dimarts, 29 de novembre del 2011
Manresainfo.cat: El Consell ratifica les al·legacions a l'abocador de Sant Mateu
En la intervenció posterior al ple d'una representació de Salvem Callús, l'alcalde d'aquesta població ha abandonat la sala
El ple del Consell Comarcal del Bages ha ratificat aquest dilluns a la tarda les al·legacions presentades al projecte d'obra de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages per a la instal·lació d'un abocador de bales provinents d'ecoparcs a una antiga argilera del terme amb l'abstenció dels consellers de CiU i el vot favorable de la resta de formacions representades en el ple.
L'ens comarcal, que va presentar les al·legacions dins de termini pendents d'aquesta ratificació, demana informació sobre diferents qüestions tècniques que no queden recollides en el projecte d'obra, com són l'avaluació dels possibles impactes de l'activitat sobre els nuclis de Callús i Sant Mateu de Bages, els possibles problemes d'olors que hi pugui haver a la zona, les mesures per pal·liar la circulació de camions i l'augment del soroll o la tipologia específica de residus o materials admesos i la seva procedència.
Tot i el caràcter especialment informatiu de les al·legacions, CiU ha defensat la seva abstenció a partir de la confiança amb el govern de Sant Mateu i la preparació de la comarca per assumir aquest tipus de residus.
El punt desagradable de la tarda ha estat quan conclòs el ple, membres de la plataforma Salvem Callús han fet us de la paraula que havien demanat amb anterioritat per a defensar els seus arguments i l'alcalde de Sant Mateu de Bages, el nacionalista Pere Ribera, ha abandonat la sala abans que comencessin la seva exposició deixant tota la sala perplexa.
L'ens comarcal, que va presentar les al·legacions dins de termini pendents d'aquesta ratificació, demana informació sobre diferents qüestions tècniques que no queden recollides en el projecte d'obra, com són l'avaluació dels possibles impactes de l'activitat sobre els nuclis de Callús i Sant Mateu de Bages, els possibles problemes d'olors que hi pugui haver a la zona, les mesures per pal·liar la circulació de camions i l'augment del soroll o la tipologia específica de residus o materials admesos i la seva procedència.
Tot i el caràcter especialment informatiu de les al·legacions, CiU ha defensat la seva abstenció a partir de la confiança amb el govern de Sant Mateu i la preparació de la comarca per assumir aquest tipus de residus.
El punt desagradable de la tarda ha estat quan conclòs el ple, membres de la plataforma Salvem Callús han fet us de la paraula que havien demanat amb anterioritat per a defensar els seus arguments i l'alcalde de Sant Mateu de Bages, el nacionalista Pere Ribera, ha abandonat la sala abans que comencessin la seva exposició deixant tota la sala perplexa.
diumenge, 27 de novembre del 2011
Instància a l'Agència de Residus de Catalunya
La Plataforma Cívica Salvem Callús,
EXPOSA:
- Que, segons informacions de diversos mitjans, la unitat de Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil ha obert una investigació sobre les activitats de l’abocador de runa de Callús.
- Que, segons informacions aparegudes al diari digital Manresainfo.cat [http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/22909/agencia/residus/obre/expedient/informatiu/grb], l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha obert un expedient informatiu a l’empresa Gestora de Runes del Bages (GRB)
- Que, segons aquestes informacions, l’ARC ha enviat un requeriment d’informació a GRB.
- Que GRB forma part d’EM Grup, al qual també pertany l’empresa Efienergia, que ha presentat un projecte per a instal·lar –molt a prop del dipòsit de runa– un abocador de residus urbans (classe II), al terme de Sant Mateu de Bages a tocar del terme de Callús.
- Que l’Ajuntament de Callús, l’Ajuntament de Santpedor, el Consell Comarcal del Bages, la Plataforma Cívica Salvem Callús i diversos veïns de Callús han presentat al·legacions a aquest projecte d’abocador de residus de classe II (adjuntem al·legacions de la plataforma Salvem Callús).
Per tot això,
DEMANO:
- Que inspeccioni l’abocador de runa de Callús per a esbrinar si s’hi han dut a terme activitats il·legals i –si n’hi ha hagut– per a determinar quin perill poden tenir.
- Que es prenguin les mesures adients (tancament cautelar, tancament definitiu...) d’acord amb els resultats de la informació obtinguda en la inspecció esmentada en el punt anterior.
- Que es denegui el permís a una possible ampliació d’aquest abocador de runa.
- Que, en atribució de les facultats que li són pròpies, l’Agència de Residus de Catalunya faci els passos necessaris per impedir que es dugui a terme el projecte d’instal·lació de l’abocador de residus de classe II al terme municipal de Sant Mateu de Bages.
Callús, 22 de novembre del 2011
SR. DIRECTOR DE L’AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA
dissabte, 26 de novembre del 2011
Moció aprovada al Ple de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada
.
Ja hem guanyat una primera petita victòria. Dijous passat es va aprovar una moció de rebuig a l’abocador al TM de Sant Mateu de Bages, amb el suport dels regidors de CDC, PSC, ICV, ERC i PxC, amb l’absència durant la lectura, debat i votació de la moció de la regidor d’UDC, i l’abstenció del PP.
Moció de rebuig del Ple de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, al projecte: Restauració d’activitat extractiva d’argila mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats al TM de Sant Mateu de Bages
EXPOSA:
Atès l’article 13 de la Directiva Europea 2008/98/CE sobre els residus, on diu:
Els estats membres adoptaran les mesures necessàries per assegurar que la gestió dels residus es realitzarà sense posar en perill la salut humana i sense danyar el medi ambient i, en particular:
a) sense crear riscos per a l’aigua, l’aire o el sòl, ni per a la fauna i la flora
b) sense provocar incomoditats pel soroll i les olors.
c) sense atemptar contra els paisatges i els llocs d’especial interès
Atès que la ubicació d’aquesta activitat és molt propera al nucli urbà de Callús, al nucli agregat dels Manxons i a masies pertanyents al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.
Atesa la greu problemàtica que generen aquests abocadors pel què fa a les olors, provocant incomoditats i posant en perill la salut humana, tal i com demostra el fet del gran nombre de persones mobilitzades en contra de l’abocador Elena, entre d’altres.
Atès que el municipi de Callús i els seus habitants en seran els més perjudicats per aquesta instal·lació a causa de les incomoditats que provocarà el soroll pel trànsit de camions pel mig del poble i les olors.
Atès que el rebliment amb bales plastificades de residus sòlids urbans no permet la regeneració natural de l’ecosistema, donat que el substrat no té les condicions químiques, edàfiques i biològiques apropiades per als arbres, plantes i altres organismes que en depenen directament.
Atès que el material aportat per a la correcta restauració no pot ser inconsistent i disgregat, doncs la inestabilitat geològica o un simple fenomen climàtic violent, com intenses pluges, poden retornar aquests residus al medi, oi més tenint present la proximitat física de l’abocador al torrent de Jaumeandreu, límit geogràfic entre els municipis de Callús i Sant Joan de Vilatorrada.
Atès que la lixiviació de l’aigua de pluja a través del subsòl arrossegarà als aqüífers totes aquelles substàncies inerts i no inerts que contenen les bales plastificades de residus sòlids urbans, amb els riscos medi ambientals que això suposa.
Atès que l’aigua de pluja en escorrentia de tota la superfície afectada per l’abocador serà conduïda pel torrent de Jaumeandre, vers el riu Cardener, oi més en períodes de pluges intenses en què la capacitat de la bassa és clarament insuficient.
Atès que la natura “inert” dels residus no es troba garantida al 100%, doncs la caracterització dels materials no és completa, i més tenint en compte les moltes irregularitats que tenen lloc en la gestió dels ecoparcs.
Atès que els residus dipositats seran residus generats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i no a la nostra comarca i remarcant que no s’han tingut en compte els criteris d’autosuficiència i proximitat, indicats per la directiva de la Unió Europea i recollits per les lleis catalanes i espanyoles (directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre del 2008; ley 22/2011 de residuos y suelos contaminados, BOE 29/7/11; decret 69/2009 sobre criteris i procediments d’admissió residus en els dipòsit controlats, DOGC 5370, 30/4/09; i decret 1/1997 sobre disposició del rebuig en dipòsits controlats, DOGC 2307, 13/1/97). Seguint el principis bàsics de sostenibilitat ecològica i ambiental, els residus sòlids urbans s’han de tractar a prop d’on es generen, a fi d’evitar que el seu tractament malmeti indrets allunyats del punt d’origen.
Atès que la nostra comarca, el Bages, ja assumeix amb escreix la seva quota de degradació mediambiental amb els dipòsits dels runams salins de Cardona, Súria, Balsareny i Sallent i la conseqüent salinització dels nostres rius i aqüífers, amb els nostres abocadors per a residus inerts, i amb l’abocador mancomunat per a residus d’origen municipal.
Proposa:
1. Manifestar públicament el rebuig d’aquest Ajuntament al projecte: “Restauració d’activitat extractiva d’argila mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats” al TM de Sant Mateu de Bages.
2. Manifestar el nostre enuig per l’actitud insolidària i desconsiderada de l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages, envers els municipis limítrofs de Callús i Sant Joan de Vilatorrada, doncs, massa sovint som testimonis de fets i/o propostes que tenen per objectiu l’obtenció de contrapartides econòmiques per al propi municipi però que perjudiquen als municipis veïns. És, per tant, imprescindible el diàleg i l’acord entre les parts afectades.
3. Donar suport a la voluntat majoritària i solidaritzar-nos amb la els veïns i veïnes de Callús en la seva tasca d’oposició a la instal·lació de l’abocador de residus sòlids urbans provinents d’ecoparcs.
4. Comunicar aquesta resolució a totes les parts interessades: l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages, l’Ajuntament de Callús, el Consell Comarcal del Bages, el Conseller de Territori i Sostenibilitat del govern de la Generalitat de Catalunya, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada i a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. Així com també a l’empresa promotora del projecte, Efienergia SL, i a la plataforma cívica Salvem Callús.
No obstant el ple decidirà.
Sant Joan de Vilatorrada, a 17 de novembre del 2011.
divendres, 25 de novembre del 2011
dijous, 24 de novembre del 2011
Moció al Ple de l'Ajuntament de Callús
PROPOSTA DE MOCIÓ PRESENTADA PER LA PLATAFORMA CÍVICA SALVEM CALLÚS AL PLE MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE CALLÚS, PER A SOL·LICITAR INFORMACIÓ SOBRE LES INVESTIGACIONS PER PRESUMPTES ACTIVITATS IRREGULARS A L’ABOCADOR DE RUNA DE CALLÚS I PER A INFORMAR-NE LA POBLACIÓ
Segons informacions aparegudes darrerament en alguns mitjans d’informació comarcals, s’ha obert una investigació sobre les activitats de l’abocador de runa de Callús. Aquesta investigació va a càrrec de la unitat de Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil, que ja ha confirmat la notícia.
Segons aquestes informacions, l’informe que té a les mans la Guàrdia Civil diu que, al dipòsit de runa de Callús, el darrer any s'hi han detectat abocaments amb forta olor de gasoil i benzina, i amb restes de components esmicolats electrònics, vidres i ferritja de ferro i alumini procedents de l'empresa Viuda de Lauró Clariana –de Castellbisbal–, que es dedica al tractament de ferralla, metalls i descontaminació de vehicles fora d'ús.
El dipòsit de runes de Callús no té l'autorització per a rebre aquests tipus de residus industrials. De fet, l'empresa productora d'aquest residu, Viuda de Lauró Clariana, no genera cap residu que pugui admetre el dipòsit de runes de Callús.
Segons les informacions, el 22 de juliol del 2011 un camió de l'empresa Excavacions Montaner va bolcar la càrrega a la cuneta a l'altura de Sant Martí de Torroella de camí al dipòsit de runa de Callús (adjuntem notícia Regió 7). Una mostra d’aquesta càrrega i una mostra de residus agafada directament a l’abocador es van portar a analitzar en un laboratori homologat per l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya.
D’acord amb les informacions esmentades, diversos elements analitzats superaven els màxims permesos per a un dipòsit de classe I com és el de runa de Callús. En algun cas, fins i tot se superava el màxim permès en un dipòsit per a residus de classe II. El laboratori conclou que la mostra analitzada no pot ser en cap cas dipositada en un abocador com el de Callús.
Segons les informacions, a l'informe que té la Guàrdia Civil consta que aquesta pràctica es fa des del 2006 i que es descarrega en un talús sense prendre cap mesura per evitar que es filtri en el subsòl. A més a més, s’informa que s'han detectat cinc punts de descàrrega; si això fos cert, tot l'abocador de runa està contaminat per aquest residu industrial, tapat i barrejat amb runes i terres.
L’empresa que gestiona aquest dipòsit de runa és Gestora de Runes del Bages, integrada dins EM Grup, al qual també pertany l’empresa Efienergia, que ha presentat un projecte per a instal·lar –molt a prop del dipòsit de runa– un abocador de residus urbans (classe II), al terme de Sant Mateu de Bages a tocar del terme de Callús. Un dels socis d’aquest grup empresarial és Lluís Basiana Obradors.
ACORDEM I PROPOSEM
Al Ple de l’Ajuntament de Callús l’adopció dels següents acords:
1. Sol·licitar informació sobre les presumptes activitats irregulars a l’abocador de runa de Callús.
2. Segons els resultats de les investigacions i, si escaigués, del procés judicial subsegüent, fer els tràmits necessaris per a suspendre cautelarment el permís d'activitat de l'abocador de runa esmentat, sens prejudici d'una decisió definitiva posterior (tancament o represa de les activitats).
3. Denegar el permís a una possible ampliació de l'activitat d'aquest abocador.
4. Demanar assessorament a experts sobre el grau de perillositat que podrien tenir per a la salut de les persones i per a la conservació del medi els abocaments de què s’ha informat, en cas de ser certs.
5. Fer arribar a la població, mitjançant una assemblea popular i/o un butlletí escrit, tota la informació que rebi l’ajuntament.
6. Demanar a l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages que tingui en consideració les informacions esmentades com a element per a oposar-se al projecte d’abocador de classe II dins el seu terme municipal.
7. Traslladar aquests acords a l’Agència de Residus de Catalunya, al fiscal delegat de Medi Ambient de Barcelona i al Departament de Territori i Sostenibilitat, perquè n’estiguin informats i actuïn si ho creuen convenient.
8. Informar d’aquests acords el diari Regió 7, el diari digital Manresainfo.cat, la revista Mesames i la resta de mitjans comarcals i nacionals que es considerin escaients.
Plataforma Cívica Salvem Callús
Callús, 23 de novembre del 2011
Moció al Consell Comarcal
PROPOSTA DE MOCIÓ PRESENTADA PER LA PLATAFORMA CÍVICA SALVEM CALLÚS AL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL BAGES, PERQUÈ ACTUÏ D’ACORD AMB LES COMPETÈNCIES QUE LI SÓN PRÒPIES RESPECTE A L’ABOCADOR DE RUNA DE CALLÚS I RESPECTE AL PROJECTE D’ABOCADOR DE RESIDUS DE CLASSE II AL TERME DE SANT MATEU DE BAGES
L’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Bages (partint dels objectius de l’Agenda 21) té, entre altres, les funcions següents:
- participar en el sistema de gestió de runes per vetllar que es dugui a terme atenent les exigències i requeriments d'una alta protecció del medi ambient comarcal
- promoure activitats de conscienciació per tal que els usuaris d'abocadors controlats i deixalleries utilitzin adequadament aquestes instal·lacions
Segons informacions aparegudes darrerament en alguns mitjans d’informació comarcals, la unitat de Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil ha obert una investigació sobre les activitats de l’abocador de runa de Callús, notícia confirmada per la Guàrdia Civil.
Segons aquestes notícies, la Guàrdia Civil actua d’acord amb un document que conté les informacions següents:
- Al dipòsit de runa de Callús, el darrer any s'hi han detectat abocaments amb forta olor de gasoil i benzina, i amb restes de components esmicolats electrònics, vidres i ferritja de ferro i alumini procedents de l'empresa de Castellbisbal Viuda de Lauró Clariana, que es dedica al tractament de ferralla, metalls i descontaminació de vehicles fora d'ús.
- El dipòsit de runes de Callús no té l'autorització per a rebre aquests tipus de residus industrials. De fet, l'empresa productora d'aquest residu, Viuda de Lauró Clariana, no genera a la planta de Castellbisbal cap residu que pugui admetre el dipòsit de runes de Callús.
- El 22 de juliol del 2011 un camió de l'empresa Excavacions Montaner va bolcar la càrrega a la cuneta a l'alçada de Sant Martí de Torroella de camí al dipòsit de runa de Callús (adjuntem notícia Regió 7). Una mostra d’aquesta càrrega i una mostra de residus agafada directament a l’abocador es van portar a analitzar en un laboratori homologat per l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya.
- Diversos elements analitzats superaven els màxims permesos per a un dipòsit de classe I com és el de runa de Callús. En algun cas, fins i tot se superava el màxim permès en un dipòsit per a residus de classe II. El laboratori conclou que la mostra analitzada no pot ser en cap cas dipositada en un abocador com el de Callús
- Aquesta pràctica es fa des del 2006 i es descarrega en un talús sense prendre cap mesura per evitar que es filtri en el subsòl. A més a més, s'han detectat cinc punts de descàrrega; si això fos cert, tot l'abocador de runa està contaminat per aquest residu industrial, tapat i barrejat amb runes i terres.
Els perjudicis que aquesta pràctica pot haver generat en la salut dels callussencs i callussenques (i de persones d’altres poblacions) semblen evidents, si es té en compte que, en ploure, bona part d’aquests minerals se’n van muntanya avall fins al riu Cardener, les aigües del qual serveixen per a diversos usos, entre els quals regar els nostres horts.
D’altra banda, l’empresa que gestiona aquest dipòsit de runa és Gestora de Runes del Bages, integrada dins EM Grup, al qual també pertany l’empresa Efienergia, que ha presentat un projecte per a instal·lar –molt a prop del dipòsit de runa– un abocador de residus urbans (classe II), al terme de Sant Mateu de Bages a tocar del terme de Callús. Un dels socis d’aquest grup empresarial és Lluís Basiana Obradors.
El Consell Comarcal del Bages ha presentat, dins el període d'al·legacions al projecte d'obra, un informe tècnic sobre aquest projecte d’abocador. Aquest informe deixa clar que les necessitats de la comarca en disposició de residus estan cobertes a mitjà termini i, per tant, és innecessària l'adequació d'un nou emplaçament.
ACORDEM I PROPOSEM
Al Ple del Consell Comarcal l’adopció dels següents acords:
1. Sol·licitar informació sobre les presumptes activitats irregulars a l’abocador de runa de Callús.
2. Segons els resultats de les investigacions i, si escaigués, del procés judicial subsegüent, fer els tràmits necessaris perquè se suspengui cautelarment el permís d'activitat de l'abocador de runa esmentat, sens prejudici d'una decisió definitiva posterior (tancament o represa de les activitats)..
3. En la mesura que sigui possible, assessorar la plataforma Salvem Callús i els ajuntaments de la comarca sobre el grau de perillositat que podrien tenir per a la salut de les persones i per a la conservació del medi els abocaments de què s’ha informat, en cas de ser certs.
4. Demanar a l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages que tingui en consideració les informacions esmentades com a element per a oposar-se al projecte d’abocador de classe II dins el seu terme municipal.
5. Traslladar aquests acords a l’Agència de Residus de Catalunya, al fiscal delegat de Medi Ambient de Barcelona i al Departament de Territori i Sostenibilitat, perquè n’estiguin informats i actuïn si ho creuen convenient.
6. Informar d’aquests acords els mitjans de comunicació que el Consell Comarcal cregui adients.
Plataforma Cívica Salvem Callús
Callús, 23 de novembre del 2011
dissabte, 19 de novembre del 2011
Manresainfo.cat: L'Agència de Residus obre un expedient informatiu a GRB
Segons ha informat el seu director, Josep Maria Tost, dimecres va sortir el requeriment d'informació a l'empresa que gestiona el dipòsit de runes de Callús i el següent pas serà fer la inspecció allà mateix
El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha confirmat a Manresainfo.cat que aquest passat dimecres ha sortit un requeriment a l'empresa Gestora de Runes del Bages, SL que l'insta a aportar a l'agència tota una sèrie d'informació dels darrers moviments que hi ha hagut al dipòsit de runes de Callús. Segons el mateix director de l'ARC l'obertura d'expedient informatiu s'ha produït d'ofici després de comprovar la transcendència que prenia el cas en els mitjans de comunicació locals.
Aquest expedient, que funcionarà paral·lelament al procediment de Seprona, insta en primera instància a l'empresa Gestora de Runes del Bages, SL a aportar el registre d'entrades i sortides de vehicles al dipòsit i la procedència de les càrregues allà dipositades. El seguen pas serà fer una inspecció al mateix dipòsit de runes de Callús per a recollir mostres i analitzar-les si es creu necessari.
Tost ha assegurat a Manresainfo.cat que l'Agència de Residus de Catalunya realitza més de 1.200 inspeccions anuals als dipòsits, deixalleries i abocadors de tot Catalunya i que al dipòsit de runes de Callús s'hi fan inspeccions mensuals realitzades per una empresa externa col·laboradora de l'ARC. En les dues darreres inspeccions realitzades, de setembre i octubre, l'Agència ha detectat un empitjorament de la qualitat de les runes quant a que presentaven un aspecte més brut, però mai havien detectat res que no fos fang o estabilitzat per restauració.
De totes maneres, Josep Maria Tost ha deixat clar que el cas del dipòsit de runes del Bages no tindrà cap influència en el projecte d'obertura de l'abocador de bales d'ecopark a Sant Mateu de Bages tot i que la persona impulsora del projecte a Sant Mateu sigui el president de l'empresa que gestiona el dipòsit de Callús: "entenem que són projectes independents i tràmits independents".
Seprona, darrera la pista
Dissabte passat Manresainfo.cat informava que Seprona , de la Guàrdia Civil, tenia a mà un complet informe amb fotografies, vídeos i, fins i tot, anàlisis de mostres recollides en el dipòsit de runes de Callús, en què s'afirmava que des de 2006 s'havien observat abocaments industrials provinents de l'empresa Viuda de Lauró Clariana que en cap cas genera residus de tipus runam. De les mostres analitzades es destacava que existien set elements lixiviats que superaven el màxim permès i algun d'ells multiplicava aquest màxim fins a vuit vegades.
El perill d'aquests tipus de contaminants és que, en forma de lixiviats passin al subsòl i als aqüífers i d'aquests a la cadena alimentària. Per aquesta raó la normativa posa uns límits restrictius de forma que si els superen, els residus que els contenen en majors proporcions han de dipositar-se en un altre tipus d'abocadors els quals tenen sistemes artificials de recollida dels lixiviats (classes II i III). Els risc potencial existeix i la forma de determinar si aquest risc és real seria analitzar el sòl i els aqüífers per determinar l'afecció efectivament produïda.
L'informe calculava que la superfície afectada seria de 11.013 metres quadrats, l'equivalent a 30 pistes de bàsquet reglamentàries. Cal recordar que Seprona té fil directe amb la fiscalia general que, de confirmar-se aquests extrems, aplicaria l'article 325.1 del Codi Penal per delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.
El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha confirmat a Manresainfo.cat que aquest passat dimecres ha sortit un requeriment a l'empresa Gestora de Runes del Bages, SL que l'insta a aportar a l'agència tota una sèrie d'informació dels darrers moviments que hi ha hagut al dipòsit de runes de Callús. Segons el mateix director de l'ARC l'obertura d'expedient informatiu s'ha produït d'ofici després de comprovar la transcendència que prenia el cas en els mitjans de comunicació locals.
Aquest expedient, que funcionarà paral·lelament al procediment de Seprona, insta en primera instància a l'empresa Gestora de Runes del Bages, SL a aportar el registre d'entrades i sortides de vehicles al dipòsit i la procedència de les càrregues allà dipositades. El seguen pas serà fer una inspecció al mateix dipòsit de runes de Callús per a recollir mostres i analitzar-les si es creu necessari.
Tost ha assegurat a Manresainfo.cat que l'Agència de Residus de Catalunya realitza més de 1.200 inspeccions anuals als dipòsits, deixalleries i abocadors de tot Catalunya i que al dipòsit de runes de Callús s'hi fan inspeccions mensuals realitzades per una empresa externa col·laboradora de l'ARC. En les dues darreres inspeccions realitzades, de setembre i octubre, l'Agència ha detectat un empitjorament de la qualitat de les runes quant a que presentaven un aspecte més brut, però mai havien detectat res que no fos fang o estabilitzat per restauració.
De totes maneres, Josep Maria Tost ha deixat clar que el cas del dipòsit de runes del Bages no tindrà cap influència en el projecte d'obertura de l'abocador de bales d'ecopark a Sant Mateu de Bages tot i que la persona impulsora del projecte a Sant Mateu sigui el president de l'empresa que gestiona el dipòsit de Callús: "entenem que són projectes independents i tràmits independents".
Seprona, darrera la pista
Dissabte passat Manresainfo.cat informava que Seprona , de la Guàrdia Civil, tenia a mà un complet informe amb fotografies, vídeos i, fins i tot, anàlisis de mostres recollides en el dipòsit de runes de Callús, en què s'afirmava que des de 2006 s'havien observat abocaments industrials provinents de l'empresa Viuda de Lauró Clariana que en cap cas genera residus de tipus runam. De les mostres analitzades es destacava que existien set elements lixiviats que superaven el màxim permès i algun d'ells multiplicava aquest màxim fins a vuit vegades.
El perill d'aquests tipus de contaminants és que, en forma de lixiviats passin al subsòl i als aqüífers i d'aquests a la cadena alimentària. Per aquesta raó la normativa posa uns límits restrictius de forma que si els superen, els residus que els contenen en majors proporcions han de dipositar-se en un altre tipus d'abocadors els quals tenen sistemes artificials de recollida dels lixiviats (classes II i III). Els risc potencial existeix i la forma de determinar si aquest risc és real seria analitzar el sòl i els aqüífers per determinar l'afecció efectivament produïda.
L'informe calculava que la superfície afectada seria de 11.013 metres quadrats, l'equivalent a 30 pistes de bàsquet reglamentàries. Cal recordar que Seprona té fil directe amb la fiscalia general que, de confirmar-se aquests extrems, aplicaria l'article 325.1 del Codi Penal per delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.
divendres, 18 de novembre del 2011
Manresainfo.cat: El Consell al·lega a l'abocador de Sant Mateu
L'ens comarcal demana informació tècnica sobre diferents aspectes que no queden recollits en el projecte
El Consell Comarcal del Bages ha presentat, dins el període d'al·legacions al projecte d'obra, un informe tècnic sobre la recuperació d'una antiga argilera del terme de Sant Mateu de Bages com a dipòsit de residus de bales provinents d'ecoparcs i que tindria una capacitat de 800.000 tones.
En aquest informe -que deixa clar que les necessitats de la comarca en disposició de residus estan cobertes a mig termini i, per tant, és innecessària l'adequació d'un nou emplaçament- l'ens comarcal demana informació sobre diferents qüestions tècnics que no queden recollides en el projecte d'obra, com són, entre d'altres:
En aquest informe -que deixa clar que les necessitats de la comarca en disposició de residus estan cobertes a mig termini i, per tant, és innecessària l'adequació d'un nou emplaçament- l'ens comarcal demana informació sobre diferents qüestions tècnics que no queden recollides en el projecte d'obra, com són, entre d'altres:
- L'avaluació dels possibles impactes de l'activitat sobre els nuclis de Callús i Sant Mateu de Bages
- Els possibles problemes d'olors que hi pugui haver a la zona
- Les mesures per pal·liar la circulació de camions i l'augment del soroll
- La tipologia específica de residus o materials admesos i la seva procedència
El Consell Comarcal, que ja ha presentat aquest document a l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages dins el termini establert per a la presentació d'al·legacions, també l'ha passat per les comissions informatives del propi ens comarcal, i serà ratificat formalment en el ple ordinari del proper 28 de novembre.
dijous, 17 de novembre del 2011
dimarts, 15 de novembre del 2011
Manresainfo.cat: Com 30 pistes de bàsquet amb elements lixiviats
Segons l'informe amb el què treballa la Guàrdia Civil, la superfície afectada pels abocaments industrials al dipòsit de runes de Callús superaria els 11.000m2
Poc a poc es van coneixent més detalls de la notícia que avançava en exclusiva Manresainfo.cat el passat dissabte sobre la investigació que Seprona fa sobre el dipòsit de runes de Callús i que aquest dilluns el Diari Digital del Bages completava amb la llista dels elements que la mostra recollida i analitzada donava per sobre del màxim permès en un dipòsit de classe I.
L'informe amb què treballa la Guàrdia Civil a través de Seprona per aclarir els abocaments de residus industrials en la deixalleria de runes de Callús inclou, a banda de fotos, un vídeo del seguiment de tot el trajecte d'un camió des de l'origen fins a l'abocament, l'anàlisi realitzat pel laboratori homologat per l'ARC sobre unes mostres recollides al lloc, les matrícules de camions que han fet els transports i els noms d'algunes de les empreses que han participat en aquests abocaments; també inclou una sèrie de treballs cartogràfics amb les cotes on s'han fet alguns dels abocaments industrials en el dipòsit de runes de Callús.
Segons aquesta valoració els abocaments industrials que inclouen més del màxim permès de coure lixiviat, molibdè lixiviat, clorur lixiviat, fluorur lixiviat, sulfat lixiviat, carboni orgànic dissolt (DOC) i total de sòlids dissolts (TDS) afectarien una superfície del dipòsit de runes de Callús d'11.013 metres quadrats, l'equivalent a més de 30 pistes de bàsquet reglamentàries.
Poc a poc es van coneixent més detalls de la notícia que avançava en exclusiva Manresainfo.cat el passat dissabte sobre la investigació que Seprona fa sobre el dipòsit de runes de Callús i que aquest dilluns el Diari Digital del Bages completava amb la llista dels elements que la mostra recollida i analitzada donava per sobre del màxim permès en un dipòsit de classe I.
L'informe amb què treballa la Guàrdia Civil a través de Seprona per aclarir els abocaments de residus industrials en la deixalleria de runes de Callús inclou, a banda de fotos, un vídeo del seguiment de tot el trajecte d'un camió des de l'origen fins a l'abocament, l'anàlisi realitzat pel laboratori homologat per l'ARC sobre unes mostres recollides al lloc, les matrícules de camions que han fet els transports i els noms d'algunes de les empreses que han participat en aquests abocaments; també inclou una sèrie de treballs cartogràfics amb les cotes on s'han fet alguns dels abocaments industrials en el dipòsit de runes de Callús.
Segons aquesta valoració els abocaments industrials que inclouen més del màxim permès de coure lixiviat, molibdè lixiviat, clorur lixiviat, fluorur lixiviat, sulfat lixiviat, carboni orgànic dissolt (DOC) i total de sòlids dissolts (TDS) afectarien una superfície del dipòsit de runes de Callús d'11.013 metres quadrats, l'equivalent a més de 30 pistes de bàsquet reglamentàries.
dilluns, 14 de novembre del 2011
Manresainfo.cat: Set elements del dipòsit de Callús, per sobre del màxim
A la mostra recollida s'hi troben 8 vegades més del sulfat lixiviat permès, més de 3 vegades de coure i de TDS, el doble de fluorur i el carboni orgànic dissolt supera, fins i tot, el màxim permès per a dipòsits de Classe II
L'anàlisi de la mostra de 500gm de càrrega a que recollida del camió bolcat el passat 22 de juliol que provenia de l'empresa Viuda de Lauro Clariana i es dirigia al dipòsit de runes de Callús per a buidar, comparada amb una altra mostra recollida unes setmanes abans del mateix camió un cop ja havia abocat la seva càrrega a l'abocador són prou reveladores del tipus de càrrega que es buida en el dipòsit.
Segons l'analítica realitzada pel laboratori homologat de l'Agència de Residus de Catalunya, Tecnoambiente, a la que ha tingut accés Manresainfo.cat fins a set elements analitzats en sec superaven els màxims permesos per a un dipòsit de Classe I com és el de runes de Callús. Segons aquesta anàlisi que el laboratori va realitzar entre el 26 de juliol i el 5 d'agost d'enguany, la càrrega dels camions que aboquen o havien d'abocar al dipòsit de runes de Callús, contenen 7,4mg/Kg de Coure lixiviat, quan el màxim és de 2mg/Kg; 0,7mg/Kg de Molibdè lixiviat, quan el màxim és de 0,5mg/Kg; 848mg/Kg de Clorur lixiviat per un màxim de 800; 20mg/Kg de Fluorur lixiviat per un màxim de 10; 8.320mg/Kg de Sulfat lixiviat, quan el màxim seria de només 1.000mg/Kg. De Carboni Orgànic Dissolt (DOC) lixiviat a la mostra hi havia 1.340mg/Kg, quan el màxim permès per a un dipòsit de Classe I és de 500mg/Kg, però, fins i tot, per a un dipòsit de Classe II és de només 800mg/Kg. Finalment, el Total de Sòlids Dissolts (TDS) lixiviat triplica el màxim permès amb 12.900mg/Kg per a un màxim de 4.000.
El mateix laboratori conclou que la mostra analitzada no pot ser en cap cas un Classe I, que és el tipus de residu que pot admetre el dipòsit de runes de Callús "ja que supera els límits de l'annex I segons el Real Decret 69/2009 en els següents paràmetres: coure, molibdè, clorurs, fluorurs, sulfats, DOC i TDS". La seva catalogació és de residu de Classe II inert.
Manresainfo.cat informava aquest passat dissabte que Seprona, de la Guàrdia Civil té a les seves mans un detallat informe detallant pressuptes abocaments il·legals des de 2006 al dipòsit de runes de Callús, gestionat per Gestió de Residus del Bages. Es dóna el cas que el president d'aquesta companyia és el principal impulsor de l'abocador de bales d'ecopack a través de l'empresa Efienergia.
Manresainfo.cat ha contactat amb l'Agència de Residus de Catalunya per a recollir la seva anàlisi d'aquests fets, però encara no ha pogut trobar un interlocutor que li doni raó del cas.
L'anàlisi de la mostra de 500gm de càrrega a que recollida del camió bolcat el passat 22 de juliol que provenia de l'empresa Viuda de Lauro Clariana i es dirigia al dipòsit de runes de Callús per a buidar, comparada amb una altra mostra recollida unes setmanes abans del mateix camió un cop ja havia abocat la seva càrrega a l'abocador són prou reveladores del tipus de càrrega que es buida en el dipòsit.
Segons l'analítica realitzada pel laboratori homologat de l'Agència de Residus de Catalunya, Tecnoambiente, a la que ha tingut accés Manresainfo.cat fins a set elements analitzats en sec superaven els màxims permesos per a un dipòsit de Classe I com és el de runes de Callús. Segons aquesta anàlisi que el laboratori va realitzar entre el 26 de juliol i el 5 d'agost d'enguany, la càrrega dels camions que aboquen o havien d'abocar al dipòsit de runes de Callús, contenen 7,4mg/Kg de Coure lixiviat, quan el màxim és de 2mg/Kg; 0,7mg/Kg de Molibdè lixiviat, quan el màxim és de 0,5mg/Kg; 848mg/Kg de Clorur lixiviat per un màxim de 800; 20mg/Kg de Fluorur lixiviat per un màxim de 10; 8.320mg/Kg de Sulfat lixiviat, quan el màxim seria de només 1.000mg/Kg. De Carboni Orgànic Dissolt (DOC) lixiviat a la mostra hi havia 1.340mg/Kg, quan el màxim permès per a un dipòsit de Classe I és de 500mg/Kg, però, fins i tot, per a un dipòsit de Classe II és de només 800mg/Kg. Finalment, el Total de Sòlids Dissolts (TDS) lixiviat triplica el màxim permès amb 12.900mg/Kg per a un màxim de 4.000.
El mateix laboratori conclou que la mostra analitzada no pot ser en cap cas un Classe I, que és el tipus de residu que pot admetre el dipòsit de runes de Callús "ja que supera els límits de l'annex I segons el Real Decret 69/2009 en els següents paràmetres: coure, molibdè, clorurs, fluorurs, sulfats, DOC i TDS". La seva catalogació és de residu de Classe II inert.
Manresainfo.cat informava aquest passat dissabte que Seprona, de la Guàrdia Civil té a les seves mans un detallat informe detallant pressuptes abocaments il·legals des de 2006 al dipòsit de runes de Callús, gestionat per Gestió de Residus del Bages. Es dóna el cas que el president d'aquesta companyia és el principal impulsor de l'abocador de bales d'ecopack a través de l'empresa Efienergia.
Manresainfo.cat ha contactat amb l'Agència de Residus de Catalunya per a recollir la seva anàlisi d'aquests fets, però encara no ha pogut trobar un interlocutor que li doni raó del cas.
dissabte, 12 de novembre del 2011
Manresainfo.cat: La Guàrdia Civil, rere el dipòsit de runes de Callús
El dipòsit de runes de Callús està gestionat per l'empresa Gestora de Runes del Bages, que és propietat de la mateixa persona que ara impulsa l'abocador de bales d'ecoparc a Sant Mateu de Bages
Segons ha pogut saber Manresainfo.cat, Seprona, la unitat del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, té a les seves mans un exhaustiu informe sobre l'explotació del dipòsit de runes de Callús, gestionat per l'empresa Gestora de Runes del Bages que apuntarien la comissió d'irregularitats en la naturalesa dels residus abocats en aquest dipòsit. El propietari d'aquesta empresa, Lluís Basiana Obradors és, alhora, qui vol posar en marxa l'abocador de Sant Mateu de Bages, a l'antiga argilera de la fàbrica de la Bòbila, prop del nucli de Callús i que tantes protestes ha aixecat entre els veïns del municipi.
Els abocaments industrials
Segons les dades de què disposa Seprona, en el darrer any s'han detectat abocaments al dipòsit de runes de Callús amb forta olor a gasoil i benzina, i amb restes de components esmicolats electrònics, vidres i ferritges de ferro i alumini procedents de l'empresa de Castellbisbal Viuda de Lauró Clariana que es dedica al tractament de ferralla, metalls i descontaminació de vehicles fora d'ús. Aquests residus es transportarien amb els camions de l'empresa Excavacions Montaner, de Sant Vicenç de Castellet.
Aquest dipòsit de runes de Callús, gestionat per Gestora de Runes del Bages, no té l'autorització per a rebre aquests tipus de residus industrials perillosos. L'empresa productora d'aquest residu, Viuda de Lauró Clarianna, no genera en cap de les seves activitats de la planta de Castellbisbal cap residu que pugui admetre el dipòsit de runes de Callús.
Les anàlisis de les mostres
Una mostra del residu que es va aconseguir el passat 22 de juliol de 2011 després que un camió de l'empresa Excavacions Montaner bolqués la seva càrrega a la cuneta a l'alçada de Sant Martí de Torroella de camí al dipòsit de runes de Callús es va portar a analitzar juntament amb una altra mostra que s'havia aconseguit d'aquest mateix camió setmanes abans, un cop havia abocat la seva càrrega al dipòsit de runes de Callús.
Segons els resultats de les anàlisis realitzades en un laboratori homologat per l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya, a les quals ha pogut tenir accés Manresainfo.cat, i que ara són a mans de la Guàrdia Civil, es tracta d'un residu totalment industrial amb alt contingut d'elements contaminants i que de cap manera pot ser acceptat per un dipòsit de runes. Comparades les dues mostres recollides, es comprova que es tracta del mateix residu.
El dipòsit de runes de Callús, gestionat per l'empresa Gestora de Runes del Bages que és propietat de la mateixa persona que impulsa l'abocador de 800.000 tones per a bales provinents d'ecoparcs a l'antiga argilera de la Bòbila, no té autoritzada per l'ajuntament la llicència d'activitat ambiental i tampoc està autoritzat per l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya com a gestor d'aquest tipus de residus industrials.
Una pràctica que pot ser de desastre ecològic
En l'informe que està en possessió de Seprona de la Guàrdia Civil consta que aquesta pràctica s'està fent des de 2006 a un ritme de 150 tones setmanals que donen un total de més de 50.000 tones fins a dia d'avui. Segons el mateix informe el residu es descarrega amb un talús sense prendre cap mesura per evitar que lixiviï i es filtri en el subsòl. Del 2006 ençà s'han detectat fins a 5 punts dins el dipòsit de runes on es realitzen les descàrregues. Això significaria que pràcticament tot l'àmbit del dipòsit autoritzat per a l'abocament de runes està contaminat per aquest residu industrial, tapat i barrejat amb runes i terres.
Per a conèixer la magnitud exacta de l'abocament industrial en aquest dipòsit de runes, la Guàrdia Civil té degudament identificats en l'informe, per la matrícula, els dos vehicles que feien el transport per part d'Excavacions Montaner i, puntualment, els vehicles que feia servir BRT Cooperativa des de l'empresa Viuda de Lauró Clariana fins al dipòsit de Callús.
Les conseqüències
La investigació de Seprona de la Guàrdia Civil haurà de valorar fins a quin grau la Gestora de Runes del Bages està fent un delicte ecològic, fa competència deslleial a altres abocadors adequadament autoritzats i preparats per rebre aquest tipus de residus industrials, afavoreix una empresa particular fomentant la competència deslleial amb empreses del seu sector, i liquida el cànon d'obligat compliment pel tipus de residus que tracta, davant l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya.
Segons ha pogut saber Manresainfo.cat, Seprona, la unitat del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, té a les seves mans un exhaustiu informe sobre l'explotació del dipòsit de runes de Callús, gestionat per l'empresa Gestora de Runes del Bages que apuntarien la comissió d'irregularitats en la naturalesa dels residus abocats en aquest dipòsit. El propietari d'aquesta empresa, Lluís Basiana Obradors és, alhora, qui vol posar en marxa l'abocador de Sant Mateu de Bages, a l'antiga argilera de la fàbrica de la Bòbila, prop del nucli de Callús i que tantes protestes ha aixecat entre els veïns del municipi.
Els abocaments industrials
Segons les dades de què disposa Seprona, en el darrer any s'han detectat abocaments al dipòsit de runes de Callús amb forta olor a gasoil i benzina, i amb restes de components esmicolats electrònics, vidres i ferritges de ferro i alumini procedents de l'empresa de Castellbisbal Viuda de Lauró Clariana que es dedica al tractament de ferralla, metalls i descontaminació de vehicles fora d'ús. Aquests residus es transportarien amb els camions de l'empresa Excavacions Montaner, de Sant Vicenç de Castellet.
Aquest dipòsit de runes de Callús, gestionat per Gestora de Runes del Bages, no té l'autorització per a rebre aquests tipus de residus industrials perillosos. L'empresa productora d'aquest residu, Viuda de Lauró Clarianna, no genera en cap de les seves activitats de la planta de Castellbisbal cap residu que pugui admetre el dipòsit de runes de Callús.
Les anàlisis de les mostres
Una mostra del residu que es va aconseguir el passat 22 de juliol de 2011 després que un camió de l'empresa Excavacions Montaner bolqués la seva càrrega a la cuneta a l'alçada de Sant Martí de Torroella de camí al dipòsit de runes de Callús es va portar a analitzar juntament amb una altra mostra que s'havia aconseguit d'aquest mateix camió setmanes abans, un cop havia abocat la seva càrrega al dipòsit de runes de Callús.
Segons els resultats de les anàlisis realitzades en un laboratori homologat per l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya, a les quals ha pogut tenir accés Manresainfo.cat, i que ara són a mans de la Guàrdia Civil, es tracta d'un residu totalment industrial amb alt contingut d'elements contaminants i que de cap manera pot ser acceptat per un dipòsit de runes. Comparades les dues mostres recollides, es comprova que es tracta del mateix residu.
El dipòsit de runes de Callús, gestionat per l'empresa Gestora de Runes del Bages que és propietat de la mateixa persona que impulsa l'abocador de 800.000 tones per a bales provinents d'ecoparcs a l'antiga argilera de la Bòbila, no té autoritzada per l'ajuntament la llicència d'activitat ambiental i tampoc està autoritzat per l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya com a gestor d'aquest tipus de residus industrials.
Una pràctica que pot ser de desastre ecològic
En l'informe que està en possessió de Seprona de la Guàrdia Civil consta que aquesta pràctica s'està fent des de 2006 a un ritme de 150 tones setmanals que donen un total de més de 50.000 tones fins a dia d'avui. Segons el mateix informe el residu es descarrega amb un talús sense prendre cap mesura per evitar que lixiviï i es filtri en el subsòl. Del 2006 ençà s'han detectat fins a 5 punts dins el dipòsit de runes on es realitzen les descàrregues. Això significaria que pràcticament tot l'àmbit del dipòsit autoritzat per a l'abocament de runes està contaminat per aquest residu industrial, tapat i barrejat amb runes i terres.
Per a conèixer la magnitud exacta de l'abocament industrial en aquest dipòsit de runes, la Guàrdia Civil té degudament identificats en l'informe, per la matrícula, els dos vehicles que feien el transport per part d'Excavacions Montaner i, puntualment, els vehicles que feia servir BRT Cooperativa des de l'empresa Viuda de Lauró Clariana fins al dipòsit de Callús.
Les conseqüències
La investigació de Seprona de la Guàrdia Civil haurà de valorar fins a quin grau la Gestora de Runes del Bages està fent un delicte ecològic, fa competència deslleial a altres abocadors adequadament autoritzats i preparats per rebre aquest tipus de residus industrials, afavoreix una empresa particular fomentant la competència deslleial amb empreses del seu sector, i liquida el cànon d'obligat compliment pel tipus de residus que tracta, davant l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya.
divendres, 11 de novembre del 2011
Manresainfo.cat: Salvem Callús presenta les al·legacions contra l'abocador
Salvem Callús espera que l'Ajuntament de Callús també presentarà les seves al·legacions
Aquest matí de divendres, diversos representants de la plataforma Salvem Callús han registrat a l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages les al·legacions contra el projecte d'abocador de residus urbans a l'indret anomenat la Vinya del Tot (dins el terme de Sant Mateu de Bages, però en una zona limítrofa amb el de Callús).
Aquestes al·legacions són fruit d'un procés de debat, que va néixer a l'assemblea de la plataforma (el dia 10 d'octubre), que ha continuat en les diverses reunions de la junta i que ha estat enriquit i perfeccionat gràcies a l'assessorament d'experts en qüestions jurídiques, tècniques i ambientals.
Sintèticament, les al·legacions presentades per Salvem Callús fan referència als aspectes següents:
Aquestes al·legacions són fruit d'un procés de debat, que va néixer a l'assemblea de la plataforma (el dia 10 d'octubre), que ha continuat en les diverses reunions de la junta i que ha estat enriquit i perfeccionat gràcies a l'assessorament d'experts en qüestions jurídiques, tècniques i ambientals.
Sintèticament, les al·legacions presentades per Salvem Callús fan referència als aspectes següents:
- Nom i funció del projecte enganyosos. Amb la denominació "Restauració d'activitat extractiva d'argila, mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats" es pretén fer veure que s'hi acomplirà una activitat restauradora i beneficiosa per al paisatge, per bé que en realitat s'hi farà negoci amb el dipòsit de bales d'escombraries procedents de contenidors urbans.
- Perill de contaminació. L'abocament o dipòsit de residus en aquest indret pot causar la contaminació tant dels aqüífers de Callús com del riu Cardener, ja castigat pel col·lector de salmorres i runam salí de les mines de Súria.
- Vulneració dels principis de proximitat i autosuficiència. Les escombraries que s'hi abocaran no procediran del nostre entorn, sinó de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els criteris bàsics de sostenibilitat ecològica assenyalen que els residus s'han de tractar a prop del punt on es generen.
- Problemes derivats de la proximitat dels nuclis habitats. El nucli dels Manxons és a 1,37 km de l'indret escollit i la plaça de l'Ajuntament de Callús, a 2,01 km. El projecte no preveu com evitar la pudor, un problema especialment greu en aquesta mena d'instal·lacions, com s'ha pogut comprovar a l'abocador Elena, de Cerdanyola.
- Problemes de mobilitat. No s'explica com s'evitarà el trànsit de camions pel nucli urbà (una vintena cada dia) ni, consegüentment, les molèsties i perills derivats, especialment la seguretat viària, el soroll i la pudor.
- Manca de transparència. Les al·legacions fan al·lusió a l'escassetat d'informació que han ofert els ajuntament de Sant Mateu i Callús a la població, i també als lligams familiars i polítics entre el propietari del terreny, el batlle de Sant Mateu i els empresaris que promouen el projecte.
- Falta de control. El projecte no preveu cap mena de control de les bales en el futur, més enllà dels sis anys d'activitat.
Salvem Callús espera que l'Ajuntament de Callús –d'acord amb el compromís adquirit al ple municipal de dilluns, dia 7 de novembre– també presentarà les seves al·legacions.
Al·legacions presentades a l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages
projecte d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable, per a la “RESTAURACIÓ D’ACTIVITAT EXTRACTIVA D’ARGILA, MITJANÇANT EL REBLIMENT AMB BALES DE MATERIALS ADEQUATS”, al paratge Vinya d’en Tot, dins la finca
1. El projecte es presenta sota un nom que pretén rebre la benedicció com a iniciativa beneficiosa per al medi (“projecte d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable, per a la RESTAURACIÓ D’ACTIVITAT EXTRACTIVA D’ARGILA, MITJANÇANT EL REBLIMENT AMB BALES DE MATERIALS ADEQUATS”), però s’amaga que en realitat es tracta d’un abocador de residus procedents d’ecoparcs, és a dir, un dipòsit de residus de classe II. Això determina que ens trobem davant d'una simulació jurídica respecte al tipus de sol·licitud administrativa.
2. Aquest projecte d'abocador i tractament de residus és pensat per a treure'n rendiment com a explotació econòmica, i el seu emplaçament únicament intenta aparentar una altra funció, que ni intrínsecament no seria tampoc la de restitució del territori, ja que els components de les restes abocades tenen totes les característiques d'integrar components contaminants del sòl i, per tant, antitètics del concepte “restitució de territori”, si es pretén entendre com a pretensió ecològica o de correcció ambiental.
3. s vol situar al mig d’un corredor verd on conflueixen torrents, cosa que pot originar una contaminació dels aqüífers del municipi de Callús i un nou focus de contaminació del riu Cardener, ja malmès pel col·lector de salmorres i runam salí provinent de les mines de Súria. A més, es pot originar un nou focus de contaminació d’aquests aqüífers per una possible fuita de líquids lixiviats que es preveu que generi l’abocador, a causa de la inestabilitat natural i pròpia del terreny, que determina que cíclicament s’hi produeixin fractures de les bases de subsòl, i en aquest cas del que serà l'abocador, tot i un possible compromís inicial d'impermeabilitzar-ho, intervenció que té una durada limitada.
4. A l’hora d’escollir aquest emplaçament no s’han tingut en compte els principis d’autosuficiència i proximitat, indicats per la directiva de la Unió Europea i recollits per les lleis catalanes i espanyoles (directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre del 2008; ley 22/2011 de residuos y suelos contaminados, BOE 29/7/11; decret 69/2009 sobre criteris i procediments d’admissió residus en els dipòsit controlats, DOGC 5370, 30/4/09; i decret 1/1997 sobre disposició del rebuig en dipòsits controlats, DOGC 2307, 13/1/97). Seguint el principis bàsics de sostenibilitat ecològica i ambiental, les escombraries s’han de tractar a prop d’on es generen, a fi d’evitar que el seu tractament malmeti indrets allunyats del punt d’origen.
5. A l’hora d’escollir aquest emplaçament no s’ha tingut en compte el principi de proximitat de la població, atès que les distàncies entre l’indret previst i els nuclis habitats són molt curtes:
a) barri dels Manxons (Callús): 1.37 km
b) barri del Cortès (Callús): 1.47 km
c) barri de Cal Cavaller (Callús): 1.54 km
d) plaça de l’Ajuntament de Callús: 2.01 km
També és important de prendre en consideració les cotes en què se situen, d’una banda, el forat que es pretén omplir i, de l’altra, els nuclis habitats propers. En el cas de desprendre males olors o pudors –més probable encara amb la humitat, sobretot a la nit-, aquestes baixen, atesa la major densificació dels efluents gasosos dels residus, de manera que els nuclis urbans de Callús se’n veurien clarament afectats. Cal tenir en compte que el dipòsit s’ubicaria a la cota 343 m. El nucli principal de Callús a la de 258m; els Manxons, a 257m; Cal Cavaller, a 251m; el Cortès, a 264m.
6. Una instal·lació com aquesta produirà pudor, una molèstia molt greu per als veïns, tal com s’ha comprovat als abocadors de Cerdanyola (Elena) i Vacarisses, i el projecte no inclou estudis de com eliminar les molècules que causen pudor, pretensió pràcticament impossible en abocament en espais oberts.
7. D’altra banda, s’ha obviat que per l’indret escollit discorre actualment un camí públic, de Sant Mateu de Bages a Fonollosa, el recorregut del qual, en cas de prosperar el projecte, caldrà modificar.
8. El fet que el projecte no respecti unes distàncies mínimes amb els nuclis habitats (al·legació 5) entra en contradicció amb la normativa sobre granges porcines, com les que hi ha situades a pocs metres, la pudor de les quals arriba sovint i amb intensitat a les cases de Callús. D’altra banda, si no es tapa adequadament, la matèria dipositada en aquest abocador pot atreure una notable concentració ornitològica, amb els problemes consegüents, com passa en alguns altres abocadors.
9. Als problemes anteriors cal considerar que l'experiència amb aquest tipus d'abocadors és d'una gran proliferació de rates, amb tots els efectes contra la salubritat de la zona. Aquesta circumstància no s’evita encara que es tapin les paques periòdicament.
10. El projecte no especifica com resoldre l’accés de camions sense passar pels nuclis urbans. Si es tracta d’un dipòsit controlat ha d’estar allunyat de qualsevol nucli habitat i ha de ser fàcilment accessible, supòsit que no resol el projecte presentat.
11. Un abocador com aquest produirà soroll i més molèsties derivades del transit de vehicles pesants: amb una mitjana de 110.000 tones de residus/any, es calcula que cada dia passaran 20 camions carregats amb 18-15 bales d’1,5 tones cadascuna. A aquest volum de trànsit, caldria afegir-hi el que ja actualment passa per la mateixa carretera (entre Callús i a prop del punt on es preveu instal·lar el dipòsit de bales), amb destinació a l’abocador de runam. Caldria tenir en compte, a més, la resistència del pont sobre el riu Cardener, no dissenyat per a suportar aquest tonatge diari.
12. Aquesta instal·lació no respon a cap necessitat urgent de tractar i reduir els residus dels habitants dels municipis de la zona o de la comarca, sinó que és una sortida urgent a les escombraries de l’àrea metropolitana de Barcelona.
13. La zona on es vol instal·lar l'abocador ha estat castigada considerablement pels incendis i se'n pretén de temps la preservació, en la perspectiva de recuperació forestal. La contaminació del subsòl que comportaran els abocaments que s’hi realitzaran, no sols dificulten aquesta aspiració, sinó que en el projecte ni es planteja quin futur en pretén després de l'anunciada durada de sis anys d'aquest abocaments en la sol·licitud, cosa que comporta una incongruència del propi enunciat del projecte, que com ja hem dit és una simulació del que realment es vol fer.
14. Tot i que els municipis de Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa resultaran afectats pels possibles riscos i molèsties d’aquesta instal·lació, la informació que han rebut els habitants d’aquests municipis ha arribat tard i, a més, ha estat presentada de manera parcial i tendenciosa pels ajuntaments de Sant Mateu de Bages i de Callús.
15. Es preveu de finançar el projecte amb aportació privada i de gestionar-lo per part de la iniciativa privada, amb una societat i propietat dels terrenys vinculada (per lligams familiars i polítics) amb l’actual alcalde de Sant Mateu, que és, alhora, assessor personal del conseller del Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, senyor Josep M. Pelegrí, cosa que ens podria fer pensar en una possible irregularitat.
16. En el projecte presentat no hi ha cap previsió de control de les bales dipositades en el futur, més enllà dels sis anys de vida que es preveu per a aquesta instal·lació. Què passarà al medi ambient (aigua, aire, boscos...), un cop acabat el projecte?
al paratge Vinya d’en Tot, dins la finca la Portella de Sant Mateu de Bages, sol·licitat per l’empresa Efienergia S.L
·
Subscriure's a:
Missatges (Atom)