Al·legacions de l'Associació Cerdanyola Via Verda

Que des de l'Associació Cerdanyola Via Verda al·leguem també el que consta en els punts que hi ha a continuació, del A a l'F, en base a l'experiència que vivim a Cerdanyola del Vallès amb el “dipòsit controlat de classe II Elena”  i a altres “dipòsits controlats” que tenim al municipi:

A) UN DIPÒSIT CONTROLAT DE CLASSE II COM EL QUE ES VOL AUTORITZAR A SANT MATEU DEL BAGES GENERA PUDORS QUE AFECTEN GREUMENT LA QUALITAT DE VIDA DE LA CIUTADANIA:

1)   Aquesta activitat causa fortes pudors fins a més de 2 quilòmetres de distancia en direccions que varien en cada territori en funció del règim de vents.

2)   Que les fortes pudors afecten a la qualitat de vida dels veïns i veïnes en les seves llars.

3)   Que les pudors afecten també a les activitats a l'aire lliure i a títol d'exemple volem esmentar, en primer lloc, la festa d'inauguració de l'Avinguda de la Ciència, l'hivern de 2010, organitzada per l'Ajuntament i el Consorci del Centre Direccional. Dins del programa de la festa hi havia una passejada guiada per la zona del Parc de l'Alba, passejada que es els organitzadors van decidir  suspendre a causa de la forta pudor de l'abocador que es troba a uns 500 metres de la zona on se celebrava la festa. En segon lloc esmentar un concert a l'aire lliure que cada estiu es fa als jardins del Castell de Sant Marçal, i que l'estiu de 2011 la pudor del “dipòsit controlat Elena” va fer que una part del públic decidís, indignada, abandonar el concert.

4)   En el moment d'escriure aquestes al·legacions el “dipòsit controlat Elena” es troba en fase de segellat i si bé la pudor no es percep a dos quilòmetres sí que es percep en un radi d'un kilòmetre a causa dels gasos que se segueixen evacuant a l'entorn.

5)   Que si el projecte de “dipòsit controlat” de Sant Mateu del Bages arribés a ser realitat, es generaran gasos que sortiran a l'exterior lliures, tot i que posteriorment en part es canalitzin. Alguns d'aquests gasos fan pudor, com ara el sulfhídric i el grup de compostos sofrats i nitrogenats. A Cerdanyola hi ha experiència de diversos episodis. No fa gaire, el mes de juny de 2012, per l'Avinguda de la Ciència, a uns 500 metres de l'abocador, uns atletes no suportaren les pudors tot i que l'abocador està ja en fase de clausura i revegetació. Per llei el seguiment  i la gestió de gasos i lixiviats s'ha de fer durant 30 anys i molt possiblement les pudors es percebin durant tot el període.

6)   Un altre fet a assenyalar és que l'Av. de la Ciència, que està a uns 500 metres de l'abocador i connecta la zona del Sincrotró Alba amb la Universitat Autònoma, disposa d'un modern carril bici central que moltes persones han deixat d'utilitzar per evitar de respirar la pudor que emana del “dipòsit controlat Elena” durant tot el trajecte.

B) EN LA GESTIÓ D'UN “DIPÒSIT CONTROLAT” HI HA SISTEMATICAMENT MANCA DE PARTICIPACIÓ I CONTROL CIUTADÀ, I PER TANT UNA PRESUMPTA  VULNERACIÓ DE LES LLEIS ESTATALS, AUTONÒMIQUES I DE DIRECTIVES EUROPEES D'ACCÉS A LA INFORMACIÓ I DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT, I AIXÒ ÉS EL QUE SUCCEIRÀ SI SE N'AUTORITZA UN A SANT MATEU DEL BAGES.

1)   L'Associació Cerdanyola Via Verda  des de l'inici de l'activitat de rebliment del “dipòsit controlat Elena” va sol·licitar per escrit poder estar present quan es fessin els controls periòdics d'anàlisi del contingut de les bales, i mai se'ns va autoritzar, ni se'ns van lliurar mai els resultats que també vam demanar-los. Sabem que inicialment el control es feia dins l'abocador però posteriorment van decidir de fer-lo en el mateix origen de les bales, dins dels ecoparcs. El cert és que en les jornades de control a l'abocador, l'obertura aleatòria de bales per comprovar-ne el contingut generava pudors a l'entorn que percebien  i comentaven els treballadors de l'empresa que està a prop. Així doncs, l'activitat es porta a terme sense cap mena de participació ni control ni informació de la ciutadania afectada, la qual cosa pot suposar la vulneració dels drets establerts en la legislació ambiental pel que fa a informació i participació en matèria de medi ambient.

2)   Arran de les greus pudors esmentades en l'apartat anterior, la ciutadania de Cerdanyola va demanar explicacions en primer lloc a l'Ajuntament. Tant entitats organitzades com veïns i veïnes trucaven, es personaven, o entraven instàncies pel Registre per demanar explicacions. L'Ajuntament, mitjançant el seu Dep. de Medi Ambient, va demanar explicacions al responsable de la gestió del “dipòsit controlat Elena”. El més greu és que l'autoritat competent, en el nostre cas Entitat Metropolitana en primer lloc, i en  segon l'Agència de Residus, va respondre en primera instància insultant la intel·ligencia ciutadana al·legant que la pudor la causaven els camions que traslladaven les bales, que estaven bruts. Després, davant la indignació popular, van atribuir-ho a la manca d'uns filtres a les xemeneies, els quals posarien en breu. Érem aproximadament a l'abril de 2011. Actualment, havent posat els filtres esmentats, l'abocador segueix fent pudor.

3)   A l'abocador Elena hi ha contaminació bacteriològica. Les deixalles estan embolicades amb plàstics i en absència d'aire la fermentació és anaeròbica i és el que origina les pudors. Encara que el plàstic tanqués hermèticament els residus, la fermentació anaeròbia actuarà  i originarà els gasos que rebentaran els sacs. Per evitar-ho caldria empaquetar els residus d'Ecoparc en bombones com les de butà.

4)   Per tant, de portar-se a terme el projecte de “dipòsit controlat de classe II” a Sant Mateu del Bages, els veïns de Callús  estan condemnats a suportar males olors, que vol dir insalubritat (la Llei de Residus en parla), durant dècades, a més del perill latent de contaminació bacteriològica.

C) L'IMPACTE AMBIENTAL  CAUSAT PEL REBLIMENT D'UN “DIPÒSIT CONTROLAT DE CLASSE II”  NO  ACOSTUMA A MILLORAR AMB EL PAS DEL TEMPS, ANS AL CONTRARI, POT EMPITJORAR.

1)   Volem esmentar que en el cas del “dipòsit controlat Elena”, quan portava uns 3 anys d'activitat, van decidir augmentar el nombre de tones diàries que es dipositaven a l'abocador, que fins aleshores eren 300 tones al dia (Resolució de 24 de març de 2009).   , amb el que això suposa d'increment de l'impacte ambiental http/www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2009/04/01/el_viatge_dels_residusx_de_lxacutexecoparc_a_lxacutexargilera_elena.html

2)   Que a l'autorització ambiental d'aquesta ampliació no consta el topall diari permès. Pàg 4: Atorgar autorització ambiental per incorporar un canvi substancial a  l’autorització ambiental de 31 d’octubre de 2.001 de l’empresa Puigfel, S.A.  (abans Ceràmica Sugrañes S.A.) emplaçada al terme municipal de  Cerdanyola del Vallès consistent en incrementar la disposició diària de  residus del dipòsit controlat per a residus no perillosos de l’explotació Elena  per sobre 300 t/dia.

3)   Que, en canvi, els controls sobre les bales no s'incrementa. Pàg 4 de l'autorització ambiental:   Quant a augmentar la freqüència del control anual per part d’una  EAC, a més a més d’aquesta font d’informació, el Departament de  Medi Ambient i Habitatge rep a final de cada trimestre els resultats  dels autocontrols de l’empresa. En l’anàlisi d’aquestes dades, en cas  de detectar-se algun paràmetre fora dels valors habituals es demanen  controls extraordinaris. En cas de valors habituals no cal fer un  sobre control de l’activitat per una EAC.

4)   La mateixa autorització ja trasllueix un empitjorament de l'impacta que causarà la nova situació: L’augment de trànsit de vehicles de transport de bales i la  intensificació del ritme de treball comporta un increment en les emissions de PM10 associades i un augment en la concentració d’emissions de CO2 i metà. Per la qual cosa en les prescripcions  tècniques i en règim de control es fixen mesures específiques al respecte per compatibilitzar l’augment de trànsit i la intensificació  amb el medi receptor. Respecte a la contaminació per olors les  mesures correctores solament s’aplicaran a les 5 xemeneies (amb  biofiltre actiu). .Pàg.3.

D)EN ELS “DIPÒSITS CONTROLATS” DE CLASSE II ES GENEREN LIXIVIATS QUE PODEN NO SER TRACTATS DEGUDAMENT.

1)   A l'autorització ambiental que es va aprovar el març de 2009 per tal d'augmentar el nombre de tones diàries de residus  que entraven al “dipòsit controlat Elena” s'hi llegeix el següent pel que fa a la generació de lixiviats: Un increment de la quantitat diària de residus no té per què  incrementar el volum de lixiviats generats que depèn essencialment  de la pluviometria incident sobre la superfície descoberta de la  cel·la d’explotació, i de la humitat i quantitat de matèria orgànica  dels residus, factors relacionats amb les condicions d’explotació i  controls que no es veuen modificats amb el canvi de regim  (dimensions reduïdes de la cel·la d’abocament activa, cobertura  amb terres dels residus, motes de contenció en el fons del vas per  a què les aigües pluvials caigudes en el clot no entrin en contacte  amb els residus, bassa de lixiviats coberta) . Pàg 2.

2)   En relació a això a Cerdanyola la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors,  que aplega entitats, partits polítics i ciutadania  a títol individual, va denunciar un abocament de lixiviats a la xarxa d'aigües pluvials que hi ha a la via pública, fora de l'abocador, mitjançant una mànega que sortia de l'abocador i anava a parar a l'escomesa municipal. El fet s'havia produït després d'unes pluges torrencials a bona part del país durant la primera quinzena del mes de març de 2011 (veure dades pluviomètriques d'aquelles dates a www.meteo.cat). El dia 16 de març la piscina de pluvials era plena a vessar de lixiviats produïts per l'escorrentia de l'aigua de pluja entre les bales de residus. Uns dies més tard, el 23 de març, un ciutadà va fotografiar la piscina de pluvials buida ja dels lixiviats amb una mànega que sortia del recinte de l'abocador i anava a parar a l'escomesa pública de recollida d'aigües pluvials, o sia anant a parar a la conca del riu Besos. Es va fer una denuncia dels fets in situ davant dels mitjans de comunicació i com a conseqüència l'Entitat Metropolitana va anunciar que obriria un expedient sancionador a l'empresa gestora, Puigfel S.A. a causa de la inaudita presència d'aquella mànega. De l'esmentat expedient la ciutadania no n'ha sabut res. S'adjunta dossier de fotografies i el text que la Plataforma va lliurar als mitjans de comunicació per denunciar-ne els fets.

Veure l'hemeroteca: http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2011/04/05/plataforma_denuncia_possible_abocament_clavegueram.html

E) EN BASE A L'EXPERIÈNCIA PODEM AFIRMAR QUE EL CONCEPTE DE “DIPÒSIT CONTROLAT” ÉS ALEATORI, FUNCIONA COM UN CALAIX DE SASTRE I NO GARANTEIXI NI LA PRESERVACIÓ DE LA SALUT DE LES PERSONES NI DEL MEDI AMBIENT.  TAMPOC CONTEMPLA EL PRICIPI DE PRECAUCIÓ NECESSARI DONADES LES EXPERIÈNCIES EXISTENTS, COM PER EXEMPLE LES EXPERIÈNCIES A CERDANYOLA DEL VALLÈS, TANT AMB EL “DIPÒSIT CONTROLAT ELENA” COM AMB ALTRES “DIPÒSITS CONTROLATS” MÉS ANTICS QUE ESTAN A L'ESPERA DE L'EXECUCIÓ DE MESURES QUE POSIN REMEI A LA GREU CONTAMINACIÓ QUE CAUSEN EN EL MEDI DESPRÉS D'HAVER PASSAT DÈCADES DE LA SEVA CLAUSURA.

El concepte que les autoritats competents, és a dir l'ACR en primer terme, utilitzen per anomenar la forma en què restauren  les canteres amb residus és, avui dia, la de “dipòsit controlat”. Aquest concepte l'utilitzen indistintament per a espais a on s'aboquen actualment residus com per espais on se n'abocaren en el passat. Així, veiem que el mateix concepte serveix per a l'abocador Elena de Cerdanyola del Vallès que avui està en fase de clausura, com pel que és vol autoritzar a Sant Mateu del Bages, com per a l'abocador de Can Planas,  també ubicat a Cerdanyola del Vallès, que es va començar a omplir els anys 70 del segle passat i es va clausurar també el segle passat, concretament l'any 1995. Aquest darrer abocador ha estat objecte de fins a 17 estudis encarregats per la pròpia administració (veure pàg. 3, 4 i 5 de la Fase I de l'Informe IDOM) dels quals es desprèn que  es va omplir de residus de manera incontrolada tant en els anys en què no hi havia normativa (anys 70) com quan ja n'hi havia (anys 80, veure Informe Jurídic de 2003) però no es complia. En les 18 hectàrees afectades per l'abocador se superen amb escreix els nivells de referència de contaminació establerts a la Llei. Conté nombrosos residus de caràcter molt perillós per a la salut humana. No obstant, l'Agència Catalana de Residus afirma rotundament que l'abocador de Can Planas és un “dipòsit controlat.” És per això que es pot deduir fàcilment que aquest concepte, s'apliqui a on s'apliqui, no garanteix ni la salut ni la preservació del medi ambient. Adjuntem un parell de documents, a tall d'exemple, en els quals l'ARC esmenta la condició de “dipòsit controlat” d'aquest abocador del segle passat que és motiu de greus problemes socials polítics, econòmics  i ambientals (veure Informe IDOM i altres) malgrat ser  un “dipòsit controlat “.

Si ens basem en l'experiència de nombrosos “dipòsits controlats” arreu de Catalunya i sobretot a Cerdanyola del Vallès, podem afirmar que allà on avui hi ha un “dipòsit controlat” hi haurà sempre un sòl contaminat (en base a la llei de residus de 2011 i Reial Decret  de sòls contaminats de 2005). Podem afirmar, en base a l'experiència, que amb el pas del temps les mesures de contenció i  d'impermeabilització adoptades a l'inici argumentant que són infal·libles, es deterioraran i que la contaminació es dispersarà en el medi afectant greument el sòl, al subsòl, l'aigua subterrània i  l'aire. Com a conseqüència, en un futur, s'hauran d'executar mesures per a resoldre la  dispersió d'una contaminació inacceptable per a la salut humana.

Per tant, en base a l'experiència d'aquest país en matèria d'abocadors o de “dipòsits controlats”,  i en aplicació del necessari principi de precaució, no s'hauria d'autoritzar cap més “dipòsit controlat”. Per l'economia del país, per la salut de la ciutadania i per la pau social en els territoris afectats, no s'ha d'autoritzar cap més abocador arreu del país, i més concretament s'ha d'evitar el de Sant Mateu del BAGES. El que cal és millorar la gestió dels residus per tal d'evitar els “dipòsits controlats” o abocadors i la “valorització energètica dels residus” o incineració mitjançant l'aplicació del model “ESTRATÈGIA CATALANA PEL RESIDU ZERO”

F)  EN BASE A L'EXPERIÈNCIA PODEM AFIRMAR QUE ELS “DIPÒSITS CONTROLATS”  GENEREN EN EL FUTUR GREUS PROBLEMS ECONÒMICS A LES ARQUES PÚBLIQUES.

A Cerdanyola del Vallès, dins de 340 hectàrees que configuren el que es coneix com a Centre Direccional, tenim  fins a 11 abocadors comptats per l'administració. Fora de l'àmbit del Centre Direccional n'hi ha més. Són gairebé tots ells “dipòsits controlats” segons l'administració i una part d'ells estant causant actualment contaminació del sòl, del subsòl, de l'aire i de l'aigua subterrània. Alguns,  a causa de la greu contaminació que causen en el medi, estant pendents de remeis que inclús tenen el projecte executiu aprovat des de fa anys. El cost d'aquests remeis és el factor que fa que encara no s'hagin executat i són les administracions les que es fan càrrec de sufragar-ne la despesa. Per tant, som la ciutadania, mitjançant els necessaris impostos, qui acabem pagant les destrosses causades per la mala gestió ambiental dels residus. De manera que la ciutadania veiem com, a causa d'una mala gestió global dels residus, el medi ambient que ens envolta es degrada, la nostra salut i qualitat de vida pitjora i, a sobre, ens hem de fer càrrec del cost econòmic del remei necessari.

Per tot el que s'ha exposat i explicat, que és més que suficient, entenem que no es pot donar l'autorització ambiental a una activitat d'un promotor,  que l’ha falsejada en la forma de demanar-la, amb la seva intencionalitat i per lògica en l'escassa confiança que exercirà una labor rigorosa en una potencial explotació de l'abocador, quan del que es tractava és, simplement, de fer complir la restauració de l'argilera a Ceràmiques Manresanes, cosa que ja es va dir en una Resolució de la Directora de Qualitat Ambiental de la Generalitat el 22 de juliol de 2008.

Si es vol que confiem en l'administració ambiental, i que ens creguem que exercirà una labor de control sobre un abocador que ni volem ni necessitem, cal que es comenci per complir les seves pròpies resolucions, i la referida de 2008 en pot ser el primer exemple.

Rosa Guallar López 

 Presidenta de l'Associació Cerdanyola Via Verda 

                  

Cerdanyola del Vallès, 30 de juliol de 2012