Enginyers i tècnics van exposar divendres els pros i contres de la instal·lació davant d'un centenar de veïns
JORDI ESCUDÉ/CALLÚS Poder garantir que hi haurà una supervisió permanent i continuada dels residus, que asseguri un impacte ambiental mínim i uns efectes nuls per a la salut, va ser un dels principals focus de preocupació a l'entorn del qual va girar el debat tècnic que es va fer divendres al vespre, a Callús, sobre els avantatges i els inconvenients que tindria per al poble l'abocador de residus domèstics que vol promoure a tocar del nucli l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. L'acte, organitzat pel consistori callussenc i la plataforma Salvem Callús, va aplegar un centenar de veïns, i va tenir la participació d'enginyers químics i industrials i de tècnics en medi ambient, que van posar sobre la taula els pros i contres d'una instal·lació d'aquest tipus.
L'abocador que planteja l'Ajuntament de Sant Mateu tindria una capacitat d'unes 800.000 tones, l'activitat hi duraria sis anys, i durant les tres dècades següents s'hi haurien de fer controls periòdics per garantir que no contamina ni a través de gasos ni amb lixiviats arrossegats per les aigües pluvials. Aquest punt va ser el més controvertit de tot el debat, pels nombrosos dubtes que va generar entre el públic i entre els tècnics contraris a aquest tipus d'instal·lacions. L'enginyer químic i tècnic mediambiental especialitzat en contaminació atmosfèrica per la UPC Josep M. Pintó va assenyalar "la mala gestió" com el principal perill a què poden incórrer abocadors com aquest, "amb sistemes de control insuficients que generen desconfiança entre la població", en referència a l'oposició que està tenint la proposta d'obertura de nous abocadors a Cerdanyola del Vallès, després de l'experiència que ja han tingut amb l'abocador Elena, que està arribant al final de la seva activitat. En aquest sentit, Pintó va apuntar a "un incompliment de compromisos" com a principal causa de queixes d'instal·lacions com aquestes, "amb més contingut de matèria orgànica de la que hi hauria d'haver, amb bales obertes o sense un tractament suficient previ, i amb males olors, que poden provocar mal de cap o alteracions del son". Poc convençut de poder evitar aquests resultats, "em pregunto si garantir tot això durant 30 anys no és una hipoteca excessiva per a un abocador que donarà pocs llocs de treball i només per a sis anys", va concloure.
En contra d'aquesta opinió, el catedràtic d'enginyeria química per la UPC Ramon Sans va exposar els resultats d'una prova pilot encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya per analitzar els efectes d'un abocador amb bales de rebuig com les que es portarien a Callús, amb la conclusió que els contaminants "queden molt lluny d'un abocador clàssic", tant pel que fa als lixiviats com dels gasos sortints. L'abocador es va clausurar el 2009 després d'haver funcionat tres anys, "i ara que ja n'han passat cinc no s'ha detectat cap problema". Va explicar com l'anàlisi va donar uns nivells baixos tant de clorurs, com d'amoni i d'altres productes contaminants, mentre que els productes orgànics van assolir "un nivell de gairebé zero". Va afegir que "més que parlar de lixiviats, s'ha de parlar d'aigües percolades, perquè fins i tot porten menys contaminants que les aigües residuals municipals", i va concloure que aquests resultats constaten que "el dipòsit va quedar pràcticament inert al cap d'un any i mig, perquè després d'aquest període es va detectar que s'havia acabat l'activitat biològica d'aquests residus".
A banda d'exposar aquesta experiència, Sans va donar per segures les garanties de control de l'abocador durant els 30 anys que es requereixen "perquè així hi obliga la llei, tant a nivell intensiu com extensiu, mitjançant comissions de seguiment que facin inspeccions periòdiques". El mateix va apuntar l'enginyer encarregat d'elaborar el projecte de l'abocador de Sant Mateu, Marc Borau, que es va mostrar convençut que hi ha garanties d'una restauració de l'abocador fins i tot en el supòsit que l'empresa que se n'ha d'encarregar fes fallida. I és que "un dels condicionants per atorgar una llicència d'activitat d'aquest tipus és la disposició d'un important aval econòmic que garanteixi aquest obligat compliment. S'ha de seguir el joc reglamentari, pensant que l'administració actuarà en conseqüència i no atorgarà una llicència a la lleugera". En canvi, el doctor en enginyeria industrial Roberto Spuerry també va posar en dubte "que es compleixi aquest control constant", i, encara que fos així, es va mostrar convençut que "al subsòl hi haurà una certa contaminació, i les bales no donaran una massa prou compacta perquè les plantes hi arrelin bé".
El debat es va allargar durant un parell d'hores, i va tenir un torn de preguntes final per part del públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada