit, Dolors Codina.
D'altra banda, Treballem per Callús ja s'ha anticipat a la possibilitat que finalment no s'acabi incloent el prec en la sessió d'aquest vespre, per la qual cosa "hem sol·licitat la convocatòria d'un ple extraordinari per tractar aquesta qüestió per a algun dia d'aquesta mateixa setmana".
Per al responsable de Comunicació i Imatge de la plataforma, Joan Badia, ha arribat el moment que el consistori es pronunciï, entenent que "fa molt estrany que els veïns es queixin i vulguin presentar al·legacions i, en canvi, l'Ajuntament no digui res".
I és que, si bé la plataforma ha tingut el suport, a títol particular, de membres de Treballem per Callús, l'equip de govern (CiU) no ha manifestat un posicionament ferm més enllà de deixar la porta oberta a una possible consulta popular que l'alcalde, Enric Vall de Vilaramó, va considerar el dia que es va constituir l'associació (vegeu Regió7 del 12 d'octubre).
Instar l'Ajuntament a un pronunciament oficial sobre l'abocador és una de les primeres accions reivindicatives que Salvem Callús té sobre la taula. La plataforma també buscarà la complicitat d'altres ajuntaments pròxims en properes reunions amb alguns dels seus representants polítics, i mentrestant va sumant noves adhesions de veïns. Des que es va constituir, el 10 d'octubre passat, Salvem Callús ha incorporat uns 150 socis, i preveu augmentar la xifra mitjançant una campanya de sensibilització popular que està duent a terme, amb una bustiada pel poble en què es reparteixen uns díptics "per explicar qui som i en què exposem deu raons per les quals ens oposem a l'abocador", diu Badia (vegeu desglossat).
De manera paral·lela, la plataforma està preparant un debat públic entre experts que puguin exposar els pros i els contres de la proposta de l'abocador (tot i que encara no hi ha posat cap data), i ja ha començat a treballar en les al·legacions que presentarà al projecte.
dissabte, 15 d’octubre del 2011
dimecres, 12 d’octubre del 2011
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Regió7: Veïns d´un abocador diuen que les pudors són intermitents
Un barri de Cerdanyola del Vallès conviu des del 2007 amb les males olors que arriben d'un quilòmetre lluny
JORDI ESCUDÉ | CERDANYOLA DEL VALLÈS Veïns de Cerdanyola del Vallès fa quatre anys que conviuen amb les males olors que genera l'activitat de l'abocador Elena, semblant al que es vol posar en marxa a la Vinya del Tot, al terme de Sant Mateu de Bages, però a tocar de Callús. La pudor no és persistent però es percep d'una forma generalitzada entre els veïns consultats per aquest diari, si bé discrepen sobre el grau d'intensitat de les molèsties que els ocasiona.
L'abocador Elena es va començar a restaurar amb bales de residus procedents d'ecoparcs (on es tracten per extreure'n els materials reutilitzables i buidar-los de matèria orgànica) el novembre del 2007, i es preveu que a final d'aquest any s'acabi d'omplir. Els veïns asseguren que poc després ja es van començar a notar les males olors, denunciades reiteradament per la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, que de bon començament es va oposar a l'activitat de l'Elena, i que atribueix la ferum al fet que les bales contenen més matèria orgànica de la que caldria. Els veïns expliquen que no són pudors continuades, però quan fa vent el corrent d'aire les arrossega fins al nucli de Cerdanyola i afecten especialment els habitatges de Serra de Galliners, situats a més d'un quilòmetre de distància de l'abocador.
Amparo Segura és una veïna del carrer de Serra de Galliners, i explica que les pudors "són cada cop més persistents", i hi ha dies que són "vomitives". Diu que hi ha determinats moments en què l'abocador crea situacions incòmodes, fins al punt "d'haver de tancar les finestres de casa i no poder ni sortir a passejar", i admet "una certa por perquè no sabem ni què estem respirant". Per això, a l'agost va demanar a l'Ajuntament de Cerdanyola un estudi de toxicitat que hauria encarregat el mateix consistori, "però encara no m'han respost", lamenta.
Sensibilitats diverses
Si bé les queixes són generals, no tots els veïns perceben les pudors de la mateixa manera. Julio Martos, que viu al mateix carrer, admet que de tant en tant arriba la ferum "però tampoc no és exagerat". Diu que el problema ve quan es barreja "l'olor de podrit de l'abocador amb els adobs escampats al camp", i que "triar per triar, trio la dels adobs".
Per la seva banda, Manel Barroso, que fa cinc anys que viu al carrer de Josep Tarradellas, explica que hi arriben pudors segons el corrent d'aire. "Es nota especialment a l'estiu, i com a molt fa que hagis de tancar les finestres". També hi ha persones a les quals les pudors han passat desapercebudes, com Olga Alama, que té un pis al carrer de Castella, tot i admetre que "tan sols fa dues setmanes que hi visc".
Un abocador entre empreses
Fora del nucli de Cerdanyola, on més es deixen sentir les pudors és al voltant de l'abocador, on no hi ha habitatges però sí algunes empreses. Al centre de comunicacions que hi ha situat a uns 200 metres, i que fa uns quatre mesos que funciona, expliquen que la pudor hi arriba amb una certa intensitat. Mari Carmen Sánchez és una de les treballadores que més ho nota perquè es cuida de la neteja i a estones treballa a l'exterior. En general diu que se'n sent un parell o tres de dies la setmana i que especialment es nota quan fa vent. Tot i que ja s'hi ha començat a acostumar, diu que "és molest, i si m'hagués d'estar gaire estona a fora potser fins i tot m'arribaria a marejar". També el seu responsable, Joan Carles Bonache, explica que, a l'exterior del recinte, la pudor "se sent pràcticament cada dia, i no és cap percepció personal perquè aquí ho nota tothom, i no és gens agradable".
En canvi, guardes vigilants del recinte on hi ha ubicat el sincrotró Alba, uns metres més a l'oest però també a l'àrea del Parc Tecnològic del Vallès, asseguren que "no percebem gairebé res", malgrat que es troben a tan sols uns 300 metres de l'abocador Elena, "ni tampoc hem rebut queixes dels empleats", si bé "hem de dir que treballem en un recinte en què tot és molt hermètic per qüestions de seguretat, i no sortim d'aquí tret de l'estona d'anar a buscar el cotxe al pàrquing", que és just a tocar de l'entrada.
JORDI ESCUDÉ | CERDANYOLA DEL VALLÈS Veïns de Cerdanyola del Vallès fa quatre anys que conviuen amb les males olors que genera l'activitat de l'abocador Elena, semblant al que es vol posar en marxa a la Vinya del Tot, al terme de Sant Mateu de Bages, però a tocar de Callús. La pudor no és persistent però es percep d'una forma generalitzada entre els veïns consultats per aquest diari, si bé discrepen sobre el grau d'intensitat de les molèsties que els ocasiona.
L'abocador Elena es va començar a restaurar amb bales de residus procedents d'ecoparcs (on es tracten per extreure'n els materials reutilitzables i buidar-los de matèria orgànica) el novembre del 2007, i es preveu que a final d'aquest any s'acabi d'omplir. Els veïns asseguren que poc després ja es van començar a notar les males olors, denunciades reiteradament per la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, que de bon començament es va oposar a l'activitat de l'Elena, i que atribueix la ferum al fet que les bales contenen més matèria orgànica de la que caldria. Els veïns expliquen que no són pudors continuades, però quan fa vent el corrent d'aire les arrossega fins al nucli de Cerdanyola i afecten especialment els habitatges de Serra de Galliners, situats a més d'un quilòmetre de distància de l'abocador.
Amparo Segura és una veïna del carrer de Serra de Galliners, i explica que les pudors "són cada cop més persistents", i hi ha dies que són "vomitives". Diu que hi ha determinats moments en què l'abocador crea situacions incòmodes, fins al punt "d'haver de tancar les finestres de casa i no poder ni sortir a passejar", i admet "una certa por perquè no sabem ni què estem respirant". Per això, a l'agost va demanar a l'Ajuntament de Cerdanyola un estudi de toxicitat que hauria encarregat el mateix consistori, "però encara no m'han respost", lamenta.
Sensibilitats diverses
Si bé les queixes són generals, no tots els veïns perceben les pudors de la mateixa manera. Julio Martos, que viu al mateix carrer, admet que de tant en tant arriba la ferum "però tampoc no és exagerat". Diu que el problema ve quan es barreja "l'olor de podrit de l'abocador amb els adobs escampats al camp", i que "triar per triar, trio la dels adobs".
Per la seva banda, Manel Barroso, que fa cinc anys que viu al carrer de Josep Tarradellas, explica que hi arriben pudors segons el corrent d'aire. "Es nota especialment a l'estiu, i com a molt fa que hagis de tancar les finestres". També hi ha persones a les quals les pudors han passat desapercebudes, com Olga Alama, que té un pis al carrer de Castella, tot i admetre que "tan sols fa dues setmanes que hi visc".
Un abocador entre empreses
Fora del nucli de Cerdanyola, on més es deixen sentir les pudors és al voltant de l'abocador, on no hi ha habitatges però sí algunes empreses. Al centre de comunicacions que hi ha situat a uns 200 metres, i que fa uns quatre mesos que funciona, expliquen que la pudor hi arriba amb una certa intensitat. Mari Carmen Sánchez és una de les treballadores que més ho nota perquè es cuida de la neteja i a estones treballa a l'exterior. En general diu que se'n sent un parell o tres de dies la setmana i que especialment es nota quan fa vent. Tot i que ja s'hi ha començat a acostumar, diu que "és molest, i si m'hagués d'estar gaire estona a fora potser fins i tot m'arribaria a marejar". També el seu responsable, Joan Carles Bonache, explica que, a l'exterior del recinte, la pudor "se sent pràcticament cada dia, i no és cap percepció personal perquè aquí ho nota tothom, i no és gens agradable".
En canvi, guardes vigilants del recinte on hi ha ubicat el sincrotró Alba, uns metres més a l'oest però també a l'àrea del Parc Tecnològic del Vallès, asseguren que "no percebem gairebé res", malgrat que es troben a tan sols uns 300 metres de l'abocador Elena, "ni tampoc hem rebut queixes dels empleats", si bé "hem de dir que treballem en un recinte en què tot és molt hermètic per qüestions de seguretat, i no sortim d'aquí tret de l'estona d'anar a buscar el cotxe al pàrquing", que és just a tocar de l'entrada.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Salvem Callús
Notícies confirmades indiquen que properament caldrà prendre decisions sobre determinades instal·lacions industrials per al poble. Han arribat peticions per establir a Callús empreses amb activitats relacionades amb el medi ambient, com és ara l’emmagatzematge de residus.
Des de sempre se’ns ha dit que la solució més ecològica (i també més econòmica) és preveure els dipòsits de residus com més a prop dels centres que els generen millor. En aquest cas, el Bages en general, i el nostre poble i els del costat en particular, no haurien d’entrar com a solució per emmagatzemar-hi residus per a l’àrea metropolitana de Barcelona (com tampoc per posar-hi substàncies perilloses, necessàries per a activitats industrials que no són pròpies del nostre poble).
Callús necessita llocs de treball: les persones sense feina del nostre poble, els qui cada dia han d’agafar el transport per anar a treballar fora..., tenen dret que, entre tots, fem esforços per crear o atreure empreses que permetin donar feina a la gent del nostre poble.
Callús té uns avantatges, sobretot en el camp de les tecnologies i de les comunicacions, que hauríem d’explotar. I posar segons quins tipus d’empreses (per moltes garanties que ens donin) més aviat pot restar atractius al nostre poble per fer-hi venir empreses avançades i tecnològiques...
Sigui com sigui, però, en les decisions que s’hagin de prendre en un futur, convindrà que l’equip de govern de l’ajuntament escolti tothom: per molta majoria que es tingui, decisions com les que es preveuen necessiten un acord ampli de la majoria de la població. Cal pensar sempre que els equips de govern poden canviar d’una legislatura a una altra. Callús té una tradició de consulta al poble molt arrelada i les decisions importants haurien de continuar sent objecte d’aquesta manera de fer, ja que això garantirà la continuïtat dels acords que es prenguin.
Per tot això, un grup de callussencs i callussenques que estem preocupats pel futur del poble i a la vista de les notícies que arriben, ens hem constituït en plataforma cívica, amb la intenció d’intervenir de manera conjunta en el debat. Formem aquesta plataforma persones de procedència ideològica molt diversa, però tots amb la voluntat de voler el millor per al nostre poble.
Davant de properes informacions que demanaran prendre decisions col·lectives, volem fer sentir la nostra veu de manera serena, raonada i fonamentada. Però sobretot volem recollir l’opinió de la majoria del poble i fer propostes que no siguin el fruit de pressions ni el resultat d’especulacions. Per això convidem a formar-ne part a tothom qui estigui interessat a informar-se, a fer sentir la seva veu i a manifestar que el nostre futur no es passa per ser magatzem de residus d’altres, sinó a poder gaudir d’un poble net, actiu i amb perspectives de futur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)