Al·legacions entitats de Callús

OFICINA DE GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA

DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

C/ Aragó, 244-248.

BARCELONA (08007)

Expedient: B1AA1110027

......................................................................................................., amb DNI ............................., amb domicili a efectes de notificacions a .................................................................................., en la seva condició de ................................................................................................................,  compareix davant aquest organisme per DIR:

Que havent conegut per l'anunci del DOGC del 6/07/12 la sol·licitud d'autorització ambiental de l'activitat d'un dipòsit controlat de classe II de residus no perillosos en l'àmbit d'una activitat extractiva d'argiles mitjançant bales de materials adequats, promoguda per l'empresa Efienergia, S.L., al terme municipal de Sant Mateu de Bages, i considerant que és una de les persones afectades per la referida activitat, en especial per la seva naturalesa i donades les afectacions negatives que s’hi consideren, tant per motius mediambientals generals, com sobre les mateixes persones específicament, i dins el termini conferit al respecte, passem a impugnar la possible autorització ambiental basant-nos en les següents

AL·LEGACIONS

PRIMERA.- En l’entorn social on es pretén instal·lar el dipòsit controlat ja es van formular al·legacions durant la fase informativa municipal, respecte a la simulació que l'activitat promoguda no era de restauració d'una activitat extractiva d'argiles, sinó que en realitat ens trobàvem davant d'una instal·lació d'un abocador controlat. Aquelles al·legacions van ser rebutjades com a “no certes”, quan ara el mateix títol de l'anunci del Departament de Territori i Sostenibilitat no deixa lloc a dubte que la present autorització es tramita per una activitat d'un dipòsit controlat de classe II.

Per aquest simple motiu i d’acord amb el rigor que cal exigir a l'Administració en la seva comesa, caldria que fos rebutjada la sol·licitud de l’empresa Efienergia S.L. per la seva simulació en el tràmit i la pretensió de “frau de llei” que implica tant el mateix tràmit, com fins i tot la seva mateixa admissió per aquest Departament, quan la tramitació d'origen no està fonamentada en les exigències preceptives d'urbanisme per a aquest tipus d'instal·lacions. La mateixa llei que regula aquest anunci, en el seu art. 15 bis, preveu un control previ explícit del peticionari, però implícit en el tràmit de control de l'Administració, i en especial de l'exigència de compatibilitat urbanística municipal, que no es dóna, excepte que qui està tramitant també vulgui contribuir a la simulació legal que afecta la sol·licitud

SEGONA.- L'indret on es planteja l'abocador és un lloc on existeix una activitat d'extracció d'argiles de l'empresa “Ceràmiques Estructurals Manresanes, S.A.”, la qual ha paralitzat l'extracció recentment. L’esmentada activitat es troba condicionada a un Pla de Restauració, aprovat per Medi Ambient l'any 1995, i reiterat i modificat amb més exigències l'any 2008, amb una retenció de fiança per a la seva realització de l'ordre de 40.000,-- euros. Aquest Pla de Restauració ha de ser realitzat pel titular de l'activitat extractiva, segons obliga la Llei de Mines i les mateixes normes catalanes al respecte. N’és responsable de control d'execució i de sanció per incompliment el Departament d'Empresa i Ocupació, que ara en té les competències compartides respecte a mines, juntament amb la mateixa administració municipal (ajuntament de Sant Mateu de Bages), com a expressió de l'Administració de l'Estat, que controla el compliment de les normes de mines quant al seu àmbit competencial.

Tenint en compte les circumstàncies esmentades, aquesta administració a la qual ens dirigim (Departament de Territori i Sostenibilitat) hauria d'instar els dits organismes a l'exercici de les seves responsabilitats, en el deure que implica de conjunt les administracions en el compliment de la llei quan es té coneixement de la seva vulneració, i en el cas que ens ocupa, per l'afectació mediambiental.

TERCERA.- Sens perjudici del requeriment de desestimació ja explicitat, i en el sentit de reforçar la nostra pròpia argumentació anterior, també hem de dir que la mateixa sol·licitud d'activitat d'abocador, en l'àmbit de la documentació per tramitar la present autorització ambiental, situa en l'apartat d'alternatives estudiades l'Alternativa Zero, que es refereix a la restauració de l'indret, d’acord amb el Pla de Restauració que acabem de citar anteriorment, de manera que admet que aquella Alternativa Zero no té cap afectació mediambiental. Aquesta és una mostra més de les seves pròpies contradiccions en la seva simulació legal, ja que les normes així li exigeixen que ho plantegi.

Com que del que es tracta és de decidir respecte a una afectació mediambiental, aquesta és l'opció (l’Alternativa Zero) que cal entendre com a millor. Per tant, si el tràmit s’hagués de fer respecte a una revisió o reformulació del Pla de Restauració, caldria reiterar i polir amb millores el Pla de 1995, ampliat al 2008, la qual cosa en si mateixa també comporta una “activitat” en la seva realització. És sols això, en tot cas, el que ha de ser motiu d'autorització ambiental. Si per contra primen els factor economicistes, en favor d'una activitat negocial privada respecte a residus d'origen general i per tant públics, -que segons els nostres càlculs pot reportar uns beneficis nets de l'ordre de entre 14 a 16 milions d'euros-, no sols estarem en la inèrcia de la trama de la simulació, sinó que desaprofitaríem un motiu, amb totes les degudes i significatives correccions, perquè una activitat fos realitzada per una entitat pública, que en uns moments com els actuals estan tan faltades de recursos, de manera que qualsevol proposta d'aportació de beneficis s'hauria d'integrar en la seva acció, i més quan del que es tracta és d'abordar la gestió de residus d'origen generalista.

QUARTA.- La sol·licitud intenta fer aparèixer l'opció que proposa -l'Alternativa 1-, i fins i tot una altra com a Alternativa 2 d'un abocador tradicional, com ”millors” mediambientalment parlant, respecte a la restauració que és exigible a l'empresa de Ceràmiques. Aquest intent és un insult a la intel·ligència col·lectiva dels habitants de la zona, ja que ve a dir que l'activitat d'abocador, tal com es planteja, és millor que la simple restauració, quan l'activitat comportarà a nivell general un gran consum energètic per transport, i a nivell de la zona una afectació per gasos contaminants, partícules (algunes d'un demostrat efecte nociu per la salut) i de ben segur afectacions contaminants al subsòl i les aigües, a més de les intromissions al nostre benestar per pudors, sorolls del transport i proliferació d'animals antihigiènics.

Però, a més, qui comparteixi aquesta argumentació, basant-se en l'activitat tal com es formula i dissenya, és un irresponsable que aprofundeix en el consum energètic innecessari, en la proliferació atmosfèrica de gasos d'efecte hivernacle i en el malestar de les persones properes a l'activitat; en definitiva, un còmplice de l'agreujament del canvi climàtic. En aquest cas que ens ocupa la contrapartida explícita és únicament el benefici privat del gestionador de l'activitat, i la implícita és desplaçar els abocament a les àrees diferents d'on s'han produït.

En el cas de compartir les “bondats” que preconitza el promotor del tal abocador, sols cal demanar que s’instal·li al costat del domicili dels qui n'acabin donant l’autorització, de manera que, si hi ha d'haver “beneficis”, que siguin per a ells, que se'ls mereixen per aprovar-lo.

CINQUENA.- Reiterant la oposició a l'activitat, fora de l'Alternativa Zero o simple restauració de l'extracció d'argiles, i subsidiàriament i per contraargumentar el que es sol dir que les activitat són “reglades” i si compleixen els requisits “s'han d'autoritzar”, també hem de dir:

-        Que el primer contingut del concepte “reglat” és el compliment de la llei, que en el cas que ens ocupa no es dóna tal com hem referit, i així ja en permet la no autorització.

-        La sol·licitud està farcida de contradiccions, falsedats i evidències que l'activitat sols pot comportar inconvenients a la zona i als seus vilatans.

-        No s’esmenta (i s'hauria d'haver fet), l'origen de les bales d'escombraries; però atenent els ecoparcs existents més propers –Montcada i Reixach i Hostalets de Pierola– el transport de les escombraries a l'abocador suposa un munt de viatges de camions –33.510 en 6 anys–, més els de tràfic intern per les terres de reomplir les bales, la qual cosa suposa que es produiran unes emissions mínimes de 2.500 tones de diòxid de carboni i 1.250 tones d'òxids nitrosos -gasos d'efecte hivernacle i nocius-, que el transport des dels ecoparcs suposarà.

-        Alterant els càlculs de l'aigua de la pluja i evaporada, situant unes superfícies incoherents a la possible realitat de l'explotació directa i el percentatge de matèria orgànica de les bales, es declara un volum de lixiviats -aigües contaminades- tres vegades inferior a la realitat, de manera que les basses de retenció són insuficients, la qual cosa fa preveure de ben segur que, aprofitant qualsevol ruixat considerable, o es desbordaran o s'aprofitarà per tirar-les torrent avall, per continuar contaminant més el riu Cardener i el subsòl de la zona, amb la qual cosa s’agreujarà la de ja per si mateixa excessiva contaminació que té, per clorats, nitrats i altres contaminants. La no vigilància de l'organisme mediambiental que ho ha de controlar ha permès que en els dos darrers anys s'hagi incrementat. Aquest fet constatat ens ofereix un escàs marge de “confiança” en relació amb la supervisió que se'ns promet.

-        L'evacuació del gas metà que es produiria no sols no es proposa que sigui feta de forma suficient per assegurar-ne la seva no dissipació a l'ambient o la seva persistència centenària en el subsòl, amb el que significa de gas nociu i d'efecte hivernacle, sinó que el cremador per incinerar el gas recollit no és del tipus que permetria l'evitació de sulfurosos i dioxines, amb tot el que aquestes comporten com a elements cancerígens i altres “virtuts” que tenen.

-        Tant la persistència d'embassament d'aigües contaminades en l'abocador -que no es diu com ni qui les depurarà-, com la previsible emissió de metà a l'atmosfera, el que sí “`prometen” són pudors per als habitants de la zona i una contribució a l'emmalaltiment del medi ambient del planeta.

-        Es promet que es regaran les terres de cobertura de les bales. Però no hi ha escomeses d'aigua i la cisterna que ho ha de fer no surt en l'inventari de maquinària, de manera que la polseguera, que hauria d'haver finalitzat amb l'explotació d'argiles, tindrà una continuïtat de 6 anys més.

-        L'estudi d'estabilitat del terreny requereix una forma de compactació de les terres que el promotor evita realitzar, la qual cosa pot comportar fractures del vas d'emmagatzemament i pèrdues de contaminants al subsòl.

-        La restauració obligada per a Ceràmiques obligava a un gruix de terres vegetals de cobertura que ara es redueixen, cosa que significarà poca proliferació vegetal.

-        Sempre basant-se en            la promesa que es “restaurarà” l'aspecte d'abans de l'extracció, cosa que no és certa, els promotors ni tan sols s'han molestat a intentar esbrinar quin era, ja que amb el “valor” de refer el paisatge, s’ignora que allà pocs el contemplen  ja que la zona és absolutament irregular amb desnivells, torres i marges.

-        També es diu que es podran cultivar les terres, quan hi haurà una llarga generació de metà al subsòl de l'espai. Això invalidarà fins i tot les terres que actualment mantenen una superfície no erosionada, ja que s’aprofitaran per a magatzem d'escombraries, amb la qual cosa es demostra que la restauració és hipòcrita. El que està clar és que desapareixerà la Vinya del Tòt, de la qual encara quedava la major part de l'anterior existent.

-        Si s'aprova l'abocador, la fiança que estava retinguda a l'empresa Ceràmiques per a la restauració de l’argilera, deixarà d'estar requerida a qui en tenia l'obligació. Però la que la llei imposa a qui ara ho vol convertir en abocador ni tan sols és citada en el pressupost quan estem parlant que el primer any ja li hauria de comportar més de 260.000 € de dipòsit per avalar la posterior restauració de l'abocador, que el promotor mateix diu en el seu pressupost que haurà de costar de l'ordre de 2'5 milions d'euros.

-        Tot són xifres espectaculars, que al final per vies indirectes pagarem tots pels cànons d'escombraries.

-        Totes aquest contradiccions ens consta que seran al·legades més concretament per altres impugnants, però ja convindria que abans s'haguessin observat per qui en tenia el deure de supervisar-ho amb la seva responsabilitat de preservar el medi natural, més enllà de la simple recepció de documents per simplement posar-hi un segell de recepció.

Per això, que és més que suficient, entenem que no es pot donar l'autorització ambiental a una activitat d'un promotor, que l’ha falsejada en la forma de demanar-la, amb la seva intencionalitat i per lògica en l'escassa confiança que exercirà una labor rigorosa en una potencial explotació de l'abocador, quan del que es tractava és, simplement, de fer complir la restauració de l'argilera a Ceràmiques Manresanes, cosa que ja es va dir en una Resolució de la Directora de Qualitat Ambiental de la Generalitat el 22 de juliol de 2008.

Si es vol que confiem en l'administració ambiental, i que ens creguem que exercirà una labor de control sobre un abocador que ni volem ni necessitem, cal que es comenci per complir les seves pròpies resolucions i aquesta del 2008, en pot ser el primer exemple.

Callús, dia 5 d’agost de 2012.