Regió7: Veïns d´un abocador diuen que les pudors són intermitents

Un barri de Cerdanyola del Vallès conviu des del 2007 amb les males olors que arriben d'un quilòmetre lluny

JORDI ESCUDÉ | CERDANYOLA DEL VALLÈS Veïns de Cerdanyola del Vallès fa quatre anys que conviuen amb les males olors que genera l'activitat de l'abocador Elena, semblant al que es vol posar en marxa a la Vinya del Tot, al terme de Sant Mateu de Bages, però a tocar de Callús. La pudor no és persistent però es percep d'una forma generalitzada entre els veïns consultats per aquest diari, si bé discrepen sobre el grau d'intensitat de les molèsties que els ocasiona.

L'abocador Elena es va començar a restaurar amb bales de residus procedents d'ecoparcs (on es tracten per extreure'n els materials reutilitzables i buidar-los de matèria orgànica) el novembre del 2007, i es preveu que a final d'aquest any s'acabi d'omplir. Els veïns asseguren que poc després ja es van començar a notar les males olors, denunciades reiteradament per la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, que de bon començament es va oposar a l'activitat de l'Elena, i que atribueix la ferum al fet que les bales contenen més matèria orgànica de la que caldria. Els veïns expliquen que no són pudors continuades, però quan fa vent el corrent d'aire les arrossega fins al nucli de Cerdanyola i afecten especialment els habitatges de Serra de Galliners, situats a més d'un quilòmetre de distància de l'abocador.

Amparo Segura és una veïna del carrer de Serra de Galliners, i explica que les pudors "són cada cop més persistents", i hi ha dies que són "vomitives". Diu que hi ha determinats moments en què l'abocador crea situacions incòmodes, fins al punt "d'haver de tancar les finestres de casa i no poder ni sortir a passejar", i admet "una certa por perquè no sabem ni què estem respirant". Per això, a l'agost va demanar a l'Ajuntament de Cerdanyola un estudi de toxicitat que hauria encarregat el mateix consistori, "però encara no m'han respost", lamenta.

Sensibilitats diverses

Si bé les queixes són generals, no tots els veïns perceben les pudors de la mateixa manera. Julio Martos, que viu al mateix carrer, admet que de tant en tant arriba la ferum "però tampoc no és exagerat". Diu que el problema ve quan es barreja "l'olor de podrit de l'abocador amb els adobs escampats al camp", i que "triar per triar, trio la dels adobs".

Per la seva banda, Manel Barroso, que fa cinc anys que viu al carrer de Josep Tarradellas, explica que hi arriben pudors segons el corrent d'aire. "Es nota especialment a l'estiu, i com a molt fa que hagis de tancar les finestres". També hi ha persones a les quals les pudors han passat desapercebudes, com Olga Alama, que té un pis al carrer de Castella, tot i admetre que "tan sols fa dues setmanes que hi visc".

Un abocador entre empreses

Fora del nucli de Cerdanyola, on més es deixen sentir les pudors és al voltant de l'abocador, on no hi ha habitatges però sí algunes empreses. Al centre de comunicacions que hi ha situat a uns 200 metres, i que fa uns quatre mesos que funciona, expliquen que la pudor hi arriba amb una certa intensitat. Mari Carmen Sánchez és una de les treballadores que més ho nota perquè es cuida de la neteja i a estones treballa a l'exterior. En general diu que se'n sent un parell o tres de dies la setmana i que especialment es nota quan fa vent. Tot i que ja s'hi ha començat a acostumar, diu que "és molest, i si m'hagués d'estar gaire estona a fora potser fins i tot m'arribaria a marejar". També el seu responsable, Joan Carles Bonache, explica que, a l'exterior del recinte, la pudor "se sent pràcticament cada dia, i no és cap percepció personal perquè aquí ho nota tothom, i no és gens agradable".

En canvi, guardes vigilants del recinte on hi ha ubicat el sincrotró Alba, uns metres més a l'oest però també a l'àrea del Parc Tecnològic del Vallès, asseguren que "no percebem gairebé res", malgrat que es troben a tan sols uns 300 metres de l'abocador Elena, "ni tampoc hem rebut queixes dels empleats", si bé "hem de dir que treballem en un recinte en què tot és molt hermètic per qüestions de seguretat, i no sortim d'aquí tret de l'estona d'anar a buscar el cotxe al pàrquing", que és just a tocar de l'entrada.