projecte d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable, per a la “RESTAURACIÓ D’ACTIVITAT EXTRACTIVA D’ARGILA, MITJANÇANT EL REBLIMENT AMB BALES DE MATERIALS ADEQUATS”, al paratge Vinya d’en Tot, dins la finca
1. El projecte es presenta sota un nom que pretén rebre la benedicció com a iniciativa beneficiosa per al medi (“projecte d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable, per a la RESTAURACIÓ D’ACTIVITAT EXTRACTIVA D’ARGILA, MITJANÇANT EL REBLIMENT AMB BALES DE MATERIALS ADEQUATS”), però s’amaga que en realitat es tracta d’un abocador de residus procedents d’ecoparcs, és a dir, un dipòsit de residus de classe II. Això determina que ens trobem davant d'una simulació jurídica respecte al tipus de sol·licitud administrativa.
2. Aquest projecte d'abocador i tractament de residus és pensat per a treure'n rendiment com a explotació econòmica, i el seu emplaçament únicament intenta aparentar una altra funció, que ni intrínsecament no seria tampoc la de restitució del territori, ja que els components de les restes abocades tenen totes les característiques d'integrar components contaminants del sòl i, per tant, antitètics del concepte “restitució de territori”, si es pretén entendre com a pretensió ecològica o de correcció ambiental.
3. s vol situar al mig d’un corredor verd on conflueixen torrents, cosa que pot originar una contaminació dels aqüífers del municipi de Callús i un nou focus de contaminació del riu Cardener, ja malmès pel col·lector de salmorres i runam salí provinent de les mines de Súria. A més, es pot originar un nou focus de contaminació d’aquests aqüífers per una possible fuita de líquids lixiviats que es preveu que generi l’abocador, a causa de la inestabilitat natural i pròpia del terreny, que determina que cíclicament s’hi produeixin fractures de les bases de subsòl, i en aquest cas del que serà l'abocador, tot i un possible compromís inicial d'impermeabilitzar-ho, intervenció que té una durada limitada.
4. A l’hora d’escollir aquest emplaçament no s’han tingut en compte els principis d’autosuficiència i proximitat, indicats per la directiva de la Unió Europea i recollits per les lleis catalanes i espanyoles (directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre del 2008; ley 22/2011 de residuos y suelos contaminados, BOE 29/7/11; decret 69/2009 sobre criteris i procediments d’admissió residus en els dipòsit controlats, DOGC 5370, 30/4/09; i decret 1/1997 sobre disposició del rebuig en dipòsits controlats, DOGC 2307, 13/1/97). Seguint el principis bàsics de sostenibilitat ecològica i ambiental, les escombraries s’han de tractar a prop d’on es generen, a fi d’evitar que el seu tractament malmeti indrets allunyats del punt d’origen.
5. A l’hora d’escollir aquest emplaçament no s’ha tingut en compte el principi de proximitat de la població, atès que les distàncies entre l’indret previst i els nuclis habitats són molt curtes:
a) barri dels Manxons (Callús): 1.37 km
b) barri del Cortès (Callús): 1.47 km
c) barri de Cal Cavaller (Callús): 1.54 km
d) plaça de l’Ajuntament de Callús: 2.01 km
També és important de prendre en consideració les cotes en què se situen, d’una banda, el forat que es pretén omplir i, de l’altra, els nuclis habitats propers. En el cas de desprendre males olors o pudors –més probable encara amb la humitat, sobretot a la nit-, aquestes baixen, atesa la major densificació dels efluents gasosos dels residus, de manera que els nuclis urbans de Callús se’n veurien clarament afectats. Cal tenir en compte que el dipòsit s’ubicaria a la cota 343 m. El nucli principal de Callús a la de 258m; els Manxons, a 257m; Cal Cavaller, a 251m; el Cortès, a 264m.
6. Una instal·lació com aquesta produirà pudor, una molèstia molt greu per als veïns, tal com s’ha comprovat als abocadors de Cerdanyola (Elena) i Vacarisses, i el projecte no inclou estudis de com eliminar les molècules que causen pudor, pretensió pràcticament impossible en abocament en espais oberts.
7. D’altra banda, s’ha obviat que per l’indret escollit discorre actualment un camí públic, de Sant Mateu de Bages a Fonollosa, el recorregut del qual, en cas de prosperar el projecte, caldrà modificar.
8. El fet que el projecte no respecti unes distàncies mínimes amb els nuclis habitats (al·legació 5) entra en contradicció amb la normativa sobre granges porcines, com les que hi ha situades a pocs metres, la pudor de les quals arriba sovint i amb intensitat a les cases de Callús. D’altra banda, si no es tapa adequadament, la matèria dipositada en aquest abocador pot atreure una notable concentració ornitològica, amb els problemes consegüents, com passa en alguns altres abocadors.
9. Als problemes anteriors cal considerar que l'experiència amb aquest tipus d'abocadors és d'una gran proliferació de rates, amb tots els efectes contra la salubritat de la zona. Aquesta circumstància no s’evita encara que es tapin les paques periòdicament.
10. El projecte no especifica com resoldre l’accés de camions sense passar pels nuclis urbans. Si es tracta d’un dipòsit controlat ha d’estar allunyat de qualsevol nucli habitat i ha de ser fàcilment accessible, supòsit que no resol el projecte presentat.
11. Un abocador com aquest produirà soroll i més molèsties derivades del transit de vehicles pesants: amb una mitjana de 110.000 tones de residus/any, es calcula que cada dia passaran 20 camions carregats amb 18-15 bales d’1,5 tones cadascuna. A aquest volum de trànsit, caldria afegir-hi el que ja actualment passa per la mateixa carretera (entre Callús i a prop del punt on es preveu instal·lar el dipòsit de bales), amb destinació a l’abocador de runam. Caldria tenir en compte, a més, la resistència del pont sobre el riu Cardener, no dissenyat per a suportar aquest tonatge diari.
12. Aquesta instal·lació no respon a cap necessitat urgent de tractar i reduir els residus dels habitants dels municipis de la zona o de la comarca, sinó que és una sortida urgent a les escombraries de l’àrea metropolitana de Barcelona.
13. La zona on es vol instal·lar l'abocador ha estat castigada considerablement pels incendis i se'n pretén de temps la preservació, en la perspectiva de recuperació forestal. La contaminació del subsòl que comportaran els abocaments que s’hi realitzaran, no sols dificulten aquesta aspiració, sinó que en el projecte ni es planteja quin futur en pretén després de l'anunciada durada de sis anys d'aquest abocaments en la sol·licitud, cosa que comporta una incongruència del propi enunciat del projecte, que com ja hem dit és una simulació del que realment es vol fer.
14. Tot i que els municipis de Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa resultaran afectats pels possibles riscos i molèsties d’aquesta instal·lació, la informació que han rebut els habitants d’aquests municipis ha arribat tard i, a més, ha estat presentada de manera parcial i tendenciosa pels ajuntaments de Sant Mateu de Bages i de Callús.
15. Es preveu de finançar el projecte amb aportació privada i de gestionar-lo per part de la iniciativa privada, amb una societat i propietat dels terrenys vinculada (per lligams familiars i polítics) amb l’actual alcalde de Sant Mateu, que és, alhora, assessor personal del conseller del Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, senyor Josep M. Pelegrí, cosa que ens podria fer pensar en una possible irregularitat.
16. En el projecte presentat no hi ha cap previsió de control de les bales dipositades en el futur, més enllà dels sis anys de vida que es preveu per a aquesta instal·lació. Què passarà al medi ambient (aigua, aire, boscos...), un cop acabat el projecte?
al paratge Vinya d’en Tot, dins la finca la Portella de Sant Mateu de Bages, sol·licitat per l’empresa Efienergia S.L
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada